el suau

Expliquen ara les cròniques que el nom be d'uns soldats francesos de la tribu berber zuaua  que per espabilarse se'l prenien. De fet la Rosa explica que el seu avi quan jugaven al domino per la tarda o al mati per eixirivirse també se'l prenien. De fet demanaven un cafè i per poder estar mes estona de tertulia l'allargaven amb gasosa. Abans el cafe te'lservien amb un got d'aigua. Jo la gasosa no la recordo fins que van fer aquelles amb tanca de goma, porcelana i tanca de filferro que ames anava amb una caputxeta higiènica. La veritat es que tots dos estem convençuts de que ens donaven una mica de cafè, amb sucre i l'espuma i el que li afegiem era sifon. Era com l'anis. Nomes si afegia aigua molt fresca i prou. O la bomba de el vi de Màlaga. Remenat amb la yema d'un ou, sucre a dojo i a córrer. El suau original, era un cafè, un raig de sifon ,potser algú un vas de vi de gasosa, i sucre.Amb un glaço a l'estiu. Ara diuen que si una mica de canyella o cacau en pols. Jo dic que d'aixo ni ni havia. La modalitat de diumenge diuen que anava amb vainilla de Madagascar, nata semi muntada i potser el cacau. Gel i si tens una canyeta. Per a nens d'ara, cafè descafeïnat, una mica de llet i una presa de xocolata petita desfeta.El suau d'hivern, amb rom negre, un trosset de pell de taronge i una culleradeta de mel. això a mi em sembla mes un groc.