sacsejada

L’independentisme serà regenerador o no serà

“Entenc que la independència és [...] una condició de possibilitat per aconseguir un estat millor”, deies ahir. També que “òbviament, ningú no sap si la hipotètica Catalunya serà un estat millor, igual o pitjor”. Finalment, que “hi ha, però, motius per a l’escepticisme” basats en l’experiència autonòmica. No puc estar més d’acord amb totes tres afirmacions.

Avui ens fan parlar de qualitat democràtica. Tu hi podries fer les mateixes afirmacions i jo podria aplaudir-te-les. Després de tot, els partits catalans han estat incapaços d’aprovar una llei electoral pròpia, els nostres representants al Parlament s’han limitat a obeir cegament les ordres dels seus respectius portaveus en comptes d’escoltar la veu dels electors que teòricament representen, les sospites i certeses de finançament irregular han sovintejat i, finalment, només s’ha regulat la participació ciutadana mitjançant consultes quan el procés independentista ho ha exigit, i encara fins i tot excloent-ne les matèries tributàries, és a dir, el rovell de l’ou de l’acció pública.

Ara bé, per a mi tot això no prova sinó que els polítics són iguals arreu, i que, sotmesos a les mateixes regles del joc, acaben comportant-se de la mateixa manera. Els millors països no són els que tenen els millors polítics, sinó els que s’han dotat d’institucions que limiten la possibilitat de l’abús de poder. La independència no garanteix res, però és l’única possibilitat que tenim de dotar-nos de millors institucions.

Perquè quedar-nos sí que garanteix que seguirem formant part d’un estat amb una baixa qualitat democràtica. Quan el govern britànic feia campanya per convèncer els escocesos que no marxessin, els recordava que la qualitat de les institucions polítiques britàniques és molt alta, i feia referència a un índex de World Economic Forum que les situava en la posició número 13 sobre un total de 144 països. Consultada la classificació actualitzada, Espanya ocupa la número 73, concretament entre Armènia i el Senegal (!).

Això sí, i en aquesta qüestió sembla que discrepem, jo vull veure en el programa independentista un acord de bases de regeneració democràtica. No és qüestió de dretes ni d’esquerres, sinó de decència: quins principis electorals, quin finançament i quina fiscalització dels partits i quins mecanismes de participació al marge dels partits. I no sols el vull, sinó que estic convençut que sense això l’independentisme no pot triomfar perquè els que hi donarem suport no serem prou.