Una sensació de desengany periodístic va recórrer la primera jornada del judici del cas Nóos. L’inici del procés més mediàtic deixa poques estampes per al record. L’èpica de la rampa dels jutjats de Via Alemanya va donar pas a un insípid passeig de menys de 10 segons a través d’un passadís perfectament delimitat, tot adornat de periodistes que abans no sortís el sol ja estaven al peu del canó, o d’escales de pintor de tot a cent que resistien la poca traça dels seus amos.
Encara no havia sortit i ja s’havia propagat la primera gran decepció de la jornada. La mort de David Bowie va eclipsar la imminent arribada dels exducs de Palma. “Bowie ha mort. Què collons hi fem aquí?”, es lamentava un conegut periodista de Barcelona, mentre els més veterans buscaven infructuosament una ratificació al Twitter. L’esperit del cantant anglès va planar sobre l’edifici de l’Escola Balear de l’Administració Pública (EBAP), però encara ho va fer, de manera més intensa, el d’un personatge als antípodes. Emilio Botín ha sigut un dels grans malsons dels periodistes mallorquins aquests dies. Alguns repassaven les característiques de la famosa doctrina que porta el seu nom com estudiants neguitosos a les portes de la selectivitat. Urdangarin i la infanta; Matas; Horrach... Els protagonistes del sainet judicial van arribar de manera esgraonada, sense provocar una mínima anècdota que farcís un tuit. L’estocada definitiva a l’anhel d’espectacle periodístic la va donar una raquítica manifestació republicana que només va aplegar 14 persones, quatre menys que els que seien a la banqueta dels acusats. Molts d’ells, però, van gaudir d’uns minuts de glòria: van arribar a concedir entrevistes a 10 mitjans diferents.
El peix ja venut
La desídia es va anar estenent per la sala de premsa a mesura que avançava una primera jornada que ben aviat va cremar els al·licients. La cara de pal de la infanta, la defensa -enèrgica- del seu advocat, una imatge fugaç de Torres i Urdangarin parlant aparentment distesos, els raonaments pro infanta del fiscal d’Anticorrupció Horrach. Era migdia i bona par del peix ja s’havia venut. Alguns periodistes van començar a entrevistar altres periodistas.
L’hora de dinar va ser celebrada amb una tímida estampida per les escales que donaven accés al carrer fins a recuperar la posició inicial i incòmoda a la sortida de l’EBAP. El guió va ser molt fluix i els imputats coneguts anteriorment com a ducs de Palma van preferir dinar dins l’edifici. Els quatre restaurants pròxims a l’EBAP es van veure col·lapsats per una riuada de gent. L’expresident Jaume Matas va ser, un cop més, el més llest. Va arribar dels primers i va rebre l’àpat gairebé a l’instant, si bé no es va relaxar fins que no va escurar el plat.
El caos al polígon de Son Rossinyol va provocar que molts renunciessin al cafè, una decisió fatal tenint en compte el caràcter extremament plomís que va adoptar la vista en la sessió vespertina. Només la sorprenent revelació de l’advocat de Torres va exaltar mínimament els ànims: “Sóc heterodoxosexual”, va dir enèrgic. Automàticament, Manuel González Peeters el va rectificar assegurant que es tractava d’un lapsus: “Heterodoxoprocessal”. Decepció definitiva. Els ànims no van remuntar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada