[...] Sant Silvestre té un gust de pompa ascètica, que en certs moments agafa el to de la intransigència i de la ferocitat. I és curiosíssim que aquest sant, tan poc condescendent amb la barrila, i tan esgarrifosament protocol·lari, a contracor es veu obligat a presidir la nit més embruixada i més turbulenta de l’any. Nosaltres no som tan afectats a sant Silvestre com la gent del nord d’Europa. Aquí diem “nit de cap d’any” i prou. Molts barcelonins obliden la testa del papa famós [sant Silvestre], i ni saben que s’escaigui en tal dia; però la nit de cap d’any aquí tampoc té les proporcions dionisíaques del nord d’Europa; aquí es mengen dotze grans de raïm, gairebé per compromís, i es va als restaurants a beure un xampany disgustat perquè la gent no digui. En els cabarets la nit de Sant Silvestre agafa més potència, perquè en els cabarets la prostitució té unes delicades injeccions internacionals, i alguna vienesa o alguna irlandesa de temperament d’oli d’ametlles dolces porten al cos tota la brutalitat ancestral de la nit de Sant Silvestre. A Alemanya, per exemple, la nit de cap d’any és batejada amb el nom del papa austeríssim. “La Festa de Silvestre” és la festa de les besades més fisiològiques i més sostingudes, dels exèrcits de barrets forts aclofats damunt de la neu, amb una solidaritat alcohòlica, i no hi manquen les mitges de seda d’un invertit, ni una bala de revòlver que sap foradar una entranya amb tota precisió. És la nit explosiva de totes les púrries i de tots els barrets de copa, amb l’amor i amb la beguda sota zero. Tots els que han passat aquesta festa estranya a Berlín o a Hamburg en tenen el record del somni més agre i més estrident de la vida. I això no hi ha raó humana que ho expliqui; el fet de començar un any i d’acabar-ne un altre no és una causa prou forta perquè el cor es converteixi en una bóta de gin, perquè el cervell visqui unes hores de xaranga desguitarrada i les dents tinguin totes les tonalitats d’un prostíbul. [...] L’endemà la boira és més d’oli mineral, i el cor és petit, indecís i trèmul com l’any que comença..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada