Cada vegada que l’Empar Moliner apareix amb un objecte a les mans per fer la seva secció a Els matins, la intensitat del programa puja. Saps que passarà alguna cosa. Dijous, per explicar la prohibició de les estelades a la final de la Copa del Rei, l’escriptora en portava una. Al·legant que la bandera l’hauríem d’aprofitar per a altres menesters, va proposar fer-ne eixugamans o roba interior. La va esparracar com quan d’un llençol vell en fas draps per a la pols. Com que es tracta d’una bandera, l’esgarip de la roba en esquinçar-se tenia una intensitat psicològica més elevada. Després, s’hi va mocar. Podeu recuperar el vídeo del 3alacarta perquè aquesta vegada la direcció de la cadena no ha retirat la secció de la web.
L’acte torna a tenir una poètica televisiva bonica i potent. La mateixa Empar Moliner ho explicava després en una entrevista a l’ARA: “És una manera de dir que res no és sagrat perquè tot és sagrat”. Si l’Empar Moliner hagués fet això amb una bandera espanyola segurament ja seria a Wad Ras i les més altes instàncies de la política estarien demanant el tancament de TV3 (i potser ho aconseguirien i tot).
Però, com sempre, l’Empar Moliner té el do de situar l’espectador en un cert dilema interpretatiu, induir a una reflexió que ens obliga a replantejar-nos o supervisar els nostres principis. L’escriptora que va cremar la Constitució ara estripa una bandera independentista, però tots els que van clamar al cel per aquell gest ara no diuen ni mu. Als independentistes tampoc els ha ferit, primer perquè coneixen el tarannà irreverent de l’Empar i després perquè en el gest saben que no hi ha voluntat d’ofendre i que l’escriptora “és dels nostres”. Però si hagués sigut Tomás Roncero o Belén Esteban els que s’haguessin mocat amb l’estelada la indignació hauria sigut multitudinària. Els símbols són sagrats de manera transitòria, perquè qui se’ls fa seus els pugui manipular a conveniència. És com la mare, que cadascú pot criticar la seva però disgusta que algú altre li trobi un defecte. És una llàstima que l’estripada de l’estelada no hagi tingut tanta repercussió. Estaria bé que els polítics ofesos veiessin que la tele pública catalana pot fer aquest exercici sense que sigui un drama. La secció de dijous de la Moliner no s’ha d’entendre com una situació aïllada i independent. És la intencionada i provocadora segona part de la crema de la Constitució, per demostrar justament el contrast de les reaccions posteriors. És la prova que aquests conflictes sobre símbols i pàtries no estan motivats per una qüestió de lleis, democràcia, moral o exigència de respecte, sinó pel desig profund de trobar oportunitats per carregar contra l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada