El dia 13 de juny del 2015, tres setmanes després que Ada Colau dinamités les eleccions municipals a Barcelona amb una victòria que va posar en guàrdia l’establishment polític, econòmic i mediàtic, la plaça de Sant Jaume es va omplir per presenciar la investidura de la nova alcaldessa. Colau, entre emocionada i aclaparada per l’estampa de “salut democràtica”, va tastar el primer contrast entre l’ambient festiu del carrer i l’actitud malhumorada de qui considerava el triomf de Barcelona en Comú com un error del sistema. Especialment tens va ser el primer contacte a Palau amb Artur Mas. Intrusosa l’Ajuntament, pensaven alguns quan observaven la inquilina del despatx d’alcaldia. Una reflexió exterioritzada aquella tarda per la regidora de CiU Francina Vila, que es va acostar a la flamant alcaldessa per etzibar-li aquesta frase: “Ja pots dormir a la nit?”
La regidora li retreia el to bel·ligerant exhibit en campanya amb el projecte convergent, i la sentència estava impregnada també de dosis d’incredulitat. Barcelona en Comú havia simplificat la cursa electoral a la dualitat Trias-Colau, una estratègia que posava a l’aparador el missatge del canvi i que va desorientar CiU, lenta de reflexos per entendre que l’esquerra alternativa havia construït un projecte guanyador. L’alcaldessa, que en un any ha fet un trajecte accelerat de la protesta a la proposta, ha constatat que aquell neguit inicial del poder -desconeguda com era entre els agents econòmics de la ciutat- ha derivat en perplexitat per la naturalitat exhibida en l’exercici del càrrec. Amb més capital polític que el que indicaven els 11 regidors obtinguts el 24-M, Colau i el seu equip han construït a velocitat vertiginosa l’espai dels comuns, victoriosos a les eleccions espanyoles del 20-D, ambiciosos com seran en els comicis catalans.
Un any després d’irrompre a la Casa Gran, l’alcaldessa ha concretat un moviment arriscat i no absent de contradiccions: el pacte amb el PSC, un dels “partits del règim”, tal com el va definir. Tenia la necessitat d’ampliar el govern, i ara té el repte de no desvirtuar el canvi i d’afinar el projecte de ciutat més enllà de les proclames i la simbologia dels gestos. La intrusa es troba còmoda a l’alcaldia i no té pensat marxar-ne, per molt que, fins i tot els socis, la vulguin fer córrer tant com l’últim any
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada