Admirat amic Bartomeu, president del Barça, li escric per fer-li una proposta que estic segura que tant vostè com el seu entorn trobaran genial. L’hi regalo, no pateixi. I si li agrada, només li demano que un dia em convidi a la llotja, que m’agradaria fer-me una selfie amb sor Lucía Caram. Aviam si m’explico. Ens ha fet saber, en roda de premsa, com ho té, això del cas Neymar. Ha dit que el club ha firmat un acord amb Hisenda pel qual accepta de pagar una multa de 5,5 milions d’euros a canvi que l’expresident Sandro Rosell i vostè mateix “quedin exonerats de qualsevol delicte fiscal”. A canvi, esclar, qui serà “culpable” és el club. Vostè ha dit, en fi, que “tornaria a fitxar Neymar de la mateixa manera”, però que aquest acord és bo. Jo l’entenc. Quan Hisenda entra a la teva vida, el que és correcte i el que és delicte passa a ser “interpretable”.
Tothom que viu i treballa a Catalunya sap que un dia o altre rebrà la visita d’un inspector
Tot depèn d’un inspector (que va a comissió). I d’un gestor, que et va cobrar perquè tot estigués bé, però que si tot està malament no té cap responsabilitat. Tothom que viu i treballa a Catalunya sap que un dia o altre rebrà la visita d’un inspector i, per tant, pocs s’arriscaran a fer les coses malament volent. Esclar que si hom considera que no ha comès un delicte és estrany que li passi el mort al club.
Ara bé. El que el Barça ha de pagar és una morterada. I és aquí on entra la meva proposta, que estic segura que pot interessar-li a vostè i fins i tot al soci. Es tracta d’anar a la fiscalia i oferir-los un tracte: en lloc de 5,5 milions, ¿podrien acceptar 2 milions i Douglas? Una mena de pack. Em sembla que tots -ell el primer- hi sortirien guanyant. Douglas és molt obligat, per fer servir les paraules de Folch i Torres. Té temps lliure, cap compromís, i podria encarregar-se de les fotocòpies, els petits encàrrecs, el manteniment de la calefacció, anar a posar diners al parquímetre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada