EN MOMENTS DOLOROSOS, i el de la massacre homofòbica d’Orlando n’és un dels més terribles, t’agafes a l’esperança de com gestionar-ho. A l’oportunitat, l’única que et queda en aquests instants, de curar el màxim de ferides tan aviat com sigui possible, de treure’n lliçons, de prevenir i d’unir la societat per calmar tant com es pugui la desolació moral després de la tragèdia. I llavors t’adones que, a més de tenir el crim terrible, insuportable, tens el discurs criminal de Donald Trump, que és la sal a la ferida, que és benzina per a l’incendi, que és aliment per a l’odi, que és el culte a l’estupidesa majúscula, que escup verí discriminatori cada cop que obre la boca, que és una arma de destrucció social. La pitjor combinació possible, el company de viatge més nefast quan intentes apaivagar odis. I no és una casualitat tràgica del destí, Trump beu de les aigües tèrboles de l’odi i és també alhora qui les embruta.
Qui pensi que tots els polítics són iguals, que escolti Obama aquests dies i escolti Donald Trump. Els mandats d’Obama han frustrat les expectatives dels seus, no se n’ha sortit, han confirmat que costa modificar rumbs des d’un govern. Però la seva dignitat i valentia i coherència discursiva, en moments d’altíssima complexitat, contrasten amb la fatxenderia piròmana i la manca absoluta d’escrúpols de qui optarà a ser el màxim responsable dels Estats Units a base de missatges d’una irresponsabilitat mai escoltada fins ara.
L’únic avantatge del fet que Trump representi la fòbia amb potes, simbolitzi de forma tan descarnada i descarada el foment de l’odi des de la por, el discurs de la discriminació des del desconeixement, és que ens assenyala de forma caricaturesca, paròdica i infantil quins són els enemics del progrés moral i de la convivència. Quin és l’aliat més pervers dels fanatismes. Ens assenyala quin és el camí que no hem de seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada