És 15 d’agost i el sol brilla ben amunt, al cel, però la neu cau sobre el passatge de Sant Antoni, al barri de Gràcia. Només en aquesta antiga vila és possible que nevi a l’estiu i que allà on el dia anterior només hi havia fanals hi aparegui de sobte una església romànica, o un King Kong, o la plaça Roja de Moscou. “Guarnidors del món, uniu-vos!”, diu un cartell revolucionari al carrer Progrés, tintat de vermell sang. El pes de la història li escau, a la festa major de Gràcia: enguany celebra 200 anys, però els seus carrers segueixen guarnits amb el mateix toc de màgia que tenien al segle XIX.
“El secret de Gràcia són els seus veïns. No ens en cansarem mai de guarnir els carrers, per més que de vegades ens sentim una mica envaïts pels turistes”, assegura el Joan, veí del carrer Joan Blanques de baix, que enguany es troba entre els carrers favorits gràcies a un bosc tan frondós com delicat: arbres fruiters, vinyes, flors tropicals i petites formigues que s’amaguen entre fulles seques i bolets. Per la magnitud i l’encert en el detall, sonen també entre els favorits el carrer Progrés i el passatge de Sant Antoni. A Progrés, els veïns han convertit el carrer en un viatge temporal a través de la Revolució Russa, amb plaça Roja i catedral de Sant Basili inclosa, amb tots els seus jocs de colors i els centelleigs platejats a l’interior.
A l’exterior, d’un cel tenyit de vermell pengen els símbols de la falç i el martell, que fan exclamar-se xiuxiuejant un turista americà que s’hi passeja per sota, càmera en mà: “This is outrageous! (Això és escandalós)”. I això que encara no ha vist la representació en què un proletari expulsa del món capitalistes i monarques d’un cop d’escombra, una imatge que aquesta setmana la CUP ha retornat a l’imaginari català amb la seva campanya pro 1-O.
A la travessia de Sant Antoni, el color dominant és el blanc de la neu, que converteix aquest carrer gracienc en un paisatge pirinenc, amb retaules i esglésies romàniques incloses. Al fons del carrer, una germana –no tan petita– de l’església de Sant Climent de Taüll s’alça imponent per sobre dels caps dels vianants, on també sobrevolen els trineus i uns telecadires en moviment. “Aquest és el meu carrer preferit”, li diu un nen a la seva mare mentre comença a caure neu artificial.
Les famílies són el públic més nombrós en el primer dia de carrers guarnits a Gràcia, però tampoc hi falten els grups d’amics –alguns ja van beguts al migdia– i els turistes. En total, prop de 2 milions de visitants recorreran aquests dies els carrers de l’antiga vila, i molts veïns no han volgut desaprofitar l’ocasió per fer saber als transeünts que Gràcia també pateix els efectes de l’augment dels preus del lloguer i la gentrificació: “Si els turistes fan fora els veïns no hi ha qui guarneixi els carrers”, diu un cartell penjat al carrer Joan Blanques de dalt.
Tots els mons imaginables
El turisme també va ser present al pregó que dilluns va donar el tret de sortida a les festes. Llegit pel presentador Roger de Gràcia i l’actriu Agnès Busquets, els pregoners van demanar als visitants forans que es comportessin: “Hola, turistes. Us estimem, però no us pixeu als carrers!”, van exclamar, abans de donar-los la benvinguda amb un toc de verí: “Casa meva és casa vostra, si és que aquí encara algú hi pot tenir casa amb els preus que tenen des que les compreu vosaltres”.
Però ni la ferum de pixats als carrers quan acabi el dia –cortesia de turistes però també d’autòctons– poden espatllar unes festes que, malgrat tot, encara són dels veïns. Només ells són capaços d’aconseguir que tots els mons imaginables convergeixin en una sola setmana i en un sol barri: els personatges de 'La història interminable' a Fraternitat de dalt, els invents de Da Vinci a Tordera, les feres a Verdi o un infern en flames al carrer Llibertat. Dijous, un d'aquests carrers s'alçarà vencedor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada