Cada estiu la mateixa cançoneta: “Que no vas a la platja? Però si tens un blanc nuclear”. O encara pitjor: “Sembles la Miércoles”, el popular i malaltís personatge de la Família Addams. Són comentaris que es repeteixen cíclicament, sovint pronunciats per les mateixes persones que, després de tants anys, saben prou bé que ser blanc de pell és una condició natural que no es pot canviar. Però quan comença la temporada de sol i calor, amb la consegüent pèrdua de capes de roba, les persones que conviuen amb la pell clara es veuen més exposades que mai. No tan sols han de vigilar amb el sol i anar amb compte de no cremar-se, sinó també ignorar els comentaris aliens que, lluny de ser graciosos, s’acaben convertint en una murga.
Per sort, la dictadura del bronzejat impulsada per la dissenyadora Coco Chanel, que va associar el to de pell bru a l’elegància i al fet de pertànyer a una classe social alta, té els dies comptats. O almenys aquesta és la tendència que apunten les agències de models britàniques. Això no vol dir que la pell bruna deixi d’estar de moda, però sí que la pell clara s’està començant a associar a la bellesa i a l’elegància. Segurament això va lligat al fet que cada vegada hi ha més consciència dels efectes negatius que pot ocasionar a la dermis una exposició excessiva al sol.
La pell clara s’està començant a associar a la bellesa i a l’elegància
Però per què la pell blanca encara està tan estigmatitzada? Durant segles, a la nostra societat, la pell blanca era sinònim d’ideal de bellesa. Fins i tot, en diferents cultures, com l’asiàtica, actualment encara té molt d’èxit utilitzar productes que blanquegen la pell. Més enllà d’aquest fenomen asiàtic, ja és hora que les persones que han nascut amb nivells baixos de melanina sàpiguen com treure partit dels seus atributs físics. I és que consells tan senzills com saber triar els colors de la roba o un maquillatge adient –si és que se’n vol utilitzar– poden marcar la diferència.
Colors que contrastin
És curiós com pot canviar la imatge d’una persona segons el tipus de colors que seleccioni per a la seva indumentària. Segons explica Laura Costa, assessora d’imatge, hi ha tres factors bàsics a l’hora de vestir una persona de pell clara. El primer de tot és tenir present que en l’escala de pàl·lids hi ha dos tons principals: el de pell rosada i el de pell citrina (un tipus de tonalitat entre verdosa i groguenca). El següent que s’ha de tenir en compte és el color dels ulls i, sobretot, dels cabells. I, per acabar, entra en joc la personalitat de cadascú: ¿ets una persona discreta o t’agrada cridar l’atenció?
Anem pas a pas. Si ets una persona de pell rosada i cabells rossos és aconsellable evitar els tons pàl·lids com el rosa clar o el beix. “No aporten personalitat i apaguen la persona”, explica Costa. En canvi, si tens els cabells castanys sí que es poden utilitzar colors pàl·lids perquè contrastaran més amb els cabells. Segons l’experta, en tots dos casos l’ideal són els colors d’intensitat mitjana, com el magenta, el cian, el rosa, el blau intens, el verd, el corall, el gris o el turquesa. “Són colors divertits que fan que et vegis millor de seguida”, assegura Costa.
Per a qui tingui la pell citrina, serveixen els mateixos colors que acabem de citar, amb l’única diferència que és preferible evitar varietats com el verd molsa, el pistatxo, els grocs i els taronges. D’altra banda, per als dos tipus de pell, sobretot si són persones de cabells clars, el color negre no els quedarà malament però els endurirà molt l’aspecte. I el color groc serà millor limitar-lo a un to llimona només si es té la pell rosada. “Però normalment és un color que només queda bé a les pells molt morenes”, diu l’assessora d’imatge. Una altra cosa és que aquests tipus de colors “prohibits” es trobin en conjunts estampats, collarets o accessoris. “Són tocs de color que afavoreixen molt i ressalten la personalitat de qui els porta”, matisa. Per acabar, l’estilista assegura que, quan es tracta de sabates i bosses de mà, les persones pàl·lides sí que poden apostar per tons beix i nude. “Són molt versàtils i es poden combinar amb qualsevol cosa”, conclou.
Complements atrevits
Una altra bona manera de potenciar la bellesa de la pell més blanca és utilitzant el maquillatge adequat. “És una pell molt lluminosa i agraïda si se sap jugar bé amb els diferents tons i colors”, assegura Cristina Canes, maquilladora professional i alter ego de Blue Christine. L’experta aconsella sempre escollir una base fluida de maquillatge que sigui del mateix to de pell, mai un to més fosc. “Si no queda la típica ratlla antiestètica entre la cara i el coll”, explica. Si ja has fet tard i tens una base fluida més fosca, no et preocupis, moltes marques de maquillatge venen bases fluides de color blanc per poder barrejar i aclarir fins a trobar el to ideal. Per a aquells que prefereixen aparentar una mica més de bronzejat a la cara, Blue Christine aconsella, com a molt, utilitzar un autobronzejador de color daurat clar.
Un altre punt important a tenir en compte és que, si ets de pell rosada, has de vigilar amb el to del coloret. “Mai han de ser de tons rosats o vermellosos perquè encara es veuran les galtes més vermelles. L’ideal és que siguin de tons préssec o terrosos”, matisa l’experta.
Un dels grans avantatges de les persones pàl·lides és que, segons Canes, tots els colors de pintallavis les afavoreixen. “A una persona morena mai li quedarà natural un rosa xiclet. A una de pell blanca sí que li quedarà bé, i si tria un color fort com el vermell o el violeta li farà molt contrast i li donarà personalitat”, resumeix la maquilladora. Pel que fa a l’ombra d’ulls, ja és una qüestió de personalitat. Tot depèn del que es vulgui destacar.
Si malgrat tenir la pell blanca i sensible, no concebeu un estiu sense anar a la platja, sobretot no us oblideu d’emportar-vos el para-sol, el barret i la crema de sol, que sigui mínim de factor 50 i preferiblement resistent a l’aigua. Es pot gaudir perfectament de la platja i el mar sense patir per si ens cremem o fem malbé la nostra pell.
La pell bronzejada ja no està tan de moda
Ser blanc de pell no és incompatible amb ser sexi. I si no que els hi preguntin a moltes famoses que no tenen cap problema a l’hora de mostrar la seva pell blanca. Emma Stone, Kirsten Dunst, Scarlett Johansson, Nicole Kidman, Alexa Chung i Dakota Johnson en són només alguns exemples. Per no oblidar-nos d’actors plens de sex appeal, i un punt vampírics, com Jared Leto, Robert Pattinson, Jude Law i Ethan Hawke.
Pell bruna o el somni de pertànyer a la classe alta
Segons s’explica, un estiu dels anys vint la famosa dissenyadora Coco Chanel va tornar a París amb la pell bruna. El motiu? Havia estat navegant uns dies pel Mediterrani a bord del iot del duc de Westminster. Ràpidament tot el seu cercle de seguidors, membres de la classe alta parisenca, la van voler imitar i van començar a omplir les platges de la selecta Costa Blava francesa. La identificació de la pell blanca amb la riquesa i l’estatus va canviar per sempre.
La moda que ens protegeix del sol
Més enllà de les cremes de sol, una de les millors maneres de protegir la pell és utilitzant la roba adequada. Hi ha moltes marques de moda que ofereixen conjunts de màniga i pantalons llargs ideals per passar l’estiu fresc però sense haver de patir pel sol. Això sí, sempre ens haurem de fixar en tres factors a l’hora de protegir-nos del sol només amb la roba: l’entramat del teixit, el gruix i el tint. Les camises de lli, per exemple, ens protegeixen com una crema de factor 10, mentre que les de cotó equivaldrien a un factor 40. D’altra banda, i al contrari del que ens podríem pensar, els colors clars no ens protegeixen del sol. El millor és decantar-se per colors foscos, com el blau marí, el verd o el negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada