abstencio?

El president del Parlament, Roger Torrent havia de començar demà els contactes amb els partits per proposar un nou candidat a la investidura, que havia de ser el número dos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez. ERC va rectificar ahir i va avalar el nom de Jordi Sànchez, després de posar-lo en dubte divendres. El portaveu del partit, Sergi Sabrià, va assegurar que encara quedaven serrells i que els equips negociadors de JxCat i ERC continuarien treballant per tenir l’acord de govern enllestit aquesta mateixa setmana. Semblava, doncs, que tot havia de seguir endavant per iniciar la legislatura, però el serrell més important va tornar a ser, com ara fa dos anys, l’aval de la CUP.

Després d’una setmana de consultes de les assemblees territorials, l’opció de rebutjar Sànchez va imposar-se, perquè els cupaires consideren que el programa de JxCat i ERC és autonomista i sense política social. L’abstenció dels cuparies deixa JxCat i ERC amb només 64 diputats -Puigdemont i Comín són a Brussel·les i no poden delegar el seu vot per imperatiu judicial- mentre que Cs, PSC, Catalunya en Comú i el PP arribarien als 65. Per tant, l’abstenció cupaire obligaria Puigdemont i Comín a renunciar a l’acta per investir el candidat, cosa poc probable. Des de JxC veuen la possibilitat d’unes eleccions com una opció que està sobre la taula. Tot apunta, doncs, que estem en un nou atzucac i que, de moment, no hi ha manera que s’acabi amb la ignomínia del 155. L’abstenció de la CUP demanaria que el president del Parlament desobeís permetent el vot a distància dels diputats a Brussel·les, cosa poc probable. Tot i que la resposta dels cupaires és coherent amb el seu discurs, posa en evidència la fragilitat de la majoria independentista i les dificultats per acordar el nom d’un president i una estratègia comuna. La urgència per recuperar les institucions és tan gran que cal exigir celeritat i diligència als partits perquè posin l’administració catalana a ple rendiment en el mínim temps possible. Si la dinàmica partidista s’imposa, el fracàs estarà garantit. JxCat, ERC i la CUP han d’actuar de manera responsable aprenent dels errors comesos i lluitant contra la degradació democràtica de l’Estat com a mascaró de proa de l’estratègia. ¿Seria massa demanar, en aquest moment històric, lucidesa i no actuar a curt ?