concursos

La misèria fa que a la tele es tornin a posar de moda els concursos per mirar de guanyar algun calero. D'una enquesta a 4000 persones ha resultat guanyador el Vostè jutja de Joaquim M Puyal. A finals de 1985, ja ha plogut, dos concursants s'enfrontaven a l'entorn d'un cas fictici que plantejava un dilema ètic. Un defensor i un fiscal feien participar a l'audiencia per 1 milió a veure qui tenia la raó. El segon ha estat Un, dos , tres, inaugurat fa 40 anys i que va estar mes de 10 en antena. Preguntes i proves físiques a traves del es que Chicho Ibañez Serrador modernizatva la tele espanyola. Saber i ganar, presentat per Jordi Hurtado esta en antena des de 1997 i ha fet mes de 3000 emissions. Ha creat amb peguntes de diferents modalitats autentics herois com el fins ara màxim guanyador de 78820 euros. Peró com que pot votar tothom també es classifica Humor amarillo, per davant del Filiprim del Josep M Bach, Quien quiere ser millonario del Carlos Sobera p Si 'encerto l'endevino de la Trinca. Mes endarrer Sis a traicio, Cifras y letras i El tiempo es oro.

premsa rosa

Es un tipus de premsa, basicament revistes que parlen de tonteries i per tant tenen el seu gran public. Ningú les compra però tothom les llegeix, sobre tot a les sales d'espera dels dentistes i a les perruqueries. Si avui n'agafessis una veuries que Michelle Obama es va gastar 38000 euros al viatge amb la seva filla Shasa a Marbella i Mallorca. Diràs que es una bestiesa quan hi ha gent que no menja i tens Raó. Peró si van de vacances i se'n porten 4 amigues i 15 guarda espatlles, ja fan 21.Si comptes a mes que van ser 5 dies i els viatges, et surt 4000 euros persona/dia. Fa alguns anys, el tiet Pere li deia a l'avi que si volia sortir a Europa tenia que comptar com a mínim 60 euros dia i mira que tenia la ma tancada. Amb la tieta avia Montse varem anar per Europa el 69, 20 dies, amb un pressupost de 500 pessetes diàries. Si seguissis llegint la premsa rosa veuries que Elton John vol tenir un altre fill, que l'ex de Whitney no anirà a la presó, subhasten una mascara de m Jackson i Colin Firth defensa una tribu de l'amazonia. Amb 52 anys, el rei tartamut, roda un spot per lliurar als Awas de l'explotacio del seu territori.

Dupont i Dupont

Podria ser un encenedor que tenia l'avi molt maco quan era jove. Peró de fet son un parell de detectius bessons que segueixen les pistes del Tin Tin en les seves aventures. Sempre s'equivoquen, ho repeteixen tot i fan riure força. Surten avui aquí com a parodia de dos imbecils del govern balear del PP, que per acabar d'enfonsar la llengua catalana, han tingut que anar a Suïssa un setmana per estudiar ne el model linguistic suiss, model de convivència i pluralitat linguistica. Estrany viatge a un país que es un referent en el respecta a la diversitat cultural. Es com si King Kong entres en una botiga de figuretes de porcellana. A la Confederacio Helvètica s'hi parlen 4 idiomes: alemany, francès, Itàlia i romanx, cooficials per l'estat i absolutament preferent i d'ús vehicular al canto que correspongui.L'estat vetlla per la seva protecció, com es el ca del romanx, parlat per una comunitat molt reduïda.Tot hom estudia amb la seva llengua al seu canto, i els polítics per serho han ed parlar les 4 llengües. Ningú va a cap tribunal a reclamar res i això se'n diu principi de igualtat linguistica. D&D no s'hauran deixat al meravellós país visitat, la poca vergonya que els hi queda.

Montserrats

Tens una tieta i una padrina que es diuen així. I segur que algunes amigues. Tot ve de la nostra muntanya "sagrada". Un monestir, ara conegut per la seva escolania, que ha preservat la cultura durant segles. La seva mare de deu, que te el nen Jesús a coll i una bola, es tallada en fusta fosca, tan que sembla negre. Podria ser entre les verges trobades, però ha adquirit personalitat i dia propi. Abans era un nom que es posava molt. La gent hi pujava a casar s'hi, però també, els meus avis, de viatge de nuvis. Ara fa anys que no hi passo, però sempre recordo de petit que jugava amb un munt de sorra, que amb la pluja hi havia fet les forme meravelloses de l'escarpada muntanya, paradís d'escaladors, fins que un nen tonto la va fer malbé.Avui ha fet un dia ruful. El Guardiola ha dit me'n vaig i l'avi de bon mati, s'ha pegat la pallissa de passar el rasclet a l'hort, per anar hi netejant les pedres i herbes de mica en mica.Els nostres singles tenen una retirada a la muntanya de Montserrat. I la seva cançó, "rosa d'abril, morena de la serra..."te alguna cosa especial, que si intento cantar la, ploro.

el risc

Avui, inesperadament ha vingut el jardiner Ramon i el seu multicultor per preparar l'hort que tanta il.lusio ens fa. El problema ha estat que abandonat a la seva sort, tant de temps, la mareselva s'apoderat del terreny i ha fet unes soques enormes que han costat molt de treure. Altre cosa seran els efluvis del pou mort que em sembla apareixen a la zona. Alguns diuen que es bo per el producte. Ha costat tant remoure la terra que dintre d'uns dies ho tornarem a fer i aleshores ja podrem plantar hi les llavors a veure que passa. farem costat a la terra i correrem el risc, millor que no fer ho. En l'hort de la voluntat política, una majoria social, en un punt de maduresa necesaria, faria costat al Parlament en una acte de sobirania heroic per plantar cara a l'abus. Manca saber quins seria el paper dels poder fàctics del país, institucions economiques, universitaries, o mediatiques que segur elegirien costat al qui sevir o donar suport.Ha arribat el moment de dirlo clarament al pregunta, ¿de quin canto esteu?, abans de que no puguem agafar ami mes, ni ganes, el pont aeri, El temps de les ambiguetats s'acaba. També per el Pep.

Mortadelo

I Filemon. Son els protagonistes d'un còmic de detectius que assoleixen diferents disfresses segons el cas que investiguen. Encara que a m no m¡agraden en corre algun per casa. En parlo avui perquè el seu autor, Francisco Ibañez, el edita en català en motiu de les olimpíades de Londres 2012, Segueix la tradició d'editar un volum d'aventures per cada olimpiada començan el Montreal del 76. En l'ultim volum, els dos detectius en plena crisis reben l'encarrec de vigilar uns esportistes perquè no els subornin. Es fan passar per responsables de la material de la delegació espanyol amb nefastes consequencies, La torxa es un encenedor, les medalles xapes de gasosa,...Peró el agents de la TIA ja van parlar en català als anys 80. L'edicio no va ser molt reeixida però ara Ernest Folch 'hi atreveix 25 anys despres amb una traducció de Tina Vallès que l'autor creu afortunades i el poc acadèmic llenguatge que es parlava al carrer "del Cisco i la Pepeta". Era un contrasentit que l'obra d'un barceloní nascut el 36, amb 31 milions d'exemplars venuts a tot l'estat no tingues llibre en català aquest sant Jordi.

sant jordi

Ahir l'avi i la Rosa et varem venir a veure. Ja anaves amb bambes i estaves preciosa. Et varem portar el primer brot de rosa de Bigues i un llibre de roba de cotxes. Varem veure que ja en tenies un de bombers. Desprès varem veure l'obra que posava en escena el Kevin a la Salle, el musical Winked, la bruixa malvada, una llarga i divertida comèdia amb molts elements del mag d'Oz. A l'avi li agraden molt les biografies perquè sempre aprens alguna cosa. I una variant d'aixo es la novel.la històrica si l'autor ne's documentat i legal. Avui et recomanaré llibres de coses que et poden interessar quan siguis gran. "Un cel de plom", el 15 mesos en l'autora, Neus Catala, va estar reclosa al camp nazi de Ravensbruck, sent testimoni de les atrocitats mes terribles. "L'imperi ets tu" de Javier Moro. on narra la vida de Pere I, complex, faldiller i hiperactiu que va proclamar la independencia del Brasil el 1822. "El mercader" de Coia Valls sobre les aventures d'un home de Reus que ve a BCN del segle XIV i se'n va a ultramar en busca d'aventures i oportunitats. "L'ombra de Sant  Benet"on Ramon Carrete recrea la historia del monestir el Bages. I finalment "Titanic", de Hugh Brewster, assaig ambiciós i molt ben documentat, interessat en desvetllat secrets de les famílies important a bord, que d'explicar detalls tèrbols del desastre.

bahrain

Finalment es celebra el gran Premi e Formula 1 de Bahrain. Fins fa pocs dies es dubtava de la seva realització per problemes de seguretat. Tancats amb un ghetto que es el circuit, mirant cap un altre costat mentre al carrer es crida per la nostra llibertat no a la Formula 1. Un representant dels joves per els drets humans fa 9 setmanes que estan en vaga de fam, amb hidratació intravenosa i cap ajut internacional. Ecclestone, el propietari de la formula 1 ha perdut una gran oportunitat perquè el circ del motor fes alguna cosa de veritat per la democràcia a aquest país àrab a partir del circuit de Sakhir. Forces de seguretat augmentades, activistes detinguts, 80 detinguts, 14 ferits amb por d'anar a l'hospital i l'exercit controlant l'acces al a capital Manamah. Les coses no van be i la Formula no ho tapara del tot.800 presos polítics torturats son el preu de la revolta de febrer esclafada per els soldats. Ara els acampats foragitats intentant documentar les violacions dels drets humans amb graffitis a les parets amb el cotxe de l'Alonso molt ben pintat. Per cert que va vuitè als entrenaments. Com Bahrain, Ferrari tampoc va be.

remuntadaz

Vigila futbolera de sant Jordi. M'agrada mes parlar de la remuntada amb el Chelsea que del clàssic que ja avorreix. El Barça d'en Pep ha perdut 4 partits d'anada i n'ha remuntat dos.La diferencia amb ara es que sempre havia marcat un Golet fora.a Mila, a Sevilla i a Londres.Una de les eliminacions l'anada va ser am Camp Nou on es va perdre. L'altre l'enfonsada Sant Siro amb el Inter que amb 3 gols en contra no varem poder remuntar. Dos eliminacions en 28 partits. ara la 29. Les dues remontades, tambe provocades per diferents situacions, falta de titulars, etc, van ser contra el Sevilla (4.0) il'Arsenal(3-1). Peces bàsiques per remuntar seran la balda de Puyol que atura quasi sempre a Drogba, l'home escombra que es Busquets, llàstima de la seva timidesa alhora de veure porteria contraria, les delicies de Iniesta, croquetes i demes i es l'home que pot rebre amb claredat algun penalty i esperem que Messi amb mes espai no estigui enredat entre els cames angleses. Esperant un nado, amb la  seva innocent pèrdua taactica de pilota a Stranford Bridge, te ara un deute amb el ple d'afeccionats que hi haurà dimarts al camp nou.

dificl

El Barça, i això es la noticia va perdre (1-0). No per ser covard com altres, sinó perquè es un joc i la pilota, rodona i capritxosa no va voler entrar. Peró també va passar mes coses.El Chelsea, un camp on varen anar de petit amb el pare, el Pau i el Jordi Grau, tenia la lliçó ben apressa del gol recordat com d'Stranford Bridge que va fer Iniesta. L'entrenador italià fins la medula, va tancar se al darrera per quasi assegurar que els hi marquessin, na va cedir mai espais i el col.lectiu va aconseguir aturar Messi que nomes en va treure unes faltes a la frontal.Faltes tretes sense convicció enfront d'un estil que incomoda al barça. Un partit net on nomes van haver hi 4 targetes i totes cap al final, amb molt poques faltes.El Barça va guanyar a corners, però no tenim quasi ningú que hi vagi be de cap fora del Puyol. Cesc se'n va en recordar. Els hi feien el mateix a l'Arsenal. Es deixaven dominar i killers com son sortien corrent i et feien un gol. Una alineació valenta, amb tot el que teníem deixant per final la improvitzacio i inocencia dels joves. Serà mes difícil, vist lo d'ahir, encara que el 2009. Sabem que es un equip amb molt ofici, que deixa a la banqueta a Torres o Maluda i que tornaran a fe el mateix partit. A veure si tenen sort perquè futbol en van ensenyar poc.

ceramica

Es un dels arts i oficis mes macos i desconeguts que hi ha. Ara, la Pedrera del Gaudi no la de Bigues, acull l'obra minimalistes de Josep Llorenç Artigas, renovador de llenguatge i col.laborador de Miro.Es van conèixer als 17 anys a l'escola Tècnica 'Arts i Oficis de BCN i van viatjar a Paris que els marcaria per sempre. Amb Miro van fer prop de 400 peces des de petits gerros fins a murals com el de Harvard o la Dona i l'ocell. A Paris, Artigas va conèixer a Gargallo i Picasso i va fer el gerro Clar de lluna. L'exposicio de peces minimalistes s'atura en les col.laboracions mes reeixides amb el Francès Dufy, per qui buscava esmalts i materials de colors molt variats.Senzill de formes i molt tradicional, la seves obres van resultar molt innovadores als anys 30 fins que el Metropolitan va comprar la primera ceràmica contemporanea.El seu nivell va ser comparat a l'art oriental xines, japonès i corea. Mort el 1980 es considerat un dels renovadors del llenguatge i pioner en elevar la ceràmica ala categoria de belles arts, despullant la de qualsevol tipus de decoració figurativa. Amb una historia darrera de cada peça depurada i rigorosa, sense repetir mai cap composicio d'un esmalt.Artigas l'home de foc te 147 peces fetes en 30 anys.

la prevencio

Avui m'han parlat d'una nena,la Carla, que te un problema al cor i l'han d'operar. No se si es semblant al que tens tu, algú no esta ben tancat diuen a casa, però sembla que ja es tancara sol.Al cor no li fem mai massa cas.Nomes quan ve sant Jordi i sentim que batega mes fort per algú. Espero tenir el Jardí ple de rosals per poder ne donar a tothom.Dic això per que darrerament. moren molts nois joves als camps de futbol, en un moment quan la peparacio i la prevenció es mes important que mai.Aquest xicot Piermario era italià i tenia 25 anys. Feia pocs segons que havia començat el partit i va caure rodo, com borratxo, amb tota la força de la joventut i l'empenta esportiva que l'obligaven a seguir.Un cotxe policia buit va evitar que l'ambulancia entres 5 minuts abans al camp. Al recollir lo ja era tard. Tot que es visiten al metge des de les dotze anys es impossible preveure tots els casos. El normal es que els camps fins i tot els humils estiguin preparats per una emergencia com fa 15 dies Muamba del Bolton.Peró els desfibriladors ni l'equip medic que hi ha des del 2003 per ordre de la FIFA va poder evitar el traspàs del jugador del Loirna de 2aB.Tot el camp es fa enfonsar una vegada mes ofegat en llàgrimes. No som res.I a vegades ens ho pensem.

Desmedicalitzar

Un 20% dels medicaments que prenen els avis mes grans de 75 anys s'haurien d'evitar. Per habitant a Catalunya es donen 20 receptes l'any amb un cost mitja de 10 euros i en un total de 958 milions. Concretament 840000 consumeixen 62 receptes cadascuna. Nomes d'un medicament, el que mes, es donen 9 milions de pots. I els metges ja alerten, alguns, que com mes medicaments afegits mes problemes de salut. Els ansiolítics per exemple no son recomanats per la gent gran, de la qual els crònics, un 24% de la població, ja nomes es prenen part de la medicació.Hi ha un 18 % dels crònics que ingressen per soledat, higiene o mala alimentació.S'ha d'augmentar l'atencio primària i evitar que interfereixin amb els anomenats aguts. A Girona han reduït els ingressos a urgències en un 10 %, mirant els que tenien tres patologies o massa ingressos en una any. A molts se'ls pot tractar a  casa. Els còrnics, que truquen el divendres a la nit a l'ambulancia, per quasi res, representen un 80% de la despesa. Millorant l'atencio es descarrega el sistema. Ara començaran amb 2000 persones que prenen mes de deu medicaments a la vegada i n'integraran mes en els propers 4 anys. Es bestia però vol dir que si un pacient te un 85% de possibilitats de morir, no cal donar li un tractament de colesterol a 5 anys vista.Hem d'apendre a autocuidar nos i de presa.

sense lider

Tothom sap que s'ha de retallar espesses, recaptar impostos i invertir, però ningú sap com fer ho be sense emprenyar. Millorar l'economia  amb les prestacions que reben els ciutadans i ames solucionar el dèficit estructural a llarg termini. Cal recaptar per no acabar amb totes les xarxes de protecció social que ara tenim i no nomes defensa, sinó educació, infraestructures i financiacio amb fons públics. Si Obama aconsegueix imposar aquest programa, i si es possible que guanyi les eleccions, a mes , tindrà que tenir força desprès per portar lo a bon port.El pressupost republicà no cobreix els desfavorits, no augmenta els impostos als mes rics i per tant no agrada a cap partit del tot. El pla econòmic d'Obama es a 10 anys vista però equilibra  a curt termini. En canvi s poc seriós amb els desequilibirs fiscals que toquen perillosament la salut i la seguretat social. Tothom li demana mes ambició, Que evites que els milions de americans que es jubilaran quedessin lligats per els Plans de salut Medicare i Medicaid.Obama no accepta l pressupost que alguns republicans si aprovarien mes els independents i a minoria demòcrata de la Cambra baixa del congres.Amb la que cau, tindria que haver adoptat un pla bipartidista. ara ni molesta la tea Party ni arracona a Romney.

hibernar

Es el que fan els ossos a l'hivern. Ara els científics estan estudiant perquè els ossets, desprès de mesos de no moure's, no pateixen cap tipus 'atrofia muscular. Han fet anàlisis de sang a una 50 d'ossos i han publicat els resultats a la revista Science. Indiquen que duran aquest període les reaccions químiques del seu cos canvien. Restringeixen la producció d'urea i retenen i reciclen la creatina, que es la substancia que es produeix quan el múscul consumeix energia. Els investigadors creuen que això explica peque no pateixen atrofia i es podria traduir en fàrmacs per la gent que la pateix. El múscul es un teixit que a diferencia de la resta, augmenta de  grandària amb l'ús. Transforma un treball mecànic en senyals químics com la dinamo d'una bicicleta. Es pot aconseguir el creixement o hipertrofia de dues maneres. Fent que cada cel.lula fabriqui mes proteïnes a l'interior de les fibres (anabolitzants) o activant les cèl·lules satelits. Aquestes son un tipus de cel.lules mare capaces de transforma se en cas de lesions p trencaments fibril·lars. Es divideixen, maduren en cel.lules musculars i es fusionen amb les fibres sanes, restituint així la seva integritat. Ara s'ha descobert que la proteïna, la SRF, que disminueix amb l'edat, te molt ha veure amb aquest procés.

barraques

Has nascut en una BCN on encara hi ha barraques, sembla que 21 conjunts mes o menys repartits. Es una cosa difícil d'imaginar quan vius en una amb 4 parets i vidres a les finestres. Quan l'avi era petit hi havia el Somorrostro, chaboles en dèiem de cara al mar on es rentava la gent i jugaven uns nens emigrants. Nomes ens en recordem quan passen un reportatge o hi ha una desgracia com ara mateix, En un solar abandonat van morir 4 persones, segurament romaneses per inhalació de fum en un incendi. També es mala sort morir entre unes parets que no tanquen i amb regateres per tot arreu sense poder respirar entre els planxes de metall. O despertar se. No ho devien fer perquè per dormir, menys lexiu es posen de tot. Ningú els coneix ara. Uns pocs veïns els ajudaven i a un li deien "el amigo".També surt l'ajuntament dient que le novembre els hi van oferir la repatriació, mesura cirticada però que jo veig be, que agraint.la, van rebutjar. Tampoc van acceptar cap program de reinserció social. Volien fa mesos llogar una habitació per que hi havia una nado. Les persones han pagat la crisi. Fa anys que l'actual propietari no demana la llicencia del pla prevista per Can Ricart. Mentres tant degradació, brutícia, i tots mirant cap on no hi ha fum de moment.

catalanisme

Hi ha coses que en costa molt explicar te. No se perquè m'hi empenyo si a lo millor no t'interesaran mai. a mes, te raó el pare, no sempre ho explico be. Sempre he escrit complicat.Potser per això ho segueixo fent veure si n'aprenc.Hi ha ara mateix un fenomen que data dels anys 30 que es l'anticatalanisme. Curiosament el moviment ajunta els països catalans. O sia vol dir que el ataquen ells també ho creuen que existeix,Hi ha un professor de la UB, que vol dir que paguem entre tots, el nom del qual no citaré, que en un llibre de porqueria filosòfica intenta explicar l'origen racial del antiespanyolisme català. Fins i tot el compara amb el basc que te un racisme explicit, diuen, no dissimula i que admira del racisme Català perquè es obert a la integració. Es un nacionalisme Civil i no ètnic. Arriba a dir que Sabino Arana va fer una versió del racisme que es cola en la política del federalisme.Entre els seus intelectual d'aquesta penya, un diu que la Lliga regionalista del XX, va modular un discurs imperialista estatal i que pretenia convertir espanya en alguna cosa semblant a la corona d'Austria Hungria. El terme va ser aflorat el 1886 amb la Renaixença i ho va refermar els anys 60 Joan Fuster denunciant que érem una colònia d'espanya. Això recuperen aquests populistes amb mala ombra.

ANC

L'Assemblea nacional de Catalunya es l'espai unitari per la independencia. Es la tercera pota del país, desprès de la Generalitat,-el seu govern-,i els partits parlamentaris.Cal que el catalanisme la faci créixer fins desbordar la política institucional que es mou mes lentament i amb mes lligams. En els actes de constitució s'hi veu gent de tota procedència ideològica, incomodes amb les limitacions dels seus àmbits polítics. El que no s'hi veu son els PP's i els sociatas, no tan sols els mes federalistes aquells de l'estat plural. I precisament es ara que l'ANC serveix per pujar el to critic davant la crisi, participar en el debat public i tocar tots els fronts. Hi son tots els perfils del catalanisme i poden aconseguir construir una estructura mes cohesionada. Jo de totes maneres li trovo a faltar un lider, ni que sigui el Mikimoto. Algú que podes fins i tot desplaçar el centre de governabilitat de la nació. adelantar les institucions per l'esquerra. No per substituir la sinó per demostrar li que davant d'un estat cruel i sense miraments, s'ha de ser fort i virulent. I tenir el suport de tota la gent compromesa. Això es el que tenim des de el 10 de març, hereva de l'exit del dret  a decidir, de fet son els mateixos, menys alguns que han tornat ho han estat captats per els organitzacions tradicionals.

la trompada

Es el que els hi ha propiciat Obama als republicans en un discurs al associated Press. "Els pressupostos republicans son un mal dissimulat darwinisme social, antitètic a la nostra historia com a terra d'oportunitats, on la prosperitat no ses filtra des de d'alt sinó des de el cor de la classe mitjana. I tallar el que veritablement necessitem per fer créixer una economia que duri es una recepte per el declivi. En algun moment tothom s'ha beneficiat de les inversions fetes els 50, 60, 70 o 80, i ara tenim que treure l'escala a la pròxima generació?.Es per pagar aquestes polítiques es que el president insisteix en apujar els impostos als que guanyen mes d'un milió de dòlars a l'any. El drama esta traslladat al poble que dictara resultat el novembre. Deia ames que no podien tenir èxit quan cada vegada era major el nombre de persones als que anava malament. No es pot retallar educació si la majoria de llocs de treball requereixen un títol de secundaria.Retallar tot menys el Pentàgon, abaixar impostos als rics el 2000 i 2003, no ha creat una ocupació mes rapida.El Tea Party proposa un govern petit i una disciplina fiscal i l'atur baixa lentament mentre les hipoteques afoguen a cases que ja valen menys del que paguen per elles. Et sona tot això?.

la padrina

Se que t'han portat una mona molt maca que encara no tastaràs.La Moncu i el Pau s'hauran bolcat en tu aquesta diada-. Segurament no serà el tradicional tortell amb ous de gallina, ni un pastis tot de xocolata amb plomes i pollets i figuretes del Barça. Tampoc un fet a casa com els de les avies d'abans, però si que serà la primera gran excusa per mantenir un vincle "familiar" que ojala et duri molts anys i que quan tu siguis gran alimentessis, fins i tot portant tu una mona als teus padrins que no hauràs perdut de vista. La tradició va començar el segle XVIII amb un obsequi dolç, molt senzill i va ser a mitjans del XIX que la presentació i complicació va anar agafant volada segons el consum dels temps.Mes ornaments, caramels, sucre, confitures, crocant i figures de cartró, tela o fusta. Fins a deixar pas a la xocolata. I ha un conte d'una nena que en comptes d'un pastis rep un mico de veritat perquè el padrí es molt despistat. Peró la seva mare, previsora, havia fet una mona casolana amb els 5 ous com els 5 anys de la nena i axis te la mona i el mico.El que sembla mes difícil e mantenir es el nombre d'ous segons els anys, així com el nombre d'espèlmes en els pastissos d'aniversari.El que no et sap explicar l'avi es com es fan,doncs no en tinc ni idea. Les mones vull dir.

asperger

El Kevin ja se'n ha anat a BCN. Han sigut 7 dies intensos de kilometres (500), dietes, estudis, records i bufa la fletxa que fa vint anys va sortir de l'arc. La parella fa 3 anys que van començar a sortir junts. La relació no era fàcil però sempre es poden superar els obstacles. Amb una mica d'esforç es pot ser molt sociable. Encara que diferent nomes et cal escoltar consells i anar aprenent a expressar els sentiments. Costa mesurar la voluntat i mes per correu electrònic encara que sigui l'anima bessona. Tot es complica, l'estudi, la feina, l'amistat per l'habitant del síndrome. El que abans es deia super inteligencia que la te i hiper activitat. Dos tractaments divideixen  a la ciència i als pares. El psicoanalitic i el  conductual.Un clínic, que va mes enllà del educatiu o no s'ha de forçar mai cap situació atenent els interessos i la forma de expressar se fins establir una bona connexió. A les hores, ressaltar la pressa de consciencia del que signifiquen socialment. L'altre te una teràpia educativa amb l'aval científic assegurant que es la única opció d'efectivitat provada. Es a base de la parla e imatges, augmentar l'expressio i millorar la comunicació, amb repeticions i imitacions i mai en cap cas amb càstigs.De sobte aprenent el significat automàtic pel context. 

Gunter Grass

D'aquest premi nobel de literatura alemany l'avi te El tambor de hojalata. Sempre ha estat un intelectual polèmic. Havent revelat a les seves biografies, "Tot pelant al ceba", que havia estat de jove membre de les SS, ara ha escollit un vers per carregar contra l'actitud jueva vers l'Iran. Acusa Israel de voler provocar una guerra mundial, així com les diferències dintre de Tel Aviv vers Cisjordania. La resposta jueva no s'ha fet esperar fen parella aquesta mentida amb la que va córrer de que feien servir sang de nens cristians per fer llevat.  O que sent un gran escriptor quan opina de política s'equivoca. O que la seva megalomania l'esta portant a la bogeria. Recordava el novelista els 6 milions d'alemanys morts al front soviètic o la ocupació jueva al Pròxim Orient. Els portaveus del govern alemany han manifestat que per sort el seu executiu no te que reaccionar davant els estirabots del escriptor ni comentar si venen submarins a Israel. Diu l'autor en vers que vol abandonar el silenci, que esta fart i que tots obliguin a Israel a abandonar l'us de la força. L'escriptor de 84 anys diu la condemna per es l'antisemitisme. El seu poema, "El que cal dir" penso que ni calia ni tocava i com l'articulista, discrepo frontalment.

França

L'altre dia van fer un reportatge de Quan érem francesos. Per això em deuen caure be. Especialment aquest petit napoleó que es Sarkozy.Queda clar que guanyara les eleccions doncs va pujant dos punts per setmana. Els atemptats de Toulouse l'han ajudat molt i sobre tot la seva decidida actuació que de moment ja ha expulsat cinc imams islamistes, ocupant el lloc de la dreta, encara que segurament tenia raó.I això que un 30% dels francesos diuen que no aniran a votar en aquesta primera volta, una abstenció molt alta. La veritat es que cada cop s'interesen menys per les eleccions. Tot plegat serveix per dividir l'electorat proposant nous líders com el del front d'esquerra Melenchon. Amb el seu discurs antilliberal ja va tercer darrera de Hollande que s'ha vist adelantat per l'esquerra qeu es diu. Cap dels dos guanyara però si que hauran posat sobre el camp de les presidencials el debat de les idees que això si que interessa als electors. Temps hi haurà diu Sarkozy de presentar el programa, com han fet els seus veïns, mentre conquereix el centre de Bayrou (5e) i la ultradreta de Marine Le Pen que nomes te una cuota del 14% en la 4ta. posició. La mateixa dreta que amb la violència i la brutalitat van eliminar Jospin el 2002.

blanqueig

Primer els que blanqueigaven eren els sabons de rentar. El cocodril, el colon. el skip. De tan blanc i tan foradar la roba, es va passar a posar hi unes gotes den pols de blanco de españa, que li donava un toc blavós que ressaltava el pur blanc tipus façana de casa ibicenca rebutada per el sol mediterrani.Peró vet aquí que van aparèixer els despatxos d'advocats, que no posen tubàries, ni curen en salut, però monten uns entramats anomenats fiscals que rendabilitzen al màxim les peles que treus d'on sigui. Doncs a canvi del seu salari de la vergonya, et situen el teu compte corrent al lloc mes recondit del planeta terra de moment.Ara resulta que el blanco nuclear, amb un to blavós, ha esquitxat la sang real i ha enfangat el pati de la zarzuela per la banda de ses illes i s'altre país Català. Precisament els que l'avi no volia que ni sortissin al mapa del temps. Ni lleis de transparencia, ni prestigi de les institucions. Aquí qualsevol capa negre sense escrúpols pot endegar un ventilador de merda i diners que l'únic defecte que te es que no arribara al'abast de tothom. El mes curiós de tot es que la nova llei feta per les grans famílies, exclou la casa del rei com si fos un arròs a banda, com si no fos pura i simplement adminsitracio.Ay!, el sabó es deia lagarto, lagarto...

cervell

Avui hem passat el dia junts. Ha sigut esplendit. Nomes els pares saben que amb la petita que ets la companyia que fas. No has volgut pas dormir, pensant te potser que si et perdies un trocet del cumple de l'avi et perdries alguna cosa important. El que es evident que tens uns grans ulls d'observadora i que practicament t'interesa tot, estiguis a coll o estirada en algun sofà. Mirava el diari per veure que et podia interessar. Peró costa. L'altre dia en una enquesta preguntaven el que menys m'agradava del diari. I els hi vaig dir les portades amb gent de poca categoria, que sempre ne te mes l'entrevistat. Perquè miro i son líders socialistes que no aixecaran cap, ministres d'economia amb cara de restrets, expresidents defenestrats o periodistes o blogaires sense qualitat piulant sobre la ultima lleu de gallardon, sobre l'abort.Els cervells han de viatjar. han de marxar i poder tornar i els que tenim aquí es no van poder marxar o van anar a fregar lavabos a Austràlia tot aprenent l'angles.Hem de compartir la inteligensia catalana amb la resta del mon i oferir los estímuls perque trobin atractiu venir a innovar amb nosaltres. Massachusetts nomes es la promesa, el gran horitzó per una cursa que comença en l'exportacio de la mongeta del ganxet i acaba en la tecnologia mes puntera.

mesures

Ens apugen la llum i el gas a prop d'un 6% de mitjana. Son les úniques mesures que saben prendre els polítics per sortir de l'atzucat que amenaça amb prop d'un milió d'aturats ben aviat. El 50% de la joventut ja ho esta. Uns ho estan i d'altres ho son. Peró aquestes mesures son de pan para hoy. Nomes es poden prendre una vegada, vol dir no cada setmana o consell i a mes, empobreixen al treballador reduït la seva capacitat de despesa i per tan generació de riquesa. Els ingressos robats d'aqeusta manera serveixen per acabar l'any, però no son estructurals, o si l'any vinent s'haura d'anar a a buscar en un altre lloc.I per adobar ho, una amnistia fiscal el 10% per lluitar i fer aflorar el  frau. L'atur es reduirà amb la gran mortandad de risa que es produirà entre professions lliberals i petits especialistes.Això am es s'ha d'exportar  a les autonomies que veuen com el govern central no fa un ajust gaire sensible a la despesa corrent.Nomes mira les inversions i les transferencies de capital. No fent les s'ha acabat el bròquil i això correspon el 60% de la reducció del pressupost. Redueiexen sobre el que encara no han recaptat, L'any vinent ja ho acabarem d'arreglar si en encara hi som. I l'IVA, no cal tocar lo, tampoc ningú comprara res...