Tens una tieta i una padrina que es diuen així. I segur que algunes amigues. Tot ve de la nostra muntanya "sagrada". Un monestir, ara conegut per la seva escolania, que ha preservat la cultura durant segles. La seva mare de deu, que te el nen Jesús a coll i una bola, es tallada en fusta fosca, tan que sembla negre. Podria ser entre les verges trobades, però ha adquirit personalitat i dia propi. Abans era un nom que es posava molt. La gent hi pujava a casar s'hi, però també, els meus avis, de viatge de nuvis. Ara fa anys que no hi passo, però sempre recordo de petit que jugava amb un munt de sorra, que amb la pluja hi havia fet les forme meravelloses de l'escarpada muntanya, paradís d'escaladors, fins que un nen tonto la va fer malbé.Avui ha fet un dia ruful. El Guardiola ha dit me'n vaig i l'avi de bon mati, s'ha pegat la pallissa de passar el rasclet a l'hort, per anar hi netejant les pedres i herbes de mica en mica.Els nostres singles tenen una retirada a la muntanya de Montserrat. I la seva cançó, "rosa d'abril, morena de la serra..."te alguna cosa especial, que si intento cantar la, ploro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada