Se que t'han portat una mona molt maca que encara no tastaràs.La Moncu i el Pau s'hauran bolcat en tu aquesta diada-. Segurament no serà el tradicional tortell amb ous de gallina, ni un pastis tot de xocolata amb plomes i pollets i figuretes del Barça. Tampoc un fet a casa com els de les avies d'abans, però si que serà la primera gran excusa per mantenir un vincle "familiar" que ojala et duri molts anys i que quan tu siguis gran alimentessis, fins i tot portant tu una mona als teus padrins que no hauràs perdut de vista. La tradició va començar el segle XVIII amb un obsequi dolç, molt senzill i va ser a mitjans del XIX que la presentació i complicació va anar agafant volada segons el consum dels temps.Mes ornaments, caramels, sucre, confitures, crocant i figures de cartró, tela o fusta. Fins a deixar pas a la xocolata. I ha un conte d'una nena que en comptes d'un pastis rep un mico de veritat perquè el padrí es molt despistat. Peró la seva mare, previsora, havia fet una mona casolana amb els 5 ous com els 5 anys de la nena i axis te la mona i el mico.El que sembla mes difícil e mantenir es el nombre d'ous segons els anys, així com el nombre d'espèlmes en els pastissos d'aniversari.El que no et sap explicar l'avi es com es fan,doncs no en tinc ni idea. Les mones vull dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada