blanqueig

Primer els que blanqueigaven eren els sabons de rentar. El cocodril, el colon. el skip. De tan blanc i tan foradar la roba, es va passar a posar hi unes gotes den pols de blanco de españa, que li donava un toc blavós que ressaltava el pur blanc tipus façana de casa ibicenca rebutada per el sol mediterrani.Peró vet aquí que van aparèixer els despatxos d'advocats, que no posen tubàries, ni curen en salut, però monten uns entramats anomenats fiscals que rendabilitzen al màxim les peles que treus d'on sigui. Doncs a canvi del seu salari de la vergonya, et situen el teu compte corrent al lloc mes recondit del planeta terra de moment.Ara resulta que el blanco nuclear, amb un to blavós, ha esquitxat la sang real i ha enfangat el pati de la zarzuela per la banda de ses illes i s'altre país Català. Precisament els que l'avi no volia que ni sortissin al mapa del temps. Ni lleis de transparencia, ni prestigi de les institucions. Aquí qualsevol capa negre sense escrúpols pot endegar un ventilador de merda i diners que l'únic defecte que te es que no arribara al'abast de tothom. El mes curiós de tot es que la nova llei feta per les grans famílies, exclou la casa del rei com si fos un arròs a banda, com si no fos pura i simplement adminsitracio.Ay!, el sabó es deia lagarto, lagarto...