També en tenim un. Sota la palmera. I punxa. Primer va venir a casa en un test però al fer se gran va anar a parar al jardí.Es veu que el lloc li agrada, perquè dona varies produccions d'unes llimones verdes i no gaire grosses varies vegades a l'any.Arrasarat del vent se'l veu content tot i aquesta calor. El besavi Joan si l'hagues tingut s'hagues fet un fart de ferse grocs per el encostipats. El seu fruit acid, serveix per fer gin tonics també, es molt apreciat a casa. Tan com les cireres, les peres de san Joan, l'ametller i la figuera. De fet tots els meus amics qua en tenen un els hi viu molt be i no se si això vol dir alguna cosa.El pruner no ha resistit una malura i l'hem hagut de tallar. El llimoner fa bonic al costat d'un llaurer també enorme amb el que podríem fer estofats o corones de jocs romans fins avorrir nos.El llimoner ens regala el seu perfum i de vegades les braques son tan febles que cedeixen al pes de tan de fruit. La Maria Cinta tenia una cançó que mes o menys deia....llimoner tan alegre, dolça flaire ple de llum, llimoner que enamores i que ens omples de perfum, llimoner tu ens enganyes, el teu fruit no es pot menjar, (l'avi se'l menja amb pell i tot), llimoner de vegades es millor nomes mirar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada