Son segurament l'asa dels cops del moment polític de la independencia. Els sobiranistes o federalistes en diuen, s'estan esmicolant en petits grups de pressió que ara reben els cops sobre la taula per fer los callar. Ros i Geli es van posicionant, i el nucli dur de Navarro, seguin la cançó que els hi va dedicar el Polònia, s'enfosara amb la nau o sera un apèndix mes petit i submís del PSOE Madrid. I per si fos poc no saben que han de fer amb la via humana.La guerra dura des del congres de Sitges de 199. Els capitans metropolitans, els obrers, contra els maragallistes. Enseguida veiem que representa l'esencia de Catalunya i qui no. El suposat lider no ha estat capaç d'integrar als nous noms emergents com el d'un tal Lucena i tots amb un discurs mes propi del PP i Ciutadans que del PSC Català. Deixant lloc però dient la seva queden Elena, Tura i Nadal, però també Castells i d'altres ex consellers. El passat pesa i el futur no es gaire integrador El PSC era plural, però abans que tot catalans i si no preguntar ho al Obiols, perdut ara per les cadires d'Europa. Les pròximes dècades seran marginals. Algú s'ha sortit amb la seva i ha complert l'encarrec de afeblir el partit que mes vots a tret en unes eleccions, no la majoria absoluta i que aconseguir un president per la Generalitat. Amb la seva destrucció s'ha acabat un projecte il·lusionant. Per ells la informàtica s'ha fos. Ni un reset els hi solucionara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada