Una vegada en un festival de San Sebastian, vaig anar a sopar a l'Arzak amb el Txerra, on per cert em van deixar barrejar el vi amb gaseosa. Alla varem veure una parella gran, filman els plats que s'anaven a cruspir i ens va semblar una horterada. Ara, el Txerra es el primer que fotografia tot el que li sembla destacable del que menja en una cosa que els anglosaxons en diuen luxuria visual gastronomica. I de aixo en va parlar una periodista del The Guardian el 1984. Jo crec, a banda dels sistemas facils de gravacio actuals,que cada vegada es menys atractiu el menjar que ens serveixen. Abans sense gran consideracions hom menjava mes o menys iguals i avies i mares, quasi totes sabia cuinar. Ara aixo no es aixi i cal immortalitzar ho. Internet te molta culpa de que tothom pugui ser creador sense mercat ni critiques i compartin les nostres menjes li afegeixen un gaudi gastronomic. Aixo es el que afirmen els psicolegs estudiosos del fenomen. A mes del internet hi ha l'amor al menjar. L'avia, la cuina, els fogons, la conversa i la familia amb els seus secrets. La recepta que copiem es el resum d'un seguit de secrets,de saviesa, de condiments, de tindre el do o la ma i saber coneixer de veritat tots els ingredients. Menjar es un plaer dins d'altres plaers sensorials. En la preparacio d'un plat no nomes hi ha la necessitat basica, sino la prova del gust, l'olor , la presentacio doncs tot entra primer per els ulls. La mirada es torna gustativa i precursora del plaer erotic, com el joc del nado amb el mugro despres d'alimentarse. El menjar esdeve sensual i per donarli cos, el fotografiem o filmem per tenir en la memoria visual el record de poder ser luxuriosos si volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada