el risc

Sempre ens recordem de la pluja quan trona. Avui es dia especial ment trist. Al sol li costa de sortir. I als castellers i han persones i nens en perill de quedar invalids. Va tenir que morir un anxeneta, el David, perquè es fessin servir cascs. Ara, una descarrega amb trencadissa de vertebres i manca d'ambulancies per la  crisi  propiciara que la tecnologia punta faci mes cas als castells i peritant mes segurs i per tant s'evitin al màxim les lesions modulars.Els castells han de caure per que forma part de la seva construcció i esforç i tècnica i dels seu atractiu per qui els fa i per qui els mira. Peró hi han d'haver hi uns límits i un respecte als lesionats i a les seves famílies i d'això n'han de tindre cura els mitjans i les colles. Peró sobretot seny. Com qualsevol activitat humana de risc aquest hi es. Diria fins i tot que es incontrolable, pero no imprevisible. I una de les maneres mes fàcils es informar ne be no com s'han et aquesta setmana a mitges i malament.Un dels temes de debat es si cal mantenir la diada si hi ha un ferit greu. Sempre s'hauria de preguntar  al ferit, si ell ho vol o no. El que pasa es que de vegades no es pot preguntar li