Era una nena de 12 anys quan una bomba de terrorista li va prendre les dues cames. I tres dits de la ma. Anava amb la seva mare a l'escola. Ara 20 anys desprès, demana i creient hi en una segona oportunitat ha escrit Nunca es demasiado tarde princesa. Creu en l'excarceracio i en que aquella gent ja no vol seguint sent mes mal inútil a innocents. Fuig de la polititzacio i esta feliç perque d'altres víctimes han agafat el seu rrelleu amb els mitjans. Per ella el pitjor es despertar llàstima. Creu que per tenir agilitat, sortir de casa,poder físic i destresa s'ha de augmentar els beneficis psicològics. No vol ser víctima ni fer publicitat als criminals. Es campiona d'esqui adaptat, ha escrit amb aquest 5 llibres i te tres carreres universitaries. Ja no soc una víctima diu. La seva mare li ho va dir despres de l'atemptat: que podia viure de deus maneres, amargada o lluitant per la seva vida completa. Al llibre perdona d'alguna manera i te un final feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada