la verema

Espardenyes i falçons han quedat enrere en la verema actual, en què els pagesos porten polos i pantalons i duen els seus telèfons intel·ligents a les butxaques. Fins i tot el nompagès ja no els escau gaire. Gairebé tot ha canviat, però no ho ha fet tant el procés de veremar en si sinó el que envolta la collita: des de fa poc temps la verema s’ha erigit en atractiu turístic als cellers del nostre entorn, que cada cop dediquen més esforços a reproduir amb tots els ets i uts aquesta vella tradició per al gaudi d’aquells que, sense haver sortit gaire de la ciutat o fills d’una era més aviat robotitzada i asfaltada, volen tornar a sentir el contacte amb la terra i els seus fruits.

Aquest any, l’Institut del Cava ha organitzat ni més ni menys que una trentena d’activitats en 13 cellers amb propostes més enllà de la ja típica visita. Si aquestes empreses de l’escumós en particular i del raïm en general ja fa anys que han obert les portes a les visites guiades, ara ho estan fent amb energia i esforços per oferir mirades tematitzades a aquest procés: la verema de nit, maridatges a la verema, un camí del most a la gran reserva, la verema pas a pas i la verema entre contes. Per exemple, una de les mirades més interessants és la que proposa Llopart: un viatge a la verema de 1887 que permet apreciar, precisament, com ha canviat tot el procés. La regressió en el temps passa per carros de cavalls, barrets de palla, pagesos amb faixa, un esmorzar a l’aire lliure i poals plens de raïm per premsar amb els peus: el viatge a un passat que certament ja no hi és i que molts volen tornar a tocar.

Des del celler asseguren que aquest tipus d’activitat té molta demanda, ja que, a més a més es concentra en els pocs dies en què és possible realitzar-la: depenent de l’any, la verema sol arrancar a mitjans d’agost i no va més enllà de setembre, quan els cellers ja han arreplegat tota la primera matèria i preparen amb fruïció una campanya de Nadal que els ha d’omplir d’aire renovat. Aquesta limitació en el temps fa que només un petit grup de privilegiats pugui tornar a protagonitzar aquelles collites del passat.

Redescobrir el territori

Però, per què resulten interessants les veremes avui? El director de viticultura del Grup Codorníu Raventós, Xavier Farré, defensa que “practicar l’enoturisme és una descoberta del territori amb els cinc sentits i té un punt de bucòlic i de contacte amb la terra que cap altre experiència pot aportar”. A més, els cellers són part de la història i la identitat catalanes, i conèixer-los és “una manera de conèixer el país”. Igualment, l’enòleg de Juvé&Camps, Antonio Orte, afegeix que el món vinícola està de moda, però també assenyala que la cultura del raïm forma part de la cultura i la història locals des dels temps dels fenicis: “Crec que el fet que visquem en un món cada cop més globalitzat i digitalitzat genera en nosaltres una necessitat de tornar als orígens i al contacte amb la realitat més primària”.

Encara toca matinar

A més del repte turístic que suposa, la verema com a procés industrial ha canviat tant com es podria esperar d’una tecnologia que ens ha dut a la Lluna: si bé aquesta façana del segle XXI plena d’acer inoxidable i màquines robotitzades ha aportat alguns avantatges, les pinzellades del passat resisteixen com a part inevitable del procés. Per exemple, és imprescindible collir el raïm quan les temperatures són baixes per evitar que comenci el procés de fermentació i això fa que la verema segueixi sent matinera per evitar les hores de màxima exposició solar.

Igualment, la collita a mà continua sent un principi de qualitat, especialment pel que fa a la integritat de la vinya, ja que és molt més respectuosa i selectiva. Aquest encara és un procés imprescindible per a productes molt selectes on cal triar el fruit a la vinya. “La verema tradicional és la manual, feta a mà. És laboriosa i lenta, però garanteix un plus de qualitat perquè el collidor selecciona el millor raïm i els fruits arriben més sencers al celler”, explica Xavier Farré. Actualment, per guanyar temps i reduir costos, molts cellers veremen de manera mecànica, amb maquinària que recull el raïm a mesura que avança per la vinya, organitzada en fileres, però té l’avantatge que el raïm passa menys hores al sol fins que és processat al celler.

Per a Farré, la màxima és clara: “La verema mecànica redueix temps i costos, però la manual és la més apropiada per a vins i caves de qualitat”. Així, els productes més selectes es fan amb verema manual i amb el raïm collit de nit, amb les temperatures més baixes, per preservar aromes i alentir la fermentació del raïm acabat de collir.

Antonio Orte coincideix en la idea que la collita a mà és la més respectuosa tant per al gra com per a la soca, però té l’inconvenient que la temperatura del raïm a la tarda, quan arriba al celler, pot ser molt alta. D’altra banda, les màquines de collita han millorat la seva tecnologia amb el pas dels anys, “però fins i tot la millor màquina no podrà evitar trencar alguns grans, sarments i fulles”. Actualment, el més important per a ell és que la tecnologia “ajuda a preveure amb més fiabilitat la data òptima de la verema”, així com el fet de proporcionar capacitat de resposta davant de possibles incidències, com atacs de plagues i meteorologia adversa.

Qualitat excepcional

Els diferents cellers assenyalen que aquesta verema està sent d’una qualitat excepcional, una alegria contrapesada pel fet que la sequera dels últims temps ha portat produccions inferiors en volum. Pel que fa a la previsió del sector de cara a la campanya de Nadal, Farré ho té claríssim: “Som molt optimistes, aquest és clarament l’any de recuperació del cava més enllà de la campanya de Nadal”, ja que, a més, tots els cellers estan treballant en innovació i per descentralitzar l’època del consum de cava, un hàbit que comença a canviar lentament. Des de Llopart preveuen una campanya més bona que la passada, sobretot internacionalment després que el consum s’hagi estabilitzat a Espanya i a Catalunya.

Verema amb solidaritat inclosa

Els confins de l’enoturisme ja són tan amplis que fins i tot han nascut iniciatives solidàries al seu voltant. És el cas de la Verema Solidària amb fons destinats a combatre la pobresa i l’exclusió social al Penedès i al Garraf a través de Càritas Sant Feliu de Llobregat i l’Associació de Familiars i Afectats per Malaltia Mental del Garraf (AFAMMG). D’aquesta manera, tothom que col·labori amb un mínim de 35 euros a aquesta campanya de micromecenatge (disponible a Goteo.org) podrà veremar a mà el 25 de setembre a les vinyes de Finca Parera (Sant Llorenç d’Hortons) i crear un vi.

Concretament, segons les previsions de l’organització, la campanya ha de permetre lliurar 3.000 euros a les dues iniciatives seleccionades per consolidar i ampliar la zona de rec de l’hort socioterapèutic d’AFAMMG i augmentar el nombre d’usuaris que el cultiven i, de l’altra, a dotar d’equips informàtics les aules de reforç escolar de Càritas a Vilanova, Sitges, Vilafranca i Sant Sadurní, on s’imparteixen classes a escolars de primària i secundària que viuen en entorns desfavorits.

Igualment, una part de la donació anirà destinada a una formació en captació de fons per a totes les entitats del territori que hi vulguin participar perquè incorporin noves estratègies per augmentar els seus recursos propis. Així mateix, hi haurà una fila zero d’aportació lliure per ajudar les entitats i impulsar la formació perquè les organitzacions del territori puguin interioritzar conceptes clars en captació de fons. A canvi, es rebrà un vídeo resum de l’experiència i els resultats obtinguts gràcies a la col·laboració.