Publico

Ha tancat un diari. Jaume Roures ho ha definit com a propietari, que li han fallat les esquerres, el paper i la gent.Amo del futbol en televisió, dos oscars amb Woody Allen com a productor,havia fins i tot intentat pactar amb La jornada, un diari mexicà per poder continuar. ara ho farà nomes amb 50 treballadors amb l'edicio digital. La pega es que els digitals tenen poca publicitat que costa molt mantenir una plantilla de molta qualitat per mantenir la mirada sobre l'actualitat amb interès. Volia mantenir la mirada d'esquerres al marge de l'altre gran El país i la seva desaparició fa perdre pluralitat de pensament que sempre s higiènica.Que fes nomes 4 anys i la seva modernitat demostra la severitat de la crisi també als Mitjans. Sobretot els catalans, cuidado ara amb el punt avui i el periodico.Mals temps pels mitjans laics i republicans, científics i culturals i que no venguin l'editorial. Mai un editor català ha pogut vendre amb llibertat a l'estat espanyol.I es suma des de el 2001 al Diario 16, ADN i Metro. Publico deu 20 milions i te unes pèrdues de 80. Buscant els 9 que li faltaven per seguir, Roures va posar en venta un quadre de Antonio Lopez per 4 milions. Tampoc això servira per paliar els nous 110 periodistes al carrer.

Cosins

Els cosins poden ser de vegades 20 o mes. L'avi en te dos de materns Balada, el Jaume i la Núria, que eren de Badalona i que de petits havíem jugat a casa els avis.De grans desprès d'uns intents, ja no ens vist mes i crec que es una pena malgrat les diferències. Per part Salvany, encara nomes en manca un el mes gran el Beb, que va morir molt jove. Jo amb qui havia jugat molt, que sempre m'enganyava era l'Albert, per la proximitat tot i que es mes gran. La seva germana maria Rosa, que va néixer al mateix moment que jo, això sol passar també ara en les famílies, com tu i la Jana del Guillem o el David,ja ens hem fet mes, poc de grans. I desprès hi han els Quintana, el Francesc que s'esta recuperant d'un càncer de gola, la Montse, la Maria Rosa i el Jordi. Aquest en cara m'en recordo quan venia a casa, al carrer Sant Lluís de Gracia a recollir la mona de l'avi Joan.El que segur no feiem i perquè els pares no ho propiciàvem es això de quedar se a dormir junts de tant en tant.Hi ha cosins que quan se'n han d'anar no volen perque es pensen que els altres segueixen junts i ell no. Enguany entre quirofans i euros no hem fet el dinar de cada any que organitzaven els Gonzalez. A veure si l'any que ve hi ha mes sort. Es divertit posar se al dia i valorar to una època que continua.

la brossa

Com a l'Empar Moliner, escriptora coneguda de l'avi que acaba de publicar un llibre, La col.laboradora, se'm ocorren algunes raons per afavorir aquest desgraciat projecte del casino americà.Es veu que el faran a prop del port i l'aeroport, amb el que els turistes hi anirien directament i ens estalviariem de veure'ls, no sempre comportant se per altres indrets. Com que hi farien teatres i sales de festa, hi anirien totes les versions espanyoles de les comedies musicals amb actors de segona categoria i ens quedarien encara alguns espais mes per aprofitar el gran moment del teatre català, en el que es podrien representar La renovació de Guardiola, La fi de El Bulli o el drama de la Infanta catalana. Els autòctons, tots els conjunts actuals amb nom de coses, hi podrien actuar d'incognit amb nom fals per no perdre dignitat, però a uns preus estratosferics com a curiositat local.I segur que se'n faria una pel.licula tipus Mossos contra el joc, L'invent del Mas o La meva setmana amb la Lloll. Seria com tenir un contenidor a prop on enquibir hi tots aquells cantautors d'altres terres que no molesten però com mes lluny millor. I una serie de televisió sobre les màfies i el trafic Ni la Tura no ho atura. Una deixalleria on els arquitectes visionaris i farien les seves parides de mal gust tipus Singapur, abans de que tu siguis gran i tot siguin vidres trencats i rates donant voltes

fitness

Kaisa Touminen es una experta en fitness que diu que el nado i la mare estan enamorats. Diu que el moment mes important es el primer contacte pell a pell o la primera mirada dreta al ulls.En el moment del part, estan els dos cansats, son les hormones de l'amor que fa que revifin i despertin. I afegeix que es mes important això que no et pesin o mesurin. No ve de l'estona que s'adormira desprès d'aquest important contacte. L'altre cosa a evitar son el innocents o envejosos comentaris negatius. Us heu d'haver preparat per no us afectin de cap manera.En aquest context que el pare ajuda molt, Es una persona tranquil·la, preparat per situacions i que no transmetrà mai els nervis ni farà pujar vos l'adrenalina. La mare sap que els cossos estan preparats per fer te  gran, el seu i el teu, que nomes caldra ajudar  vos amb relaxació, visualitzasio, respiració i vocalitzacions.La part emocional correspon a la confiança i els sentiments. Tot això ho he llegit en un fòrum que diu Mares en forma. Acabo de penjar amb el Pau, que esta preparant els exàmens anyals de pilot. Aquesta tarda recollira a la Júlia i aniran a a sopar a casa uns amics. I el diumenge es l'anniversari de la mare. A veure  que podem  fer....

estadis olimpics

En aquest país en sobren. Segurament som el país amb mes bars, oficines financeres i estadis olímpics permetre quadrat del mon. Se'n recorden ara que busquen data i camp per jugar la final da la copa del rei entre dos equips "separatistes". Dos dies abans el seleccionador convoca selecció. Madrid diu que fan obres.I també que l'han de tenir lliure per cel.lebrar hi la champions si la guanyessin.Tal com els vaig veure amb CSKA, per  cert amb colors blaugrana, se'ls hi va atrevessar. El Barça vol València, i ara l'atletic vol Sevilla, mentre esperem en quin estat queda el Vicente Calderon desprès d'un concert de rock amb Coldplay. El de Montjuic queda descartat per ser Barcelona. El que es busca en realitat es poder hi portar el major nombre d'aficcionats de l'un i altre equip.Per si ho fan a Sevilla,encara que tinguin capacitat els queda lluny als dos. Curiosament cap dels dos vol que l'estadi elegit tingui pista d'atletisme. A Madrid tenen el de la Peineta, però també esta en obres, aturades, pensant se que els hi donaran els jocs olímpics del 2000 no se quants i a mes nomes  hi caben 20000 espectadors. El final de la broma seria jugar lo a Cornella/El Prat vista la davallada de la monarquia i seria una primera charlotada abans de veure hi construir casinos i hotels per "Reunions".

sport

avui han operat al tiet Jaume de la pròstata. Quasi 5 hores de quirofan amb doble anestesia. Tot a anat be al 'espera de biòpsies i uns dies de fer pis amb bossetes. Li explicava tot això al pare que esta trist perquè el barça de basket havia perdut la copa enfront al Madrid. I que per tant, a mi que m'era igual, que nomes era un cule de futbol. I mira que el basket me'l he mirat. He fet el possible per de casa sortís algun Gasol. Peró com esport, això de que juguin tantes vegades seguides, ara marco ara marques tu.I mira el Pau Gasol, avu fent el seu dese doble doble de la temporada se'l volen vendre, El seu company que no amic, Coby, l'ha defensat dient que se'l venguin o no però ja.Peró també tenim el Sabadell de waterpolo, que en una gran remuntada al Barceloneta, ha guanyat la seva tercera copa.Aturades, pals i falles dels mariners, jugadors de camp del waterpolo, em cansen de nomes pensar ho.En el premi es molt important l'entrenador exmedallista olímpic Ballart i el serbi Cuk. Peró a la vora d'aqui també tenim bon handbol. El Granollers, que malgrat les dificultats econòmiques ha arribat als quarts de la copa d'Europa davant del Dinamo de Minnsk. Dels vuit gols que tenien que remuntar nomes van arribar a fer ho de tres. Ja van guanyar el 95 i 96.

barcelo

Quan acaba de desapareixer un dels grans de l'art català, Tapies, el mercat. el país i l'art mateix busquen el seu tòtem. I han escollit al Miquel Barcelo, català de Mallorca, passat per BCN, Paris i Mali. Precisament el Tapies que te al capçal de llit, poc eròtic, li ha portat discussions amb la dona. Considera l'Arco una fira d'animals,els indignats molt simplistes, Mallorca sense reacció nacional i que la pintura per els seus indecents, morira.Diu que el 20 de novembre sol matar al porc que també es una cosa prohibida. Per acabar ho d'adobar ha fet l'ultim cartell per una cursa de braus a la Monumental.Te dos nens de 10 i 19 anys(nena). Se'ls emporta molt a l'africa i a las galapagos perque vegin la misèria, tot i que no esta segur de que per veure coses terribles no els faci ser mes pijos encara. Recorda un viatge amb Mariscal pel desert sense saber conduir i acaba de guanyar molts premis amb Los pasos dobles de Isaki Lacuesta, un polèmic documental.Imprevisible en la vida com en l'obra, li agrada ajudar als joves artistes, ell que diuen era l'unic protegit de Tapies.I es un obsés dels autoretrats. Mentre lamenta que els grans museus no apostin per la gran pintura. I veu la corrupció com un gran espectacle que quan acaba ningú no fa res.

berlin

Ha tancat una altre edició del festival de cinema de Berlín. A aquest l'avi no hi ha anat mai, però es un certamen força compromès amb el cine social i sempre te uns palmarès molt obert.Peró han de tragar amb la vesant comercial,(sempre hi ha quasi un ventura pons) i enguany per exemple el primer film d'arts marcials en 3D de Tsui Hark, "Flying sword of dagon gate". Quin horror. O també War witch. aquesta de Kim Nguyen, segueix a una nena de 12 anys per l'africa subsahariana a partir del moment en que entren uns guerrillers al seu poblat. L'obliguen a matar als seus pares i se'l emporten per formar part del seu grup. La nena Komona, amb al.lucinogens esdevé la bruixa de la tribu amb to oníric mes seductorqqu  el folklòric i rural anterior. Tabú de Miguel Gomez seria un bon premi de la critica. Unes pel.lícules que mai veurem i menys comercialment.Amb aquest criteri poden guanyar en algun concepte la filipina Captive,la hongaresa Just the wind o la francesa Sister, eleccions força valentes totes elles. Una Berlinale, la 62, que premiara segur a Cesare deve morir, extraordianria i dura adaptació del text de Shakespeare rodada en una presó amb els seus presos, i el que fan sempre es premiar al cine alemany i que serà...Barbara de Christian Petzold. 

disfressa

Avui l'avi ha estat al mercat boig de Bigues on es ven tot a 1 euro. Hem vengut per benefici de la associació Atenea, protectora d'animals, entre d'altres coses un anorac de quan el pare era petit per un euro.Ara el portara un dels pocs nens marroquins que hi han al poble.Al costat venien disfresses, de princesa, de pirata  o drac també per un euro.Si pot triar una disfressa, crec que diu molt de la persona que ho fa.A mi no m 'agrada.Una vegada o vaig fer de Humphrey Bogart i la gent em feia fotos dient que era el David Bowie, amb barret Borsalino i gavardina grisa. Diuen que cada vegada hi ha mes dones que es disfressen d'home per ridiculitzar los. Segons sempre els psicòlegs. També hi ha qui diu que gracies al carnaval. el novembre com tu, neixen mes nens, al menys així ho comptabilitzen a les capital catalanes, Torelló, Vilanova i la Geltrú, Solsona i Sitges.L'avi pensa que ja anem prou disfressats de diari que no cal allliberar la personalitat d'una altre manera. Peró hi gent que amb vides avorrides necessiten exterioritzar la alegria. També es veritat que venim d'unes generacions on el carnestoltes estava prohibit, com menjar carn uns dies. Peró si demanes Bula a l'esglesia, pagant, podies menjar ne. En seguirem parlant.

Jonas Jonasson

Es l'escriptor d'una novel.lla que pot ser divertida. "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra". Es un viatge de broma on la primera novel.la d'aquest home se'ns passeja per els principals conflictes del segle XX, de la ma d'un dinamiter excèntric i enigmàtic. 3 milions de llibres venuts i 33 traduccions. Comença fent esclatar ponts a la guerra civil espanyola, on desprès del amort del seu amic, adverteix a un homenet ple de medalles, Franco, que no passi un pont perillós. El dictador el convida a paella. Se'n va als EEUU i servint cafès a Los Alamos,aconsegueix accelerar les investigacions del a bomba atòmica. Sopant amb Truman, s'assebenten de la mort de Rooselvet. La dona del lider xines  li emana que aturi l'avenç de Maó. Tot i intentar ho navegat per el Iang Tse, decideix fugir finalment. A la Russia comunista s'encara amb Stalin, l'envien a un gulag 5 anys i l'ajuda el germà de l'Einstein. S'escapa cap a Corea del Sud on es fa passar per un mariscal soviètic. Instal.lat a Indonèsia, el maig del 68 viatge a paris i fica cullerada en l'entrevista entre De Gaulle i el malparit del Lyndon B JOhnson. El nostre avi protagonista els informa d'una de les revoltes mes populars e importants del segle XX, amb totes les seves misèries

Whitney

Una altre tragèdia per el mon de la musica. Una altre veu,una de les millors, que se'n va.Als 48, sòrdidament, en una banyera d'hotel, amb pastilles en comptes de sabó i olis. L'avi en tenia una imatge torturada d'aquesta cantant. La donava tan la seva veu feta en un cor de gospel de Nova Jersey, com les seves pel.lícules. El guardaspaldas, Esperando un respiro i La mujer del predicador, on en cap d'elles ho passava gaire be. També perquè les persones que he conegut que l'adoraven també o estaven passant no gaire be. El seu darrer film, apunt d'estrena, Sparkle, no se de que va encara. 6 grammys, 7 albums i 415 premis musicals son el que queda de la seva dissortada carrera profesional.Ningú pensava que quan va cantar l'himne  dels EUA a la final de SuperBowl a Tampa deixaria 20 anys desprès de ser la veu d''America.Tan pura que de I will always love you de la Dolly Parton va vendre 50 milions de copies senzilles.El camí fins a trobar la mort entre la droga i la decadència nomes el sap ella.La bona noia de Newark era la virtuosa perfecte per l'America de Reagan. No era la típica afroamericana de gueto sempre beligerant. Cantava a l'amor com ho havien fet sempre les grans dels soul, però des de l'escalinata d'una soprano amb el somriure del do. Tots voldríem ser ara Kevin Kostner...

dinar a ca l'Enric

Ahir per fi vaig poder cel.lebrar amb el teu altre avi el teu naixement aprofitant el seu aniversari, Anem  por ahi d'edat.La Rosa no va poder venir d'encostipada que estava i tu preciosa, mirant ho tot amb aquests ulls tan grans i desperts que tens. Tu amb les altre cosinetes, la Isona (5 mesos ) i la Lucia mes gran.Hi havien les dues filles de la Maria, amb marits i novios i l'avia maria i l'Enric amb la germana de la Gala i el Kike amb novia de Bigues.Et vas portar molt com sempre. Menjar i dormir i quan mes et distreus es quan pots observar tot els que passa davant teu. A la taula nostre, uns entrants de cine amb uns musclos regat per la salsa tradicional de l'avi Enric, culminada amb Mòdena i pimentó vermell dolç.També formatge de cabra, rollet primavera especials, croquetes de peix i no, piquillos amb el pernil i les endívies amb maduixots. Per rematar ho una fideua que no se saltaven qualsevol dels 6 mastins que hi ha la casa.Desprès de 4 pastissos, semblava un concurs i els cants pesimament interpretats de aniversari feliç, un gin tonic va acompanya al disc jockey del teu avi que es va desmalenar ballant i posant vinils: en van despedir de la magnifica vetllada familiar l'escolania de Montserrat, Nicola di bari, queen, Cliff Richard, The Shadows. Cançons que algun dia tu recordaràs.

liders encara

Cal veure, quan s'enfronten dos candidats o mes, com esta passant ara als EUA, qui es millor, per això es fa. Peró hi ha qui diu que en una cursa de rates, el qui guanya segueix sent una rata. Encara que es posiciones diferent. Ni han que mostren l'ecografia del seu fetus o el seu adn, d'altres defensen als indignats o la seva lluita contra el terrorisme o fins i tot els punts a favor de l'independentisme.Quasi cap rata parla de fer mes justos els impostos, de fet es el mes difícil, però això es el millor que es pot fer. També s'atreveixen a parlar de les excelencies dels sistema d'educacio rebut, però que vist el cinisme i la demagògia, el van aprofitar molt malament.La diferencia entre uns i d'altris es que uns ens fan sent idiotes al escoltar los i altres no.Ens agradaria que els líders ho fossin de conviccions i nets o transparents. Quan això no passa generen odi, al menys per la meitat de la població que no son com ells.Deien els francesos que si l'emperador perd Waterloo, no cal la insurrecció, i si la guanya també haurà estat inútil. Tots a casa.N'hi ha d'artistes de la supervivencia. Com aquell polític també francès que donava la llista dels que havien de ser executat dient:"Li fet jo mateix. Si no el meu nom estaria el primer de la llista".

la reforma

El sopar l'altre dia dels Lluissos, es va brindar varies vegades per la reforma, però no sabíem quina. Jo no crec, i no se quina hi haurà quan puguis ingressar en el mercat laboral, que l'abaratiment de l'acomiadament doni mes flexibilitat, i sobre tot menys atur.Les ocupacions estables i de qualitat, s'aconsegueixen amb la voluntat de pencar de ambdues parts. L'empresari saben a qui contracte i perquè i el treballador, utilitzant la intel.ligencia que tingui per saber anar trampejant els temporals, saber fins a quin punt es pot enfrontar i que pot perdre i perquè. Diuen els reformadors que volen defensar el dret individual, sobre tot quan s'ha estat permetent el mobbing dins les empreses sense que encara ara hi hagi una figura jurídica que la jutgi.Sempre he pensat, ara que les sensibilitats nacionals estan cedint enfront l'economia, que hi ha un model promig europeu que tindria que servir per quasi tots. Tornen a marejar als autònoms, podrem capitalitza mes prestació d'atur, o la podrem cobra d'un sol cop, especialment els joves.El contracte únic es veu que es inconstitucional i per això passem dels 40 tipus que hi ara a 2 o 3. Un serà, mes discriminacio, per afavorir la contractacio de la dona. El que es cert que d'imdemnitzacio de 45 dies passem a 33 que en la practica i el jutjat, sempre seran 20.

baba

"Quan érem feliços" es la novel.la autobiografica de Rafael Nadal amb que ha guanyat el recent Pla.El vaig conèixer quan era cap de marketing del El Periodico i li vaig presentar el meu projecte de la agenda autobiografica. Parteix d'uns records d'infantessa, d'una família gironina amb 12 fills, la seva baba (avia)Teresa i el seu internament durant  5 anys a el Collell, amb el fred, solitud, i abandó que això suposa. També histories amb germans, amics i coneguts, però especialmente ,a la mare i l'avia. Dues dones tradicionals que  cuidaven de la família i la casa, però també viatgen, treballen de mestre i adquireixen cultura i la transmeten. Dones d'una generació que van patir el drama del país i van ser capaços d'aixecar lo fins ser petita burgesia de províncies que no te res a veure amb l'estereotip de la ciutat. Austeritat, sacrifici, no menjar sempre tots els grans, sobre tot gracies a un avi durissim.Peró feien estiueig a La Fosca i a Aiguaviva, un mas on cercaven bolets, feien anar l'hort o pescaven amb contacte amb la natura. Perseguits per els bombardeixos, fuig altre cop a Girona amb la seva dona.Veient un carrer ple de cadàvers el 30, l'avi li va ensenyar a la seva mare i li va dir perquè sempre recordes el que es una guerra. Llegiré aquest llibre.

veritat

Ahir varem fer un sopar molt agradable. El Mori, el Moron, laa Carmela, la Montse i la Cristina.Un bons amics que feia força que no veiem.Una conversa amb força, com ha estat sempre amb ells, histories, posar se al dia dels fills i projectes, amb un molt bon sopar d'hivern, postres i copes.Els records dispersos, les diferents perspectives, pensa que hi ha un fort component de Madrid en el grup, s'anaven poc a poc ajustant a la veritat. afinant la realitat amb les aproximacions i matisos,no exents de critica en moltes ocasions.Com ha  fet ara el Mascarell, des de la seva posicio dominant, no acceptant la broma del premis Gaudi. Un babos, com vaig constatar en una tertulià a BTV amb ell sobre el doblatge català ja fa uns anys.Es va acabar parlant de política, tambe respectant totes les posicions observant les derives de cadascu.Ara s'acaben de desclasificar uns documents que parlen de la simpàtica del rei per el cop de 23F. Res que no s'ha sabes. Encara no sabem qui va matar Kennedy, encara que també ha sortit una llista on el primer es el Lindon B Johnson, personatge envejós i fastigós que sabia que no el guanyaria mai. Es normal que el rei sentis simpatia per els guarides civils del 23 F. Eren molt de la broma sobre tot si repases la llarga llista de begudes que es van cruspir al bar del Congres durant l'estona que vi durar l'esperpent.A la taula, un reguitzell de copes mig plenes que parlen d'una bona estona i d'unes histories d'amistat. Aquesta, si veritat.

els dibuixos

N'hi han tres tipus: L'animacio tradicional, una tècnica del segle XX manual. Es feien milers de dibuixos a ma amb una petita diferencia entre ells que era el que s'havia de moure. Per exemple els nans de la Blancaneus, movien la boca quan xiulaven i eren companys de feina dels dibuixant que feien el gest. Era una mica pesat aguantar tanta estona la mateixa posició dels llavis per fer l'esbos.Es pintaven, un darrera l'altre i amb l'ajut del so ja eren animats. Desprès va venir l'animacio per ordinador i al XX i fonamentalment a l'Asia. Fer ara de totes maneres una peli així, encara pot costar 4 anys i 100 milions d'euros.Els personatges pero encara es dibuixen a ma l'original i l'ordi es el que posa desprès el moviment. Es com una tira còmica gegant. La tecnologia ens ha portat el 3D i els efectes son cada cop mes reals. I ara som a la tècnica del stop motion.No hi han dibuix. Es plastilina, roba o plàstic. Es fotografien de forma molt laboriosa i el nino o fons es mou 12 vegades cada segon. O sia 30 minuts de pel.licula retocaríem els personatges 21600 vegades. Desprès les fotografies es processen amb els ordinadors perquè nosaltres ho veiem de forma continuada. Les Tres bessones es fan d'aquesta manera. Un personatge, un fons i el so, la veu i la musica.

imputats

Just quan estan jutjant al jutge Garzon per haver ficat el nas en el procés de la memòria històrica i els crims del franquisme, un advocat argenti que ah endegat l'investigacio des de el seu país, afirma que enguany ja hi podrien haver imputats Slepoy, diu que Espanya no atorgara l'extradicio, però que si surten del país podran ser detinguts. M'extranya que li donin un sol paper com han fet amb els de Salamanca aleshores quedara de manifest que espanya amaga els seus criminals o no vol investigar els propis crims de guerra.Els familiars de les víctimes si que donaran informació i això ja ha posat en marxa la maquinaria judicial. Han demanat a les autoritats documents de ministres vius, alts membres de les forces armades, integrants de la Falange i de Seguretat, jutges amb sentencies sumarisimes i empreses beneficiades amb presoners.La llei d'amnistia no blinda els crims del franquisme ni els d'intencionalitat política. La querella es va presentar l'abril del 2010 en nom del dret internacional i de crims contra la humanitat. Perez Esquivel, premi Nobel de la Pau del 1980 es un dels querellants. "Diu que va ser un pla sistemàtic, generalitzat, deliberat i planificat per atemorir als espanyols partidaris de la democràcia. No es pot fer veure que ha passat res".

les col.leccions

Es una activitat humana que si no es obsessiva, no es dolenta. Teòricament estimulen l'ordre i fomenten l'observacio.El pitjor es que arriba un moment a la vida que el que has acumulat durant la vida no interessa normalment a ningú i no saben que ferne doncs fins i tot ha perdut valor material.El mes important d'una col.leccio sempre es el que et manca. L'avi havia coleccionat cromos(races humanes, banderes, futbolistes,-els mesos que vaig perseguir el Gento,-)cotxes de miniatura, tebeos, llibres i casetes o botons.Ara tinc les pel.licules amb VHS (10000) quan la tecnologia avança molt mes ràpid que jo. Hi ha fins i tot una botiga, el col.leccionista, que diu que el que mes agrada als nens avui son els cromos, patacons, imants i pokemons I es una afició mes de nens, que de nenes. Son els pares que ajuden a contar el que falta amb l'excel.Es una afició que ajuda molt a ser ordenat. També es molt important que la idea el que surti de tu i no induïda per publicitat, etc Dic això perquè avui hem dinat a casa el Paolo i la Meritxell. Spaghetis amb gambes i conill a la longoria.El pis de l'avi i el besavi remodelat ha quedat molt modern. Gracies a això no m'ha portat el record de tantes col.leccions començades allà. La Gianna, en l'edat adequada per començar, esta decidint quina cosa guarda, juga i estima.

neva!

Ja vaig veure que no tindràs fred amb el "pololo" que et va fer la Rosa. Ets tan alta que igual ja et ve curt. De fer la que et pot parlar de la neu es la Júlia que hi conviu cada dia practicament. Aquí es excepcional. Per això no hem d'invertir en maquines i coses per un dia cada dos o deu anys. Diu la gent en broma que amb el tripartit nevava millor i mes.I hem sembla be que s'hagi exagerat la nota per evitar problemes i feina a bombers i mossos encara que els hotelers es queixin. Qui vol anar a esquiar hi va igual per molt que l'espantin.Neva perquè les petites gotes d'aigua que tenen a dins els núvols, si la temperatura baixa de 0º, les gotes es transformen en cristalls de glaç.Peró nomes ho fan si tenen un minúscul trosset de pols dins de la gota, que es el nucli de la cristalitzacio.Si mentre cauen troben una temperatura mes alta de 0º potser que es desfacin i arribin a terra altre vegada com una gota d'aigua.Els flocs son l'aigua congelada, cristalls de gel que tenen sempre 5 cares de formes variades i espectaculars fins ser impossible que n'hi hagin dos d'iguals. De vegades quan cauen s'ajunten i formes flocs força grans. i si son molt grans i compactes ja no parlem de neu sinó de pedra.

unitat

Sembla que en l'únic que esta d'acord Catalunya es en la neu. Neva arreu, no se si a Barcelona, per les volves caient suaument, i algunes d'elles cuallan, dona una sensació de placidesa que et sostrau de tota la problemàtica mundial.Es con u ioga que no fas tu. Tindries que veure el jardí, ara tipus vall d'Aran, amb un troçet de verd que protegeix el pi amb tota la pinassa blanca. Els psicòlegs infantils diuen quan estàs cansat, pot deixar anar adormir tard als nens. El que no pots es passar ta la nit renyant los i enviant los al llit. Has de començar al batalla nomes si la pots portar fins el final.Lo altre que diuen els psicòlegs es que els pares han d'anar a una i respondre sempre el mateix, sinó els infants troben la manera de negociar amb cadascú una cosa diferent.T'ho dic per aquests actes que ara s'organitzen en nom de la societat civil (que no son els quatre empresaris que volen ser hi sense arriscar), com el del IESE o ara el de l'ateneu, uns per un aeroport, ja veus i ahir per el pacte fiscal dels nassos que ja fa un segle que demanem. A Madrid, ells si junts, se'ls hi en fot la crisi, la raó, els sindicats o si neva o no.A l'Ateneu l'euforia era prudència, poca convicció, por i pensar que no som prou capaços. Vergonya al ridícul i el dubte raonable sobre la unitat de Catalunya. Una prova per demostrar.

agressio lingüistica

Tens dos mesets del segle XXI i la Guàrdia civil es la de sempre. Ara es un advocat atonyinat a l'aeroport del prat per voler parlar català. Fins ara es diu, te un problema amb un segurata que va demanar ajut a la benemèrita, que es va encabronar quan l'advocat va telefonar als mossos.Pero el qeu diuen es que els va insultar i no volia identificar se. No crec ni de confirmar se, que s'actui com a vexacio. Per la GC es una falta greu, "discriminacio per raó de la llengua", i que comporta la suspensió i apartament de les funcions de 3 mesos a 6 anys.Altres casos d'enguany son, 3500 euros per dur el CAT a la matricula, al mateix aeroport amb equips de parla valenciana, han pagat 1200 euros per una agressió similar al aeroport de Palma, una traductora marroquina, titllada de mora catalanista, posteriorment acomiadada, va pagar una indemnitzacio a la GC i un regidor tambe va ser retingut per haver s'hi dirigit en catala. Vigileu doncs amb les sales anexes al control d'equipatges. I mentres tant els vols qeu supleixen la desapareguda Spanair, costen a prop de 500 euros mes. Ni com sigui per anar a Murcia com li ha passat al meu amic Antonio. Pero a ell li soritra batato perque te la sort de parlar en castella.