dimarts, 14 de febrer del 2012

Whitney

Una altre tragèdia per el mon de la musica. Una altre veu,una de les millors, que se'n va.Als 48, sòrdidament, en una banyera d'hotel, amb pastilles en comptes de sabó i olis. L'avi en tenia una imatge torturada d'aquesta cantant. La donava tan la seva veu feta en un cor de gospel de Nova Jersey, com les seves pel.lícules. El guardaspaldas, Esperando un respiro i La mujer del predicador, on en cap d'elles ho passava gaire be. També perquè les persones que he conegut que l'adoraven també o estaven passant no gaire be. El seu darrer film, apunt d'estrena, Sparkle, no se de que va encara. 6 grammys, 7 albums i 415 premis musicals son el que queda de la seva dissortada carrera profesional.Ningú pensava que quan va cantar l'himne  dels EUA a la final de SuperBowl a Tampa deixaria 20 anys desprès de ser la veu d''America.Tan pura que de I will always love you de la Dolly Parton va vendre 50 milions de copies senzilles.El camí fins a trobar la mort entre la droga i la decadència nomes el sap ella.La bona noia de Newark era la virtuosa perfecte per l'America de Reagan. No era la típica afroamericana de gueto sempre beligerant. Cantava a l'amor com ho havien fet sempre les grans dels soul, però des de l'escalinata d'una soprano amb el somriure del do. Tots voldríem ser ara Kevin Kostner...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada