Cal veure, quan s'enfronten dos candidats o mes, com esta passant ara als EUA, qui es millor, per això es fa. Peró hi ha qui diu que en una cursa de rates, el qui guanya segueix sent una rata. Encara que es posiciones diferent. Ni han que mostren l'ecografia del seu fetus o el seu adn, d'altres defensen als indignats o la seva lluita contra el terrorisme o fins i tot els punts a favor de l'independentisme.Quasi cap rata parla de fer mes justos els impostos, de fet es el mes difícil, però això es el millor que es pot fer. També s'atreveixen a parlar de les excelencies dels sistema d'educacio rebut, però que vist el cinisme i la demagògia, el van aprofitar molt malament.La diferencia entre uns i d'altris es que uns ens fan sent idiotes al escoltar los i altres no.Ens agradaria que els líders ho fossin de conviccions i nets o transparents. Quan això no passa generen odi, al menys per la meitat de la població que no son com ells.Deien els francesos que si l'emperador perd Waterloo, no cal la insurrecció, i si la guanya també haurà estat inútil. Tots a casa.N'hi ha d'artistes de la supervivencia. Com aquell polític també francès que donava la llista dels que havien de ser executat dient:"Li fet jo mateix. Si no el meu nom estaria el primer de la llista".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada