Els cosins poden ser de vegades 20 o mes. L'avi en te dos de materns Balada, el Jaume i la Núria, que eren de Badalona i que de petits havíem jugat a casa els avis.De grans desprès d'uns intents, ja no ens vist mes i crec que es una pena malgrat les diferències. Per part Salvany, encara nomes en manca un el mes gran el Beb, que va morir molt jove. Jo amb qui havia jugat molt, que sempre m'enganyava era l'Albert, per la proximitat tot i que es mes gran. La seva germana maria Rosa, que va néixer al mateix moment que jo, això sol passar també ara en les famílies, com tu i la Jana del Guillem o el David,ja ens hem fet mes, poc de grans. I desprès hi han els Quintana, el Francesc que s'esta recuperant d'un càncer de gola, la Montse, la Maria Rosa i el Jordi. Aquest en cara m'en recordo quan venia a casa, al carrer Sant Lluís de Gracia a recollir la mona de l'avi Joan.El que segur no feiem i perquè els pares no ho propiciàvem es això de quedar se a dormir junts de tant en tant.Hi ha cosins que quan se'n han d'anar no volen perque es pensen que els altres segueixen junts i ell no. Enguany entre quirofans i euros no hem fet el dinar de cada any que organitzaven els Gonzalez. A veure si l'any que ve hi ha mes sort. Es divertit posar se al dia i valorar to una època que continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada