"Quan érem feliços" es la novel.la autobiografica de Rafael Nadal amb que ha guanyat el recent Pla.El vaig conèixer quan era cap de marketing del El Periodico i li vaig presentar el meu projecte de la agenda autobiografica. Parteix d'uns records d'infantessa, d'una família gironina amb 12 fills, la seva baba (avia)Teresa i el seu internament durant 5 anys a el Collell, amb el fred, solitud, i abandó que això suposa. També histories amb germans, amics i coneguts, però especialmente ,a la mare i l'avia. Dues dones tradicionals que cuidaven de la família i la casa, però també viatgen, treballen de mestre i adquireixen cultura i la transmeten. Dones d'una generació que van patir el drama del país i van ser capaços d'aixecar lo fins ser petita burgesia de províncies que no te res a veure amb l'estereotip de la ciutat. Austeritat, sacrifici, no menjar sempre tots els grans, sobre tot gracies a un avi durissim.Peró feien estiueig a La Fosca i a Aiguaviva, un mas on cercaven bolets, feien anar l'hort o pescaven amb contacte amb la natura. Perseguits per els bombardeixos, fuig altre cop a Girona amb la seva dona.Veient un carrer ple de cadàvers el 30, l'avi li va ensenyar a la seva mare i li va dir perquè sempre recordes el que es una guerra. Llegiré aquest llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada