unitat

Sembla que en l'únic que esta d'acord Catalunya es en la neu. Neva arreu, no se si a Barcelona, per les volves caient suaument, i algunes d'elles cuallan, dona una sensació de placidesa que et sostrau de tota la problemàtica mundial.Es con u ioga que no fas tu. Tindries que veure el jardí, ara tipus vall d'Aran, amb un troçet de verd que protegeix el pi amb tota la pinassa blanca. Els psicòlegs infantils diuen quan estàs cansat, pot deixar anar adormir tard als nens. El que no pots es passar ta la nit renyant los i enviant los al llit. Has de començar al batalla nomes si la pots portar fins el final.Lo altre que diuen els psicòlegs es que els pares han d'anar a una i respondre sempre el mateix, sinó els infants troben la manera de negociar amb cadascú una cosa diferent.T'ho dic per aquests actes que ara s'organitzen en nom de la societat civil (que no son els quatre empresaris que volen ser hi sense arriscar), com el del IESE o ara el de l'ateneu, uns per un aeroport, ja veus i ahir per el pacte fiscal dels nassos que ja fa un segle que demanem. A Madrid, ells si junts, se'ls hi en fot la crisi, la raó, els sindicats o si neva o no.A l'Ateneu l'euforia era prudència, poca convicció, por i pensar que no som prou capaços. Vergonya al ridícul i el dubte raonable sobre la unitat de Catalunya. Una prova per demostrar.