Ahir vaig passar el dia amb els amics del cineclub de Granollers fent de jurat per el seu premi Porter Moix, enguany 13. I el diari porta una entrevista de Jose Luis Guerin del director que visionarem nosaltres el divendres. 50 anys, autor de Innesfree i En construccion, pensa que la distribució es reaccionaria, espera molt de els noves tecnologies i agafa cada dia el metro per anar a fer el vermouth de la casa i amb sifó, lluny de la ciutat arrasada per turistes. Es allà, fora ciutat, on alimenta el seu cine il.lusionant se per la vida popular. Presenta Guest, la insuportable arrogància del capital. Als 60 la ràbia era creativitat. Avui es cinisme i angoixa amb abusos posiblement irreversibles.Hi ha pel.licules lliures, radicals i fantàstiques que mai veuran la llum amb l'actual exhibició sense compromís.Les multi sales han fet el contrari el que van prometre. Projecten el mateix producte simultaneament.Els seus mestres no imposats i vistos sempre a la Filmoteca son Dreyer, Mizoguchi, Renoir i Chaplin. Com si fos escriure i llegir ja rodava curts als 14 anys. Ara te un problema amb un curt sobre un carrer de Corea i una persona que li atribueix el suïcidi del seu germà.Un violinista que tocava cada dia al balco, surt filmat i un dia es va tirar. Un altre retrat de la morfologia de l'Eixample.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada