Cada vegada amb menys timidessa, el president Pujol va aproximant la Seva figura a l'independentisme.El cas es que no deu ser fàcil assumir que la teva aposta de tota una vida, 23 anys demandat, ha fracassat. Jo hem crec al president Pujol quan reconeix que se li han acabat els arguments a l'hora de rebatre l'independentisme. Una altre cosa es que en aquesta nova postura, oportunista i de gat vell, hi hagi una bona dosi de tactisme. La frase al recent programa de "ara si que votaria la independencia...d'aqui 5 anys no ho se..." vol dir que el seu vot encara dependria de les circumstancies. Això es criticable, però no vol dir que sigui nou en un polític com ell. Se'n diu ambiguetat calculada o com ell ha dit sempre, el peix al cove. Si n'hi ha per avui ja ni ha prou. Sense aquest complement ell no seia Pujol com Convergencia sense Unió no seria ella. Partir d'aquesta premissa, que alguna vegada ha estat virtut però quasi sempre es feblesa, explica el procedir de l'actual govern de la Generalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada