Es com s'anomenan els graus d'estudi dels estudiants universitaris actualment. El que et diré ara, suposo que servira igual per quan ho vulguis fer servir. Un universitari te que estudiar el que mes li agradi sempre, sense tenir en compte la sortida laboral que ja veus. Primer perquè quan acabes el cicle, les oportunitats ja estan plenes. Sempre he pensat que per els no massa vocacionals, vol dir notes de tall baixes, el ministeri de torn els tindria que forçar a agafar les carreres que mes necessites l'estat en aquell moment. No les mes vistoses o les que mes cobren.No t'han d'aconsellar mai, una cosa es informar te del que hi ha, perquè optis per uns estudis determinats. L'experiencia demostra que encara que ho estudis per no decebre als après, son cursos que sempre s'acaben abandonant amb el temps perdut que això comporta. S'ha d'estudiar, si. Pero el que vulguis, en una decisio meditada i consultada, sense mirar las dificultats o que fan els companys d'estudis fins aleshores. Tampoc hauria de ser impediment el cost , el lloc on son les universitat que imparteixen les teves matèries desitjades. Son uns anys meravellosos per conèixer coneixements i experiències que no es poden desaprofitar. Deia Sèneca que "la vida s'ha d'entendre com un préstec que s'ha de tornar agraït". D'ell he trobat a casa Sobre la felicitat, La brevetat de la vida, Sobre la clemència. Ideari i Ciències naturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada