dimecres, 25 de juliol del 2012

l'lnfern

No existeix. El mes semblant es el que s'ha viscut aquests dies a l'emporda. I teníem la Gianna i va tenir que fugir. D'altres (4) no van tenir tanta sort. Sembla que la natura es vengui, sobre tot de nit, de tot el mal que li fem. Ella va passar la nit en una caserna imaginant aventures espacials que els hi explicaven els ferms monitors. Els incendis, quan tocant la nit, li donen un altre color. De nit el vent sempre afluixa. I el remor del foc que pots sentir es el la llar de foc de casa.De lluny ja no veus aquelles llengües de foc aixecant se com ones embravides. Ni s'hi observen els remolins de flames marcant el territori enforn dels voluntaris i bombers.De nit el foc es baix, sap que els avions i helicòpters no hi poden fer res perque no s'hi veuen i com si fos una brasa per fer costelles, va fent la feina destructora del sota bosc esperant amb una mica mes d'humitat, que rebufi el vent, tramuntana o gregal del mati. Un espectacle subjugador, unes guspires encisadores que si hi penses fan plorar i mal al cor. I uns homes esforçats, els bombers, s'hi deixeran al vida perquè aquesta bestia infernal, que ha agafat forces durant la nit, no es torni a desbocar. El dimoni tampoc existeix. Es l'imbecil de la colilla...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada