No em diguis perquè, em comença a caure be l'Arthur Mas. La pregunta a fer li algun dia, era si s'ho esperava això. Veure com de mica en mica assoleix una majoria en la que potser no hi pensava. Una majoria, que l'empeny des de darrera i que li faran fer passes endavant. I la meva esperança es que ell que no volia, voldrà.Les tàctiques constitucionals i autonòmiques son mortes o molt tocades. No podem acabar sent una diputació amb un himne i una senyera mes a la porta. Hi haurà conflicte, xoc de trens en diuen els estúpids, volen dir que l'AVE gallec caurà al mar suposo, i les consequencies poden ser dolentes de moment. Peró l'administracio Mas, haurà jugat a favor del seu poble i els haurà servit, ara si eficaçment. S'acabat dependre de qui ens roba, suplicar li a qui ens fot i aguantar encara rialletes de passadis del senat.Crec en la decisió del president de demanar ajuda a l'estat al mateix temps que el desafia. L'as a la màniga de la sobirania fiscal abans de que vinguin els de les Vegas i s'ho acabin d'emportar tot. Ara es pot agafar el toro por les banyes , ara que no en te, a veure si toregem la fallida de Catalunya, que no te perquè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada