dijous, 26 de juliol del 2012

Broma o debo

Davant el vot afirmatiu del parlament Català a la negociació del Pacte fiscal, busco en el lingüista Albert Pla les accepcions amb que tindríem que tractar el tema a partir d'ara, que es quan comença un Camí descoratgedor com el de l'Estatut. De debò es el duplicat d'un vigent però mes antic de bo, sinònim de de veres i del neutre de veritat El que pensen a Madrid es que es en broma o de per riure. En broma i en serio estan igual de proscrits. Això ve de la caiguda en desgracia de serio, que alguns han intentat corregir de manera inercial com seriosament. Informalment sona mes natural i àgil t'ho dic de debò (volem el pacte) a t'ho dic seriosament. Serietat serà un cultisme del llatí serietas.Peró s'ha posat de moda i en part aquest auge es degut a la vitalitat no normativa de serio. Serietat es la preferida dels escriptors cults i deia Coromines. Tothom .prefereix serietat a seriositat o seriesa, que el DIEC col.loca com forma secundaria. Al segle XVII seriós era mes habitual. Peró Fabra i la Renaixença les depuren per castellanismes. Prenguem se doncs el pacte fiscal seriós, molt seriosament o com a mínim com un pas mes cap l'estat propi. A partir d'ara, com diuen en una final, compten els detalls.De debò.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada