l'agenda

Cada any per aquestes èpoques, la gent es canvia l'agenda. Encara que amb les noves tecnologies això ha canviat. L'avi es comprava la el Pais, paper fi, negre, de pell molt portable i que cabia a qualsevol butxaca.Però abans, quan ets joves i deixes la llibreta del cole, el Joan m'havia ensenyat que nomes et tenies que apuntar el que podies fer. I això, a nosaltres ens cabia en els espais en blanc del paquet de tabac. La del País. no li calia la goma perquè  no s'obria sola mai. Era una feinada passar els telèfons d'una a altre i perdies molt de temps pensat i aquests qui son d'un any per l'altre. Un dia la van deixar de fer o jo hem vaig oblidar i vaig passar al full blanc de din a 4 doblegat en 4 parts que podia durar mesos.I esguardaven be. I fa gracia anys desprès repassar quines activitats t'apuntaves. Feina, cine, amics, cites, metges,canalla, esdeveniments i el que no cal apuntar ho perquè no ho oblidaràs mai o perquè es secret. I això comportava de vegades, símbols o inicials que sempre sabràs perfectament que volien dir.  L'última de pell Loewe que m'havien regalat me la van reclamar i la vaig tornar. Tot això desapareix amb l'edat i especialment amb la jubilació. Família i amics pocs, feina ja no, potser els metges i les seves  rutines que te les aprens, i cites...cap. Mai m'havia preocupat si aquell any acabaria d'emplenar l'agenda, si acabaria l'any vaja. Ara amb el blog es diferent. Si que cada dia penses que un dia una pagina i les demès quedaran buides i no per unes vacances precisament. Amb el blog no pots sentir l'emocio del paper entre els dits, rebuscar que vas fer el 30 de març de 1978. Has de pensar que escriuràs demà i anar preparant el teu nou aniversari i com serà la festa que em faran. Aquest espai cibernètic on acabara quasi tot escrit, es on podreu anar a mirar ho vosaltres. Em fa gracia recordar ara com i perquè t'apuntaves aquell dinar dels dimecres tan especial i que fer lo no depenia de l'agenda o no. Per aixo l'agenda i ara el blog es un àlbum de records, amb les seves inexactituds i desitjos, neguits i alegries i que t'expliquen el perquè d'algunes coses que per exemple no fan les fotografies que ensenyen però no parlen. En aquesta fase d'ara, em resisteixo a apuntar res. L'important esdevé rutina i sinó ja no val la pena o t'ho recorden amb el que et fa mas il.llussio. Perquè m'haig d'apuntar que vens a dinar el dia1amb la il.lussio que em fa. El demès nomes fa que ajudar a entendre una mica qui som, com ho hem fet de be o malament i que avui encara poso el punt final  a aquesta nota blogaire.