Es un dels comunicadors italians mes important del segle. Ah,! però t'haig de dir que hem tornat del Perú. On hem mirat de carregar energia del Machu Pichu per veuret créixer i fer te gran. i ferme besavi. Estem ordenant les fotos, algunes ja te les hem penjat al face i seleccionat per explicar vos el viatge a la meva manera al blog, sense convertir lo en un blog de viatges. Les primeres explicacions de la mort que l'avi recordi eren als exercicis espirituals de Vic, tenebroses, acollonidores, infernals. sàdiques diria jo. Desprès diu Eco, s'ha convertit en un espectacle, a les pelis, a la tele, o als diaris com la massacre de l'escola de Newtonw, però no hi es a la vida cotidiana. En parlàvem amb la Rosa amb la marató contra el càncer de fons. A qui li toca, quan i perquè preguntava jo?. Diuen que els mes savis ho accepten des de que neixen, la predestinacio i una mica de por. Jo no soc savi i tinc molta por i em revelo perquè 20 nens de 6 anys hagin siguts triats ara per la senyora o Brad Pitt de negre. Veiem assassinats, guerres, accidents i noticies com si fossin una telenovel·la i no ens pogués passar mai a nosaltres, quan cada dia compres números al sortir al carrer o carretera. De fet la mort per nosaltres, son flors, càntics, amics, espelmes, plors i copets a l'esquena. Son actors que moltes vegades tornarem a veure. Sense violencia, sense dolor, sense patiment. La frase del acudit, es que l'han deixat igual, home el podien millorar una mica no?. La mort treballa als hospitals, ningú acompanya al cementiri, que sols es queden els morts!. I la gracia es que no sabem si la santa en visitara al llit en un somni plaent o cavalcant en un llamp. Per això hi religions que creuen en l'ajut quan els peus defalleixin, les mans tremolin, els ulls s'enboirin, la gola no parli, la suor es refredi i nomes somiïn els cabells amb la felicitat dels sentits quan els gaudies. Apa!, que no serà tan home....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada