Les eleccions han marcat la nova composició dels consellers. S'ha fet fora els fluixos, els millors ja sabem ara qui son, els compromisos son ineludibles i es crea d'amagatotis uns Afer Exteriors de gran importància política.L'efecte, poder parlar amb Berlín, fitxat que ja no dic Brussel.les i fer ho tot per mantenir se dins l'euro amb que això representa. Altres urnes mundials recents no han representat tan canvi poltiica i d'estrategia, malgrat la continuïtat de molts noms. Hi han imposicions pitjors com la de que li toqui a Putin presidir el G20. També Itàlia es mou sense veure una sortida clara. Peró el que serà decisiu enguany serà Alemanya amb el tercer mandat de la Merkel en joc. De moment l'euro busca l'estabilitiat començant per el control monetari europeu. Disposats a actuar en el 2013 si es necessita. El repte mes complicat de Mas es afrontar l'anemia econòmica que encara patirem alguns anys vinents. Van Rumpey va dir que els mals auguris estaven conjurats i la Merkel li ha matitzat que encara era d'hora per dir que la crisi estava el sac lligat. I qui hi son, encara que no sembli al segon govern de Mas es Obama i les seves urgents reformes socials, la Xina amb les seves operacions econòmiques al nostre país i un Japó amb cap d'estat nou mes conservadors que reclama unes petites illes del Pacific per distreuren's dels tsunami econòmic que pateixen. I aquí, els sindicats discutint si fem no se quin cotxe o no. Menys mal que el Felip, amb baté o sense, ho arreglara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada