Cada premi cinefil te el seu espai. O se'l busca. No podem dir que els Goya tenen mes diners, que si, el que hem de dir es que no volem pagar ho nosaltres. No hi pot haver hi jerarquia mes enllà de la força de la seva industria(Oscars). El demès s'ajusta a una territorialitat. Podem parlar de manca d'inversio en general, de les televisions o de la pujada de l'IVA.Peró si mire cap a dins, i d'acord que no es el moment, la Generalitat hi fa molt poc per el cinema. I no nomes amb calerons. Madrid te un problema mes gros que Catalunya cinematograficament. La seva pròpia dimensió, superior, els pot fer desapareixer.I cadascú farà el seu cine. Ells Lo imposible i aniran a lo millor als Oscars i aqui, Barcelona Nits d'estiu, La por o La plaga.Cadascú seguira el seu camí que no es fàcil. I la lluita de fons es cultural, Que faig, una pel.licula comercial o artística?. La tendencia sempre ha estat a Catalunya allunyar se del Torrente.-no la sabríem fer- i inclinar se per el cinema de qualitat, pero sense les estrepitoses taquilles del Segura que ha batut tots els records de guixeta. Laltre ésser un amante pasajero perdut en un vol de nit. Tenint nomes el 20% de la industria de l'estat, produim el 35% del panorama audiovisual. Una producció singular am la col.laboracio de TV3, ara en hores baixes. Per això algú demanava als Goyas que estiguessin units i no era perquè no agaféssim la independencia. Els premis nomes son un aparador. I no cal trencar els vidres de ningú. a traves del vitrall es pot veure que fa cadascun que farà en el futur i per on tindria que anar per fer arribar el seu cinema el mes lluny possible. Perquè a traves del cinema es veu mes lluny que amb qualsevol de les altres dites arts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada