Es la que diu el president que tindrem els catalans. I ho diu desprès de que el sacerdot de la confusió, Homs ha dit que hauran potser votar tots els catalans i espanyols. Les cartes donades son l'irreductible desig dels catalans de autogovernarse i la incapacitat per gestionar se davant dels reis dels joc i la trampa. Un estat que d'una transició de 30 anys, qualsevol altre joc ja serien eliminats, prefereixen trencar la baralla que veure qui guanya. Terceres vies, xocs de trens sense danys, a veure qui la diu mes grossa aquí i allà.Cap d'els es creu el joc que te, I ningu te els dallonsis de mirar els ulls de l'adversari fixament, no fos cas que hi sortir el percentatge de catalans que han de votar sisi per marxar. Es com les maquines traga monedes. Nomes guanyes si surten les tres fruites o figuretes iguals i això es difícil si nomes a CIU ja ni han 4 o5 de peces. El pitjor de tots es que si juguem e obert, al dir o tot o res, o veig o jaque, sortiran cartes amagades i trumfos que no lliguen. Tindria que ser mes valid trobar el brillo als ulls de l'altre que no quedar enlluernats per les nostres presuposions, parers. O brindis a la porta del sol.Diuen que el pacte es nosaltres paguem i ells es comportant tot tocantse els narius. Peró si ara s'han comportant malament i no han mantingut les aparences es el moment de tallar. Que carta terra no fa guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada