Us en recordareu que de petits, quan entràvem en una població, que es on es solen construir les cases mes lletges, sempre preguntàveu si hauriem d'afusellar l'arquitecte. Ara un amic, el Juli Capella, director meu a la revista ARDI, analitza el esgavell de pressupost que serà la nova o enèsima recuperació de fer un parc mirador a la plaça de les glories. I parla de la fi per fi d'una de les penes catalanes. El que ha estat la Lesseps en el seu moment.No cal que esmenti la quantitat de milions de euros que s'hi han esmerçat en cada canvi de projecte. Enderrocamaent d'un tambor circulatori construït no fa massa. Uns ajuntaments tiran el que han construïts els altres, lleig o maco, bo o fluix.Pensem que era un concurs participatiu on han apostat demagògies per fer la menys dolenta per la ciutat.S'enten que el guanyador es la solució mes bona, intel.ligent, hibrida de parc i plaça segons el senderi del jurat que acostuma a ser nutrit.BCN es de les ciutats menys verdes d'Europa d'acord amb la seva densitat de població.Recuperara un espai necessari sense menystenir el transit.Un espai veritablement urba per l'us de la gent. No volem mes Tianenmens. Estem davant d'uns projectes mes amables i menys exhibicionistes. Caldra fusellar algun arquitecte al final. I qui ho pagara ara tot això?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada