No descanses.El cabell blanc es mulla sobre el coixí sota el quadre del orgasme o l'explosio el big bang.El cor et batega mes depressa. El bras on reposes et fa mal. Portes molta estona d'un canto, A l'altre es on es veu que no hi es ella. Aquell contrallum amb la claror acerada de la lluna.Sens uns cops. Son les canyeries de la calefacció. T'aguantes la ma esquerra perquè no et tremoli tan. Tant com quan ho feia quan podies abraçarla. A la teva esquena però encara t'hi pots posar mes coses, mes motxilles sembla. La nit es lleva i el pick up encara no es ple. Deixo l'Ares a rentar i em cruso amb ella al quiosc. No saluda. Desprès telefona per anar a recollir "dues" coses. Altres vianants saluden quan es creuen amb tu. No saben res sinó es quedarien a quadres com les camises de mercadillo que porten o e gos que els estira. La anomenada pareja del año no ha suportat l'enveja col·lectiva. I esperes que el dolor del cor també et pugi a la cara i et comenci a fer mal de veritat.Somnio que balles al vent que poc a poc et torna a casa. Les rafegues en fan trontollar. Hauriem de fer dervir la pala per treure la neu que no ens ha deixat avançar.Ara s'ha fet un gel i nomes podem seguir les rodes d'altres, que han marcat abans, negant per enveja la seva ajuda. Ara ja nomes els cops faran que es dobleguin com una forma davant un mirall.A les 4 t'hauras acabat les faves i aniràs a fer el cafè en un bar de carretera,on paren els autobusos.Una noia mes jove em mirara sense veurem. I el cambrer se'la mirara a ella abans que tu perquè mai ha llegit Vicenç Foix.Les dones que jo mirava a part d'ella eren les voluptuoses dels quadres o les rosses tenyides de pel.licula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada