caputxinada

Antoni Llena (Barcelona, 1942) va entrar al convent dels Caputxins quan tenia 17 anys amb la intenció de fer-se monjo. Arran de la Caputxinada, però, va decidir que la seva vocació artística la desenvoluparia fora dels murs del convent. “Per a mi va tenir un gran impacte emocional. Va trencar del tot la nostra rutina, a mi em va impressionar molt veure els nois i les noies abraçant-se i amanyagant-se”, explica. Llena recorda que els frares tenien molta feina: netejar, cuinar... “Vam posar tot de papers de diaris a terra perquè la gent pogués dormir als passadissos, als bancs, a l’escenari de la sala d’actes...” Llena va oferir la seva petita habitació a Antoni Tàpies i un racó, que tenia per guardar les seves coses, a Albert Ràfols-Casamada. “El Tàpies em va dir que va passar molt de fred”, explica Llena. “Vivíem molt austerament, dormíem sobre taulons de fusta i màrfegues. Jo tenia una petita monografia de Tàpies a la tauleta de nit i li va fer molta gràcia quan la va veure. També tenia alguns quadres meus i Tàpies anava dient «Ai carai, carai. ¿I tu fas això?»”

Telèfons sota la caputxa

Llena recorda sobretot una conversa amb un company d’escola. L’amic estava molt angoixat pel seu futur professional. “Tenia plans d’anar a acabar els estudis als Estats Units i estava molt intranquil per si el fet de ser allà dins l’hi podia impedir. No en vaig saber res més, però m’agradaria saber què se’n va fer, si va poder marxar o no”. L’artista va sortir del convent en més d’una ocasió. Als policies els deia que anava a dur l’extremunció (no ho podia fer perquè no era monjo). A la caputxa, però, hi duia amagats els números de telèfon de molts familiars dels estudiants que estaven tancats. Anava a una cabina de telèfon i anava trucant a tothom.

ANTONI LLENAS

Quan la policia va entrar al convent, Llena no hi era. Recorda, però, que durant força temps els van atacar. “Durant molt de temps van tirar còctels Molotov contra el convent”, explica. L’artista també recorda que van rebre cartes amenaçadores de grups d’extrema dreta. A les cartes se’ls insultava i se’ls deia de tot. Una, firmada per la Falange Española, començava així: “ Sois unos puercos y asquerosos aprendices de maricas y nosotros a los maricones o los tratantes de blancas como el mosén Dalmau los pisoteamos y después de estropearles el físico les pedimos explicaciones ”. I acabava dient: “ Puercos separatistas catalanes, os escupimos en la cara ”.

Arran de la Caputxinada, Llena va fer una gran amistat amb Tàpies i Ràfols-Casamada. Recorda que Tàpies li va enviar molt material per poder pintar al convent, però no el va fer servir mai: “M’agradava experimentar amb altres coses”, argumenta. Sigui com sigui, setmanes després de la Caputxinada Llena va poder exposar a Saló de Maig gràcies a les gestions de Tàpies. L’obra amb la qual treballava quan va tenir lloc la Caputxinada ara forma part de la col·lecció del Macba. Tàpies va regalar temps després un quadre a la comunitat de caputxins en què reflectia la seva experiència al convent.