tres ximeneies

El referent de les tres xemeneies del Besòs és la Tate Modern, l’emblemàtic museu d’art contemporani, situat en la que també va ser una antiga central tèrmica, que s’ha convertit en un símbol de la regeneració del sud de Londres. ¿Es podria fer una operació similar a Sant Adrià? Potser sí. Però per això s’hauria de fer una aposta pública clara i una inversió milionària que permetés no només comprar i reformar l’edifici sinó també dotar-lo d’una col·lecció potent per omplir aquest immens espai. De moment no estem en aquest escenari.

S’ha parlat també que fos un museu de l’energia, però l’escàs interès de Fecsa Endesa, que fins i tot ha desmantellat tota la maquinària interior de les torres i de la sala de turbines -cosa que ha sigut molt criticada en alguns sectors-, fan difícil que el que ara és purament una carcassa serveixi per explicar l’evolució i el funcionament de les tèrmiques a les futures generacions.

Hi havia qui feia bromes, o no, per situar-hi una macrodiscoteca o un hotel o un complex d’oci. També hi ha l’opció d’un ús universitari o empresarial, o combinat. Les possibilitats són infinites. El pressupost, de moment, inexistent. I Endesa diu que d’idees moltes, però que de projectes en ferm, cap ni un.

“El desig és que l’equipament de les tres xemeneies sigui cultural, però ara mateix no se sap, dependrà de com acabi tot el procés participatiu i del planejament -explica Joan Callau, alcalde Sant Adrià-. Queda clar que té un potencial supramunicipal important i s’hi hauran d’implicar totes les administracions i també els organismes privats”.

El geògraf Francesc Muñoz ha treballat a fons sobre l’equipament en diversos workshopsuniversitaris i és també un dels comissaris de l’exposició La fàbrica de la llum, oberta encara al Museu de l’Emigració de Sant Adrià. “El drama és que és un projecte que li va gran a l’Ajuntament i no hi ha ambició global per convertir-ho en el que hauria de ser, un gran equipament metropolità o fins i tot internacional, que pogués tenir una varietat molt àmplia d’usos que donés vida a tot el territori -afirma-. Ara sembla que només hi ha dues opcions, o bé edificar o museïtzar, i no és així. Podria ser alhora un parc científic, un espai d’arts escèniques, un centre d’exposició sobre l’energia, un viver d’empreses... Cal mirar experiències de reciclatge industrial europees i plantejar coses noves. I per això cal tenir propostes ambicioses. I la resposta no és un procés participatiu, perquè els veïns no tenen prou informació ni eines tècniques per poder decidir sobre un projecte d’aquesta envergadura”.

Josep Lluís Muñoz, secretari de la plataforma 3xemeneies, en canvi, creu que encara falta més participació ciutadana i voldria que fossin els veïns, tots, els que decidissin finalment en un referèndum. Ell va participar a l’última de les tres sessions del procés participatiu, les conclusions del qual es coneixeran aviat després que hi hagi una trobada entre tots els participants. “A la meva sessió, almenys, alguns van comentar que aquest espai és d’ús industrial i podria continuar sent útil per situar-hi activitat econòmica, que és el que necessita el municipi. No necessàriament s’ha de requalificar el terreny, i tampoc hi ha pressa. Els veïns volen que es millori l’espai públic i els fa por que ara es creï un altre mur, una nova barrera, aquest cop d’habitatges de luxe que impedeixin arribar al mar”, explica el secretari de la plataforma veïnal.