ELS TRES TOMBS

Centenars de persones van sortir ahir a la plaça del centre de Bigues per assistir a les tres passades dels Tres Tombs que organitzant els amics dels Tres Tombs de Bigues i Riells.  La presidenta de l'entitat, va destacar que, a banda dels punts més cèntrics del poble
que sempre s'omplen de públic, “enguany s'han detectat altres llocs, que també estaven molt plens de gent” També es va mostrar satisfeta pel que fa al nombre de cavalleries i carruatges que hi van ser presents i que, novament, van sumar més de xxx participants procedents d'arreu del Vallès oriental , occidental i moianes. “Intentem cada any mantenir el nivell i la qualitat de participació”.

En aquest sentit, per el poble es va veure desfilar alguns dels carruatges d'època que encara sobreviuen. Un atractiu
al qual es va afegir l'itinerari pel nucli, que,
a més de posar-ne en relleu el seu valor comercial, obliga els participants a demostrar la seva destresa en la conducció i maniobra dels carros. Un dels moments en què es manifesta aquesta situació es desenvolupa a la tercera passada.

Així, en aquesta celebració, que té els seus orígens en el segle XIX i que està declarada festa tradicional d'interès nacional per la Generalitat, hi van prendre part carros carregats de caixes, carbó, llenya, cereals, sacs, ampolles, palla..., estirats per dos, tres, quatre o cinc cavalls. També destacava el carro de bocois, d'una a quatre peces, que rememorava la importància que té el conreu de la vinya i del comerç de l'oli a Riells.

La corrua també va incorporar carros de traginers propietat de xxx. Un carro ja participava en els Tres Tombs des de la dècada dels quaranta del segle XX. Però l'estrella de la festa va ser novament el carro, que va ser restaurant íntegrament el xxxx.

Precisament, amb vista a la propera edició, es compliran els 15? anys dels tres tombs a Bigues. Per aquest motiu ja sestà “acabant de perfilar de cara a l'any vinent un acte de celebració de l'aniversari”.

Com és habitual, els Tres Tombs van tenir un primer tast ben d'hora, amb una ballada de gitanes. Desprès, l'esmorzar de botifarra i cansalada ajuda a agafar forces per afrontar les pas

A Bigues , els tres tombs juguen amb un llenguatge de forma de fer que l'espectador s'hi integri i pugui durant tot el dia participar hi d'alguna manera, en una mena de reality show. Un reality que be donat per la presencia dels cavalls, perquè la canalla entengui una mica els pas cap els tractors, també de molts cavalls Peró que els porten dins la panxa. Un John Derek que amaga els seus defectes amb el soroll i competeix amb desigualtat manifesta amb els arnesos , brillants i daurats que contrasten amb els carros plens de palla fins dalt. Un d'ells te la atracció mes esperada,aquell gos petaner negra amb un mocador vermell al coll que encandila de com manté l'equilibri en el mareig del carretó. El bon rotllo i el bon tracta al animals, la igualtat entre homes i dones en la conducció i la monta. Vestigis d'una tradició que queda amagada, però també amplificada en el mon mediatic, poc entès en la questio i que fen literatura dels  esdeveniments eqüestres, veuen confirmades les seves prediccions sobre la desparicio de la festa cavallar. Mantenir una relativa bona participacio de tombs d'altres pobles costa uns diners. Peró ja no es aquell sinó que les besties també mengen cada dia i tot l'any. Es bonic ,divertit, saludable i esgotador sobretot per els organitzadors. De la festa no nomes poden quedar una boles de fems animal per netejar. Per això enguany s'ha fet un concurs d'escaparats que ha guanyat Can cirera amb el seu truc a l'aparador. També han quedat ingeniosos xxxxxx...Un esmorcar generós però excessiu comença el mati amb l'arribada dels primers participants. Bigues es un poble fàcil de tallar i l'experta policia no te masses problemes per fer ho.I arriba l'hora també de dinar. Una gran paella al poliesportiu amb 371 comensals que desprès d'enllestir la ben conservada lluiten amb el seu record de la darrera paella d'arroç que no estava covada. Els cavalls no en mengen i per tant els hi es igual arribar tard. Ho rematem amb un flam de proximitat i un cafè. que posa el punt d'alcohol al dinar, amarat amb vi i agua. Desprès o massa immediatament venen unes musiques de Sant Feliu que fan enyorar les noves  tecnologies digitals 2.0 de you tube o dvd's. O si no mira que hi han bons disc joqueis a Bigues i Riells. Els pasdobles repetits confonen els Tres Tombs amb la classe de ball d'un casal d'avis o el move d'un gimnàs DIR, fan que la sobretaula, ben il.luminada s'escurci de sobte. El meu gos francès i republicà no ha volgut anar a rebre la benedicció, puix tampoc es troba massa be. O sia que al final els espectadors queden dividits en dos. Els que no troben a faltar la sal i els que si. Els demés, tornaran 'any vinent hi hagi pressupost o no a fer poble. I tots aquells detalls que no hem vist i no hem pogut explicar els veureu en imatges en alguna de les televisions locals que avui s'han acostat a Bigues i Riells, per contar aquesta tradició que devia començar aquí per allà els principis del segle XXI.