el manga de hanana yoshimoto

El primer que crida l’atenció de Banana Yoshimoto és l’enorme diadema d’ós rentador que animalitza el seu cap. “ Konnichiwa ”, diu mentre fa una petita reverència. L’escriptora s’ha pintat les pestanyes de colors. Al damunt de la taula hi té una llibreta de color verd que recorda el llom d’un dinosaure de dibuixos animats. Fent joc amb els anells, porta un penjoll on diu sloth, que vol dir peresós en anglès. Aquest és l’extravagant còctel que exhibeix l’autora, amb una naturalitat absoluta, durant la visita al Saló del Manga. Yoshimoto va debutar amb la novel·la Kitchen l’any 1988, quan tenia 24 anys. “L’única cosa dolenta de l’èxit va ser que aquell any em va tocar pagar molts impostos -diu-. Al Japó no et pots enriquir fent només coses honrades”.

Les vendes estratosfèriques del seu país -2,5 milions d’exemplars- van créixer gràcies a les més de 40traduccions. Yoshimoto va fer forat als Estats Units molt abans que Haruki Murakami. “Vaig escriure la meva primera novel·la als nou anys -diu-. M’hi volia dedicar des de llavors”. ¿Era molt diferent, el món de la infantesa i l’adolescència de l’escriptora del de Kitchen? “L’essència era la mateixa -admet-. Vaig començar escrivint sobre un món irreal i m’hi vaig quedar. Els meus personatges sempre viatgen a la seva part més inconscient”. La realitat que Yoshimoto presenta als llibres sempre està traspassada per l’onirisme. En el seu debut explica la vida d’una noia que acaba de perdre l’àvia. S’instal·la a casa de l’Eriko i el Yuichi, un noi que treballa a la floristeria preferida de l’àvia. “La protagonista del llibre viu un moment de debilitat extrem i em va semblar que només una dona o un home no la podrien consolar del tot, per això vaig trobar una solució particular, la de la transgènere Eriko, que havia sigut home i ara és dona -explica l’autora-. A les meves novel·les, ser d’un gènere o d’un altre no té cap importància”. Kitchen va convertir l’autora en una celebritat. Al Japó n’hi deien bananamania. “Em vaig poder dedicar a la literatura des de llavors -diu-. L’èxit no em va bloquejar”. Al contrari: el 1989 va arribar la novel·la Tsugumi i els relats de Sueño profundo, el 1993 N.P. i el 1994 Amrita. Tusquets els ha anat publicant des dels anys 90.

La importància de l’inconscient

“En una novel·la realista passaria alguna cosa inesperada i això seria el motor de la història, però les meves novel·les no avancen a partir de fets, sinó de pensaments inconscients”, reconeix. Als llibres de Yoshimoto, vida i mort es comuniquen. L’estranyesa es fa present sense circumloquis. Fins i tot apareix algun fantasma, com al relat inicial de Records d’un carreró sense sortida (Tusquets, 2011). Però aquest fantasma no vol espantar ningú, sinó que simplement li agrada preparar el te a la cuina. “Els somnis potencien els sentiments. Els meus relats, també”, diu. L’últim llibre de Yoshimoto que ha arribat és el recull d’assajos Un viaje llamado vida (Satori, 2015). “Des de fa temps estic treballant en una novel·la sobre coses que estan passant de debò -avança-. El maltractament infantil em té molt preocupada. És una de les conseqüències de la crisi que viu el Japó”. La mort, el suïcidi i els personatges melancòlics abunden en la dotzena de novel·les i llibres de narracions de l’autora. “Aquesta nova etapa serà més fosca i més pessimista”, promet, a punt de treure’s la diadema d’ós rentador del cap.

Una autora fascinada pel cinema de terror

Entre els atractius del món que Banana Yoshimoto presenta a les novel·les i relats hi ha la combinació d’una prosa transparent -sovint naïf- amb situacions d’una gran devastació anímica, que poden derivar cap al terror. “És un gènere que m’encanta -reconeix-. Dario Argento és un dels meus directors preferits. També Amenábar. I vaig passar molta por amb El orfanato, de Juan Antonio Bayona. La vaig veure sola, i quan vaig tornar a casa vaig abraçar el meu fill compulsivament”.