El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va lliurar ahir el 28è Premi Internacional Catalunya a tres destacats oncòlegs catalans que, cadascun des del seu àmbit, han ajudat a fer avançar la recerca mèdica per derrotar el càncer: Josep Baselga, Joan Massagué i Manel Esteller. Es tracta d’una fórmula inèdita en un premi que sol reconèixer una sola personalitat estrangera (Pere Casaldàliga se sent legítimament brasiler, tal com va recordar el president), i en aquesta ocasió són tres científics els guardonats, i a més a més catalans.
El premi té moltes lectures, però sobretot es tracta de reconèixer tant els mèrits individuals demostrats per cadascun dels guardonats, com també la tradició científica que ha fet de Catalunya un dels països més avançats del món en l’àmbit específicament sanitari. Es tracta, doncs, de mostrar que el futur del país passa per l’excel·lència científica i l’ètica del treball, que prenen una dimensió humanística quan parlem de l’activitat mèdica. I, en sentit ampli, per l’educació i la recerca com a palanques per avançar com a societat. Per aquest motiu només podem subratllar l’encert del jurat a l’hora de triar, entre les 138 candidatures presentades, la dels tres oncòlegs catalans, que al seu torn ja han sigut a bastament reconeguts fora de les nostres fronteres.
Així, Baselga és l’actual director del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York; Joan Massagué ho és de l’Sloan Kettering Institute, una institució germana de l’altra, més centrada en la recerca bàsica; i Manel Esteller, també amb una àmplia experiència internacional, és un dels representants més notables de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell). Tots tres personifiquen l’esperit de superació, la tenacitat i el talent al servei de la millora de les condicions de vida dels malalts.
Ara bé, el premi també obliga les institucions catalanes a ser coherents amb elles mateixes i a continuar mantenint l’impuls a la recerca com a prioritat absoluta, sobretot ara que es comença a sortir del malson que han suposat les retallades pressupostàries. Perquè l’experiència demostra que de l’aposta per la recerca no se’n beneficia només un determinat sector científic sinó que impacta positivament sobre el conjunt del teixit econòmic i social d’un país que volem de primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada