Aquest dijous arrenca, a Barcelona, la 52a edició del Ral·li Catalunya - Costa Daurada, una prova fixa en el calendari del Mundial de ral·lis que pot decidir el títol de pilots a favor de Sébastien Ogier. Per tercer any consecutiu, el primer tram cronometrat de la prova tindrà lloc a Barcelona -a la part baixa de la muntanya de Montjuïc-, amb l’objectiu d’acostar l’espectacularitat del Mundial de ral·lis a la ciutadania. “És una prova única, com ho és la possibilitat d’acostar-se a veure un tram en metro, i això, entre altres molts motius, ens permet estar a l’elit de la competició”, deia Josep Mateu, president del RACC, el dia de la presentació de la prova a Madrid.
Però de nou, en la màxima categoria, la del World Rally Car, només hi haurà el català Marc Martí com a copilot del càntabre Dani Sordo. El ral·li de casa torna a engegar motors sense cap pilot català punter. “Hi ha una prova internacional aquí a Catalunya i hem d’intentar que hi hagi el màxim de pilots catalans... Això voldríem tots, però no tenim el nivell econòmic per permetre’ns-ho”, es lamenta Joan Anton Grustan, director esportiu de la Federació Catalana d’Automobilisme.
La falta d’inversió i de patrocinis, sumada a la manca de visibilitat d’aquest esport, fa que cada vegada costi més que un pilot català arribi al Mundial. Nil Solans és un dels pocs catalans que avui estaran al volant d’un cotxe al Catalunya - Costa Daurada. “No tenim marques a casa i tot passa per trobar una empresa que tingui interès a donar-te suport. Perquè el retorn de les empreses és la satisfacció personal, ja que no sortim a la televisió i costa que les empreses s’hi engresquin. El ral·li costa molt de vendre, comença dijous i no s’acaba fins diumenge i no guanya qui arriba primer... hi ha més espectacle que a la F-1 o a MotoGP, però tot això no li arriba al consumidor”, relata Solans. Ell va arribar al món dels ral·lis per tradició familiar i des de fa tres anys competeix en el Mundial. Com molts altres, també va sortir del Volant RACC, una competició tutelada pel RACC per ajudar els joves que volen provar sort en el món dels ral·lis.
I és que des del RACC i la federació es fan esforços per trobar joves promeses com el Nil a ajudar-les en els seus primers passos. “La missió de la federació és potenciar l’esport des de la base i fins a un nivell. Intentar llançar algú cap als campionats internacionals és difícil. Estem potenciant molt l’esport de base amb l’Open RACC, que és una iniciació a la competició de kàrting que és gratuïta per als pares”, explica Joan Anton Grustan. “Som quatre o cinc institucions que organitzem cinc curses amb tres grups de nois que poden accedir durant dos caps de setmana a la competició. A partir d’aquí, si volen seguir endavant, s’han de buscar la vida”. En aquesta situació s’hi va trobar Solans. “Al final vas avançant i et trobes en una situació que dius: ¿i ara què fem?, ¿pleguem o intentem arribar al Mundial? I ho vam provar. L’ajuda de casa és més que necessària per poder fer un campionat”, recorda.
Un esport car
“Volem pilots joves, que tinguin talent i que vagin ràpid. Però, ¿quina persona jove, de 18 o 20 anys, té diners per pagar-se arribar al Mundial? O t’ajuden, o tens una família rica o no hi pots arribar”, es queixa Solans. Per això, programes com el Volant RACC volen donar oportunitats amb despeses reduïdes: “Intentem que els pares no s’arruïnin perquè el seu fill sigui pilot. Cal molt material i tot és car. Si a la base l’esport ja és car, mai arribaran a dalt i mai sabrem qui té bones mans o diners per fer-ho”, afegeix Grustan. Així, un pilot aleví pot disputar un cap de setmana de kàrting per 395 euros. “A banda, l’únic que s’haurà de pagar serà la gasolina i el desplaçament”, apunta.
I és que el principal handicap d’una família amb un noi o noia que vol ser pilot és la despesa econòmica que això comporta. No n’hi ha prou comprant unes botes i una pilota. “Cal comprar un cotxe. I, de la categoria més baixa, el cotxe costa uns 60.000 euros, però un de categoria superior ja costa 280.000 euros. I el de World Rally Car... no té preu!”, recorda Grustan.
L’exemple de França
Joan Anton Grustan assenyala com un dels factors de la falta d’inversió la poca presència a la televisió dels ral·lis. “A vegades surt més a la televisió el tercer classificat de tercera regional de Girona, amb tot el respecte, que no el Campionat de Catalunya de ral·lis”, diu. Però el director esportiu de la Federació Catalana d’Automobilisme també apunta al mecenatge. “A França, per exemple, les empreses tenen desgravacions fiscals per donar suport a l’esport a través del mecenatge. Aquí a Espanya tenim una llei de mecenatge, però perquè desgravi has de donar els diners al Consell Superior d’Esports (CSD) i és el CSD qui tria on inverteix els diners”.
La inversió estatal també és important. “A França el govern hi destina diners. La Federació té un cotxe i hi posa diners, i als pilots que són bons els paguen la temporada. Però aquí això és impensable”, conclou Solans. De moment, el seu objectiu per a aquest cap de setmana és aconseguir el triomf, com ja va fer fa dos anys..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada