Polonia

Es un programa de riure i pensar de TV3 on es caricaturitzen els polítics. Els nens coneixeu mes a aquests actors maquillats que als propis líders que representen. Aquesta setmana, en que la gent a augmentat el seu interès per la política, no en tenen prou amb la visió dels tele noticies sinó que també la volen contrastar amb la ironia de l'equip de Toni Soler.Aquest dijous va tornar a liderar l'audiencia amb 861000 espectadors, un 26,4% del share que diuen. O sia el percentatge de la gent que mirava la tele.Amb el seu gag del Corre corre caballito, una tartana on tots els partits cantaven sobre la independencia, ho van guanyar tot. El segon va ser el Cuni amb 200000. Aquests dos programes interessants van guanyar per golejada a les altres cadenes espanyoles que feien per exemple, Quien quiere casar se con mi hijo, Sherlock o CSI. A la segona part del prime time, TV3 va perdre la capçalera. I es que el Polònia va fer el seu millor resultat des de Febrer del 2010.

l'oasi catala

Es l'espai de la política catalana on esdeia que mai passava res. Un ministre amb celles espeses de justícia, declarava aquest dia simptomaticament que les institucions catalanes no existirien sense la constitució.Segon ell abans del 1978 Catalunya nacionalment no existia.Un oasi on no hi havia posat la petjada l'abat Oliva, les Assemblees de la Pau i Treva.Ni els consolats del Mar. Ni la Generalitat. Ni Jaume I el conqueridor, ni Alfons IV el Magnànim. Tampoc les corts catalanes ni les 4 grans cròniques. Ni Pau Claris s'havia enfrontat al duc d'Olivares,nie les borbònics havien penjat el cap d'en Moragues al portal de Mar.Ni havia existit la Mancomunitat, ni Enric Prat de la Riba, els seus avis eren de Bigues, ni Salvador Segui, ni Macià, Ni Companys. L'oasi de Catalunya no te 1000 anys com relata la historia, No es veu que ara nomes en tenim 34. Com el pare, que no sabia que tenia la mateixa edat que aquesta constitució excluyen.Que no que es molt maco!

legitimitat(1)

Es una batalla que acab de començar.Si tenim en compte el Tribunal Internacional de Justicia sobre ladelcarcio unilaterald e Kosovo, la legalitat interncional nomes s'aconseguis respectant escrupulosament tres principis: Que sigui un proces no violent.Amb la minsfestacio puntuem molt alt e naqeust apartat. El proces ha deserescurpolosament democratic.Un altre actiu qeu tenim a traves del dret a decidir iles consultes populars fetes fins ara.Un referendum no es necesari com a Kosovo o a Eslovaquia. S'han d'esgotar les negociacions amb l'estat matriu i l'estatu demostra com e lluny van qeudar les asporacions catalanes.O el apctefiscal, encara que ambdues, lesentendrien poc els ents internacionals.La engativa d'un refernedum com Escocia esgotaria tambe aqeusta via i com a les republiques baltiques o Coracia s'hauriad e definir un proces de transicio i negociaico pacifica peroqeu accelera el proces independentista. Pero el refernedum o la consulta no son les uniques vies.Es pot aconseguir amb un suport mol ampli a les delcaraicons de soberania odemanat restaurar la independencia perduda el 1714 en una guerra tambe de Secessio.

plebiscit

Segur que Companys no volia que l'afussellessin. Potser Mas no pensava en l'estat propi. Peró ara, sembla que amb una convicció que desconexiem presenta el 25 N com un plebiscit, digué li com vulguis. El tecnòcrata ha deixat pas al idealista. La seva fredor robòtica li serveix ara per presentar un discurs contundent i sense fissures.Va dir o el projecte sobiraniste o ell, en un acte de generositat però tambe de pactisme electoral. Sera difícil de aconseguir el consens amb tots els partits, però ell de moment te una placa en una plaça important de Catalunya. La votació mes trascendent dels darrers 300 anys ja te que servir per mes d'alguna cosa que demanar drets a l'autodetermiancio. Ha de servir per construir mes democràcia pacifica i cívica. Qui introdueixi elements de confrontacio, se'l hi giraran en contra.Ha estudiat i aprovara. Peró necessita molt bona nota. S'han acabat les ambiguetats, com les que ha deixat anar sobre la gestió del seu govern, el dels millors, deia.L'única taca es assistir desprès del parlament a un lliurament de premis d'una editorial que te tots els diaris que menteixen i crean confusio cada dia, amb un rei que escriu cartes retoriques en Castellà antic.A mes l'empresari ha dit que si som independents, tindrà que marxar. Doncs adéu que tenim altre feina i d'altres premis literaris de mes categoria humana i personal.

135 diputats

Son els de l'actual parlament que avui han tancat la legislatura. I no si han malbaratat algun el debat de política general històric, adjectiu molt gastat aquests dies. Han tingut tanta audiencia que no hi estan acostumats. Així n'hi ha hagut de nerviosos, d'altres sense arguments i els pitjors sense criteri ni discurs. Sota la pressió de les mirades internacionals alguns s'han ensorrat. O fet riure com el Laporta que semblava del Cracovia. O l'Herrera que es l'únic que va mab bicicleta. Els mediocres han tastat el ridícul, han sortir del seu esco i molts no haurien de repetir la propera legislatura. alguns ja han avisat de que es despedien. La desafecció que han propiciat i la manca d'humanisme dialèctic i de cultura ha quedat de manifest amb discursos que ja portaven fets de casa digues el que digues l'Arthur Mas. No hi ha hagut sorpreses davant la oportunitat daurada, per molts com dic irrepetible.Si hi havia tristesa era per la cadira no per la feina que deixaven de fer.Perquè els que la viuen la seguiran fen.I molt hauran après que han d'obrir, rebentar millor, els seus partits . Lluitar pe llistes obertes i proporcionals a la població. Perquè no t'ho perdis, desprès de 35 anys encara fem eleccions amb la llei espanyola.Ha faltat humilitat, protagonisme no perquè ja no en tenien i la lliça que s'ha despres es que manca consens i que l'anima de la democràcia sempre es una acittut consrtuctiva.Veurem com anirà el formatge el 25 N.

no ens podem entendre

Et posarem algunes frases estupides de qui ha pensat que pot dir la seva en l'incipient procés de independencia de Catalunya. Un ex president, parla d'atendren's a les consequencies, d'altres militars o ministres de defensa voler ser morts abans de veure ho, una actriu televisiva infantil parla d'els que els rebrien al mon amb els braços oberts. Un rei fa una carta on parla de galgos y podencos, de remar tots junts.Tota la carta aplicada als desitjos de Catalunya, donant li la volta, es d'agrair, com han fet alguns en broma. O el ministre de educació, que ens vol reeducar amb les llistes dels reis Godes i catòlics perquè sapiguem be quins son els nostres referents.Ens falta mes d'aquesta educació per que volguem ser espanyols. O com feia un famos i desgraciat psiquiatre a l'epoca franquista, que deia que el gen vermell dels republicans feia que no fossim normals. Per això prenia als fills de mares republicanes i els educava en institucions del estat perque no s'estengues la malaltia.L'associacio de militars jubilats ja ha amenaçat en portar al nostre president a un tribunal militar. Menys mal que els UME, militars demòcrates que avui son molts mes ja han dit, que no s'hi posin. I a la premsa internacional li devem que Madrid ja no hagi pogut seguir mirant cap una altre banda. Tot i així un federalista que l'acaba de descobrir diu que la democràcia es defensa amb les lleis, que no exclou la coacció física fins on aquestes lleis ho determinin. Elisenda Paluzie, catedràtica de economia i que tindrà un paper important en el procés iniciat, va fer una entrevista a una tele de Canada de mes d'una hora. Nomes van sortir uns minuts i centrats en les dificultats de la llengua catalana.Costara molt, com tot.

l'oasi

Em diu el pare que estas congestionada. Això son els primers dies de l'escola. El canvi de temps i els altres nens que també porten els seus virus incorporats. Es diu d'un oasi, d'un espai tranquil amb aigua i palmeres al bell mig del desert. Peró també durant un temps l'oasi català va ser la Catalunya política del Pujol, on mai passava res i també quan una assemblea o plenari va com una seda sense gaires entrebancs. Això es el que succeir amb la darrera del Barça. on es debatien algunes coses, però com que el primer equip va be tot va be. I els comrpomisaris,amb un bon dinar i esperant el partit de la nit ja tenen el diumenge fet. El president Rossell es va disculpar mil vagades per la seva freda participacio com entitat a la Diada, a la manifestacio concretament. Pregonant la seva catalanitat i que ens han d'acceptar com som. Ells també faran un referèndum per decidir com ha de se el nou estadi. Una remodelacio mes simple tipus Foster o un nou estadi tipus Wembley. No es vol hipotecar el club com va passar el 1957 al construir el Camp Nou. No es podrà fer fins que el deute, que actualment esta en 334 milions, no baixi a 190. Enguany hi ha hagut el benefici mes gran sense vendre jugadors.I es va mantenir el repte de que la plantilla no superi el 55% del pressupost.Els abonaments, IPC's i IVA's a banda no pujaran fins els 2016. En 6 mesos es canvien els estatuts pe preservar l'endeutament i el patrimoni. Mai es podrà gastar mes del que s'ingressi.Tampoc volien retrocedir en el cobrament de les taxes televisives. No som el Sevilla van dir i no podem passar a cobrar a partir del 2015 la meitat quan som els que ho guanyem tot i la gent ho vol veure.El Barça virtual te 300 milions de seguidors a les xarxes i el mon online.Els patrocinadors tindran que ser tan grans i globals que cada vegada costara mes  de trobar los.

De Verdaguer a Ferrater

El filòleg i professor Narcís Garolera, publica uns articles seus on fa públics errates del quadern Gris mentre elogia a Josep Maria e Segarra. Afirma que al segle hi han hagut molt bones novel.las catalanes però que com a poble, no els hem estat agraïts. El Noucentisme va ser un cop per el genere. Ferrater deia que les seves traduccions sagarrejaven. Era traduir uns poetes per uns altres. El Shakespeare a poor player pot ser un pobre actor o un trist comediant ,mes nostrat. Segarra es brillant i amb sentit de l'oralitat. Pla escriu sense esforç, mentres fuma. Garolera ha escrit ja 19 volums sobre Sagarra. Ha volgut posar lo totalment a l'abast dels lectors. Ha fet 5000 correccions al Pla del Quadern Gris. Va ser mal llegit i ultracorretgit. 15 anys de correspondencia entre Pla i Coromines, van servir entre altres coses per fer uns dels seus Homenots. Pla no volia allunyar se del català parlat. Tertúlies com la del Ateneu o la Palafrugell i lo antirromantic que era el feien que no acceptes la poesia verdageriana. Canigó era la veu d'una nació, així com els articles de La Publicitat. El caràcter i l'obra de Verdaguer, impressionable i ingenu al participar en exorcismes, el va suspendre de cel.lebrar missa i va ser nomenat almoiner del marques de Comillas. L'Altlantida va fer que el català tornes a ser llengua europea al voltant de 1886.

noies de calendari

La Imma Colomer es una actriu molt bona de teatre que be els caps de setmana a la casa que te llogada davant de la nostra a Bigues.Ens coneixem de fa molts anys. Peró abans jo havia conegut a les joventuts cordimarianes del Claret, al seu germà el Quim i la Cuca, que era daina. Darrerament ens hem vist arran dels pregons de la festa major que fa. També d'unes lectures de contes del Carner. Ara amb Anna Azcona, Teresa Vallicrosa o Maitte Gil, un grup d'excel.lents actrius en un espai de molt bon gust reprensenten l'obra esmentada. Ja se'n va fer una pel.lícula (Tim Firth 2003) que trigava menys en presentar els personatges i l'element que ho provoca tot. Dues hores i mitja que dificulta l'empatia amb els actors. Costa veure el cor, un fals pudor i l'humor massa blanc frene la profunditat en la direcció de Antonio Calvo en la recerca de l'amistat i la solidaritat. O la tendresa que tindria que tindre la dona tímida traïda per el marit. La historia de 1999, reuneix a uns dones madures, membres de l'institut de la dona de Yorkshire, que en homenatge a un marit mort volen comprar un sofà per l'hospital. Una gran producció amb 12 actors al Poliorama. Hi anirem, val.

can rabia

Es com es deia el camp de l'Espanyol que tenia a Sarrià. Va agafar el nom  d'una masia i no de la animadversio com molts pensen. Avui fa 15 anys que se'l van vendre per pagar deutes,que encara tenen. Eren molts els qeu tenien el somni de que si fessin molts pisos amb els seus waters.Peró ara hi ha molts gossos i poca commemoracio. Un recordatori de que hi va ser des de 1923 a 1997 i dos mes amb el nom de jardins del Camp de Sarrià. Encara hi ha la gasolinera i el perillós bar, Brigadas blanquiazules.Un passatge dedicat a Ricard Zamora, el llegendari porter, deixa veure el col.legi major Sant Jordi, un magnific edifici. Al gol Nord hi havia la Peña JUvenil. E partits contra el Barça podies rebre tants cops de porra com gols marquessin els cules. L'avi hi ha anat poques vegades. Una amb vosaltres i el Gerard i el Jaume Grau, que el seu pare havia un important directiu. Vareu demanar banderes el Espanyol i us vam preguntar perquè les volíeu. Per cremar les  vareu contestar. El Blai li feia mofeta a un taquiller, us guanyarem, etc...Aquell senyor en veu baixa a traves de la finestreta li va contestar, nano jo també soc el barça....Vaerm guanayr 0-2 amb gols de Clos. Desprès la columna de fum del enderrocament van anara Montjuic, que es on han guanyat mes coses amb Clemente i Camacho.Dues copes i un sots UEFA. Un enderroc seguit per TV3 amb un morbós lideratge d'audiencia. I recordo la felicitat del besavi Josep amria, el dia que va neixer el David, que van guanayr 5-2 als culers.. va ser la primer alineacio que vaig aprendre amb 9 o 10 anys. Vicente, Argiles , Bartroli, Dauder, Mauri, Maguregui. ....de davanters no si en tenien....vasi, Recaman, Barbera, Camps,(el s hi varem fitxar) Vilches i Sastre

el sentit de la cultura

Hi ha dos centres de cultura a BCN, el mercat de les Flors i el TNT. En un lloc i en un altre la crisi ha fet sacrificar l'espectacularitat per apostar per artistes mes pròxims i cicles menors. Valors segurs i familiars per un pressupost que ha quedat en 900 mil euros per tota la temporada. No s'ha sortit a comprar al mercat sinó que s'apadrinen artistes del Graner. El lema, la creativitat com a arma de resistència. Quatre potes formen la programació. Una CB Dansa, ID Dansa,Ciutat Flamenco i les companyies Shechter, Stovacks i l'Australian D Cia. La pota familiar, El Mes Petit de Tots de Sabadell amb espectacles fins a 5 anys. Els circs Eia i O ultimo memento.I hip hop amb Brodas Bros, Caracaladanza i nats Nus. Indisciplines reunira creadors el 28 de setembre i hom pensa que aquests  artistes son exportables a l'estranger. Les noves dramatúrgies es concentraran al TNT. amb 12000 faran 28 estrenes a Terrassa investigant les noves tendencies escèniques al país. Inaugura Voyageurs Immobiles, un teatreciencia de Marc Boada i teatre gastronòmic de marta Carrasco. Sol Pico serà una de les dansarines i els preus aniran entre 3 i 10 euros, per ser accessibles a tothom. 

Poder o autoritat

El poder, pots arribar a tenir lo sinó en tens. Te'l has de guanyar, te'l donant o te'l agafes. L'autoritat, qui no la te no la tindrà mai, sigui moral o no. Els fets, mes aviat paraules encara d'aquests dies en son una demosracio d'aixo flagrant. Es van acumulant intangibles que tindran el seu paper a mida que es vagin succeint els esdeveniments. I deixen en evidencia qui te i qui pot exercir, ara o mes endavant les dues paraules que et comento. I ha un poder fals però perillós, que es sustenta en tancs, en galons i medalles, despatxos, diners o simplement creure's un il.luminat. L'autoritat es te per se. Es una combinació de talent, rics i sentit comú, el seny i la rauxa catalana.Quan exerceixes el poder sense autoritat, els teus seguidors es deixen abandonat al poc temps. L'autoritat si cal pren decisions compartides o consensuades i es una vacuna contra l'orgull mal entès i la prepotència. A cada decisió presa, es reforça l'autoritat i es guanya poder.Es de manual que un lider guanya autoritat, comunicant be les seves decisions, o sigui entenent i fent entendre als demès perquè les pren. Han de ser decisions que no contra vinguin els principis ètics i els companys de viatge han de saber executar les. L'autoritat exhibeix bones maneres i te una estratègia pensada, no passant mai cap ratlla vermella.La resta es paciència, dosificar els plans i capitalitza el desgast del contrari que ja ha començat fa dies.

el central

Quan l'avi era petit, era un senyor,el central, fort, alt i una mica bestia. El primer que vaig conèixer va ser el Bartroli de l'Espanyol. Quan ja vaig ser del Barça, per indicació de l'avi Jaume, el que hi havia era el Rodri. Desprès van adaptar l'Olivella, molt fi, per acabar posant el Garay, central del Bilbao que va inaugurar una època de fitxatges de centrals fins l'Alexanko que eren els mes cars de les plantilles. El central havia de ser rapit, contundent i amb sortida de pilota.Varem tenir un un brasiler finíssim, Mazihno crec, i l'etern Migueli a qui el gran Gallego, el del penalty del Guruceta va donar l'alternativa.. El central sempre tenia el cap embenat o sinó el genoll. I varem provar al Gensana,que per bo es va lesionar enseguida. O el pobre Canito. Mes mala llet tenien el Torres i el Costas, que va ser l'inici de que de centrals ni havia d'haver dos. donada la duresa del lloc i que els laterals començaven a pujar. L'últim que no l'Eladio, un altre destraler. Amb Koeman i Deboer van deixar de tenir cintura i varem reciclar el Puyol que ha dotat encara de mes èpica el lloc. Varem tenir un central Liz Pereira brasiler, magnific, Un dia va perdre una pilota a l'area i va ser gol. Va fer ta bon, ta bon, i se'n va anar a rematar un corner.Va empatar i tot va seguir. Besties a Espanya hi ha hagut, Panadero Diaz, Benito, (va retirar a Dueñas i Bustillo lesionats greument) i Mignorance, per no dir la bestia negra del Bilbao.Dels altres del Barça, penso que nomes tirara endavant Bartra de la ma de Pique. Be Mascherano reciclat i Song crec que no ho es. Ah, i on es Txigrinski?.

la docencia

Tindràs molts professors i mestres al llarg de la teva etapa estudiantil. Al teu bloc els hi anirem posant perquè sempre en tinguis un record. Per això m'has d'anar explicat qui son les mainaderes oficials d'aquests primer parvulari teu Ha començat el curs. Peró ni han molts que no ho han pogut fer, !783 mestres pre o jubilats no han pogut començar malgrat la illusio que els hi feia.Uns ja ho tenien previst i ho viuen amb normalitat. D'altres s'han quedat com orfes de l que mes estimen, la docència. Aprendras que no es el millor professor o mestre, aquells que  s'enrecorda del nom de tots els alumnes que ha tingut, sinó aquell que tots els alumnes s'enrecorden d'ell, per be, es clar. I no dependrà de la matèria que ensenyi, llengua o mates, ni de la carrera que facis. El millor mestre es aquells que respectaràs molt, que estarà per tu quan calgui i que et sabrà transmetre els seus coneixemnts amb senzillesa i saviesa natural. Els mestres es una de les professions que no es tindria que jubilar mai si la salut i les ganes els hi ho permetessin. Perquè hem de retirar de la circulació de les aules una persona, pou de ciència com deia l'avi Joan, que ho fa be i que els alumnes se'l estimen. Els que se'n van però pensen que tot i retallades estem millor que abans, la escola publica patira i hi han problemes estructurals molt mes greus que la manca d'inversio. La seva activitat amb adolescents seguira però i d'altres se'n beneficiaran d'aquestes bellisimes i cultes persones. Dirigiran basquet, faran classes de reforç, cuidaran horts ecològics o organitzaran trobades ciclistes. I veuran tant com sigui possible els seus nets/tes.

la muralla

Fins el 1854, Barcelona va estar emmurallada. Aquests dimarts, 2 milions de persones van comprovar les avantatges de viure sense. Hi vivien 180000 persones i tenia un perímetre 20 vegades mes petit que ara. Eren unes incomodes fortificacions que ja no defensaven sinó al contrari, amb Montjuic i la Ciutadella eren elements de control i opressió per part dels vencedors de la guerra de Successió. Carrers bruts i pestilents, la salut malmesa, el sorolls de les fabriques i les idees de creixement vertical ho demanaven  crits. 900 habitants per hectàrea eren 10 vegades mes que qualsevol capital europea. Aquell agost, en mig d'una altre epidèmia de colera, l'ajuntament, incitat per el metge Pere Felip Monlau, va organitzar un munt de brigades que per un sou i un plat calent, can començar a enderrocar les sense encomanarse a Madrid, en una política de fets consumats.Així s'afrontava el futur de la construccio de l'Eixample il'Exposicio Universal de 1888.En els terrenys de fora ciutat, els obrers i veien millora de vida i el propietaris creixement econòmic i industria. Es va prendre una decisió valenta. Que igual s'ha de repetir 160 anys desprès, davant les enquistades respostes d'un estat que no sap ni respon. Em de recordar que ja en sabem de viure sense muralles.

el primer dia

Se't deu haver fet curt. Entre plorar i mirar t'ho tot com tu fas amb curiositat, t'haura arribat enseguida la carmanyola de la mare, Segur que ho ha passat pitjor que tu, perquè ella també es la primera vegada que et deixa i poc se'n deu en recordar de quan li va passar a ella. I ara encara que fins el 25 no treballa, que desprès ja veuràs les mans i manigües que faran tots, avia inclosa per entretenirte i treuret hores de patiment i "soledad". Es un enfrontament tonto que encara no hem sabut resoldre Tu contra la feina dels pares. i vinga corredisses i aquell ay!que no arribo. Sempre amb l'hora enganxada al cul que hem deia un motorista en un semafor. O aquells ulls plens de llagrimots quan et vegin dir adéu per la finestra de darrera de l'autocar. I les feines que els importa que tu vagis còmode i els pares tranquils. I menys encara, l'estalvi de benzina i la salut. Hi han poques feines i es molt rar una que quadrin amb un horari infantil. Estaras per tant neguitosa,agafaras fort el dit de la mare i tu encara tens sort que no t'has de posar bata.I dins de la classes el batibull de companys dient tots adéu amb la ma i els ulls entel.lats i el somriure trencat. I encara miraran de veuret des de el carrer per un foradet de la finestra.Peró no et preocupis que al cap de màxim cinc hores, cada vegada menys, tot haurà passat. I l'endema sant torne mi, com els pares. Igual.

la cua

Sempre he dit que no suporto fer cues. De fet res m'interesa mai tan com per perdre el temps en una llarga espera. De fet es una tortura com explica la psicologia de l'espera on es mes greu el temps desocupat que el temps real en una filera. A la gent es veu que li molesta que d'altres es colin, encara que sigui darrera seu. Els nord americans passen 37 mil milions d'hores l'any fent cua. amb un cost emocional de ansietat, avorriment i de que la vida se't esmuny.Es perdre el temps d'oci, immòbils.I aleshores la psicologia recomana, per superar l'espera, agafar un llibre.Diuen que la llargada de la cua ha de ser proporcional al valor del que pretenem assolir. Com mes valuós mes estem disposats a esperar. Això explicaria les caixes rapides dels súpers, Una llaminadura no te que esperar tot un carro de compra per una guerra. Desespera veure com avança una cua del costat i en canvi no ens alegra que n'avancem una altre.Es una fixació derrotista generalitzada.Les cues preferides son les de menjar ràpid i els clients prefereixen una sola que varies per diverses coses. Si esculls, sempre t'equivoques i et fiques a la que va el doble de lenta, I sinó hi comença a anar quan hi ets tu. Els seguidors mes pacients es veu que son els seguidors de U2. I es que tot te que veure amb la nostre percepció de la justícia.I es que qui arriba primer te preferència. El mes passat un home va ser apunyalat a Maryland en una oficina de correus, perquè un de la cua es va pensar que s'havia colat. Si que el va fer passar davant de tots.  I per sempre. I es que al final, l'unica que fas es la de sortida. I es tant llarga que no veus la fi.

dubtes identitaris

L'eventual separació d'Espanya provoca incomoditat emocional en aquells que s'emocionen amb qualsevol himne. En una societat com la catalana amb una gran varietat d'origens i opinions respecte a la pertinença, es impossible dibuixar un mapa sentimental. Referents imaginaris configuren una relació intima amb el país amb l'estat que podríem tenir.La classe alta, la gran majoria de noms catalans es mostra reticent a assumir l'estat propi. Son gent conservadora que recorda la jura e bandera com una solemnitat. La noblesa catalana parla habitualment en castella i considerant la cultura espanyola com seva identitaria.No volen escollir entre el pare i la mare. D'altres es senten catalans però no tenen cap mania a la cultura espanyola.. No creuen que la independencia, utòpica i llunyana, pugui  ressentir les relacions personals entre els col.lectius. PER TANT ABRAÇAR L'INDEPENDENTISMES SERIA UNA PETITA TRAICIO, UN PETIT SOTRAC. Ambients culturals afirmen que no provocaria cap ruptura perquè no cauríem en una autarquia cultural. Hem de seguir exportant els valors mediterranis. Seguirem sent una Catalunya impura i mestissa, sensa recel per els nouvinguts.Alguns afirmen que ets d'on et fan el dol.

els ulls del mon

Clam independentista massiu segons la premsa internacional. Tot i que la reivindicacio catalana no es ben rebuda per els corresponsals estrangers, majoritariament a Madrid, perquè en l'actual context econòmic , agreuja la imcomprensio.El col.lectiu Emma, que ofereix arguments catalanòfils a la premsa internacional promou la questio com un conflicte polític, del que la part economica nomes es una derivada. Financial Times diu que Catalunya s'encamina a un referèndum independentista i preveu unes eleccions anticipades. La BBC va obrir l'informatiu i la web amb la noticia i va ser la mes vista. The Guardian deia que l'augment de l'independentisme sorprèn el govern català. i The New York times afirma que la manifestacio afegeix una preocupació per a Espanya. Time titulava qeu Barcelona alerta Madrid:pagueu o Catalunya marxa. En moments com aquest el que s impensable pot passar. Frankfurter Allgemeine deia Petició de rescat però també ambaixades i televisió pròpia. També Le Monde i Liberation recollien en portada el clam. La Repubblica i La Stampa dediquen foto galeries a la marxa de la Diada. Al-Jazira, cadena de Qatar, va connectar en directa amb Barcelona recollint testimonis en angles 'ara o mai. Clarin, diari argenti, deia que es desafiava a Rajoy amb una manifestacio separatista, destacant que dos municipis ja s'havien declarat territoris lliures a pesar dels socialistes.

l'espai mediatic castella

Al sector li costa pronunciar se, perquè hi han moltes sensibilitats i vincles diferents amb el mercat espanyol. Caldria mantenir La televisió en espanyol.? Escòcia per exemple te clar que no voldria la BBC.Catalunya podria bloquejar els canals de les ones, però no el satelit o l'internet. Nomes podrien emetre les privades espanyoles que la Generalitat volgués. Tot s'hauria de negociar i podrien obrir les que emitissin en català. Peró possiblement el mercat publicitari no ho podria aguantar. Les infraestructures en telecomunicacions son auto suficients però insuficients. Cal afrontar la plena digitalitzacio del sistema a tot el territori i cal financiacio. Cal també una política nacional de protecció i promoció de continguts per la projecció internacional. Amb TVE hi hauria un trencament. Catalunya perdria el 4rt canal mes vist. Peró ells també perdrien una bona part dels ingressos. Correria perill el centre de Sant Cugat i es podria tindre que pagar uns 150 euros per llars. Com fa ara el PP amb les emissions en català, Catalunya podria impedir la disponibilitat de l'espai radioelectric. Per emetre fora, necesitariem el permís del autogovern corresponen.

nacio, estat, mon

L'estat nació pateix. Se que vas estar a la manifestacio. A dalt de tot de la Diagonal. Dins del cotxet i veient suposo la desfilada passeig avall. Sempre podràs dir que hi vares ser i segur que tens una foto i tot. Les demandes de reconeixement posen en questio la capacitat de l'estat per encarnar identitats mes singulars.Per això sorgeixen nacionalismes, regionalismes i fins i tot tribalisme. I es aleshores quan en èpoques difícils parlem de xenofòbia, racisme i odi identitari. No es el cas de la manifestacio on vares anar. Allà no hi havia ningú il.legitim. Ara alguns ens volen confondre amb perversitats dubtant de la legitima reivindicacio. Els vincles socials i la crisi del territori fan aflorar la debilitat de la fluixa identificacio amb un estat massa gran. I això fomenta encara mes el separatisme i l'independentisme, mots que no signifiquen avui el mateix que segles passats. En un territori mundial les dependències con múltiples i l'autonomia relativa. El respecte ales identitats nacionals s'han de projectar al mon per posar se al servei del benestar de tothom. Aquests es el gran interrogat que surava al final de la il·lusionant manifestacio del 11 S del 2012.

Asia central

Seria basicament l'Afaganistan i Uzbekistan. Sobre tot el primer que properament abandonaran els americans. Les màfies volen que segueixin perquè difícilment podran operar igual amb russos o europeus. Pensa que la General Motors, ven el 94% dels cotxes de la zona. I els oligarques uzbecs, Kirguisos o Tadjiks, mirant a sudamerica, saben que es millor tenir aprop els nord americans per seguir mantenint els seus privilegis. Els EUA, també es mirant Kirguizistan, on tenen la base de Manas i voldria quedar se 3 o 4 mes ara ocupades per els russos.Tadjikistan, tambe un protectorat rus,entre en les negociacions, i llogarien un aeroport militar, però sempre mirant el Kremlin. Uzbeskistan es retira de la OTSC, mena de OTAn soviètica, que nomes tenia 10 anys. I tot per oferir un altre aeroport amb que dominarien l'Iran. Es una escletxa oberta al mercat comú iniciat per Putin a la zona, la Unió Euroasiatica com li diuen. S'han de desfer les aliances febles de Putin quan encara debil, va arribar al poder.Tot parla del potencial econòmic i geoestrategic de la zona. EUA no renunciara al poc aconseguit en 12 anys de guerra, invasió, tortures i mort quan es retiri el 2014.

la gianna al setembre

Avui ha vingut la Gianna que es una de les meves nebodes encantadores. Ens hem banyat a la piscina gelada i diu que tornara a "fer" colonies. Ha estat tot molt agradable amb la Mery , era el seu sant i el Paolo. La nena s'ha inventat una paraula: alucinopata. Pero segueixo amb el meu setembre particular segona part. Als 30 anys vaig començar a publicar critiques i ha ser criticat. Vaig recuperar la meva primera vida i encara hi parlo algun dimecres. Des de leshores no he parat i no em penso rendir ni abandonar aquesta professio, com totes les meves, inclosa el rang de la mili, en vies d'extincio. El periodisme m'ha donat la possibilitat de coneixer, i per tant alegria i satisfaccio, personatges com Antonio Franco, Txerra Cirbian, SIscu Baiges, la Ribo o Carles Suque y Jaume Boix entre molts d'altres, aixi com aquestes fires de la vanitat que son els festivals. M'importa un bledo com soc, he viatjat nomes a traves del cine o dels llibres que he gaudit. Mai he passat del Valles, on ara estic i de tant anar a Aiguafreda, el Congost, m'he quedat a la vall del Tenes. Cada vegada costa mes reunir a tots al fer anys o al finalitzar un estiu. Mai m'he pogut emborratxar. Potser demanaria un gin tonic i no t'el saben fer. O tres que com deia un amic, es quan s'et aparareix l'amor de la teva vida. Mai he trobat un bar, exigent com soc, aquella terrassa o aquell raco, aquell sentiment o aquella mirada, aquella conversa amb temps amb algun cambrer que tambe li agrades Erase una vez America. I vull descobrir perque per algu es la pitjor películ.la del mon. Tambe perque sempre he estat millor a casa. Amb vosaltres seguire parlant de com tracta la premsa a la Merkel, de com ens enganyen els politics, de perque han expulsat a una entrenadora,si jo tornare a esquiar o anar amb bicicleta i si finalment iniciarem el cami de la independencia. He viscut 7 vides o vuit, i ara se qui son els meus, qui em rodeixa i qui sense saber perque segueix al meu costat. Sereu aviat la meva memoria i jo seguire escribin mentres pugui, patint sino sento creixer l'herba tapada de pinasa del jardi i desitjant veuret, com mes vegades millor.

pam i pipa

Es veu que es com es diu la guarderia on has començat a anar avui. a les 9.30 puntual la mare t'hi ha portat per primera vegada segur que amb gran pena del seu cor. Ara ho feu que estan una estona amb vosaltres, us deixen una estona mes i us tornen a buscar. Tu es veu que has plorat de valent. Tens fins el dis 25 per anar aprenent aquest estar fora de casa i lluny dels pares que tan t'han protegit aquests 9 mesos. Com que devies estar nerviosa, perquè notaves que alguna cosa no anava be, et vas adormir molt tard. Total que en l'estona de quedar te sola a l'escola bressol, no t'has adormit que es el que fan alguns panxa contenta mentre esperen a la mama. A veure demà com et va. També em diuen que selectivament, però ja vas menjant de tot el que t¡agrada. Fas be perque al cole s'ha d'anar sense gana. I a Londres una remodelació e govern ben curosa. Un home tacat per l'escandol Murdoch passa a ministre de salut, La 'unica dona pakistani, filla de treballadors, ha estat sustituida per un que diu atreure a les classes mitjanes. I un vell de 72 anys a Justícia es substituït per un mes permissiu amb les deportacions d'islamistes britànics. Sense tocar l'economia que vol reduir la despesa un 20% en 4 anys, esperen arribar al 2015 sense cometre mes grans errors.

quebequesos

Pauline Marois ha guanyat amb el 56 % les eleccions del Quebec. No te majoria absoluta, però podrà governar en minoria desprès de quasi 10 anys de manar els lliberals. Una mica mes i no pot cel.lebrar ho, perquè mentre ho feia un eixalabrat angles, amb un arma, va matar un assistent i ferir ne un altre. Diputada de s de 1981, va ser el costat dels dos promotors dels dos referèndums(perduts) sobre la independencia, el 80 o el 95. En el seu programa ha dit que no en tornara a fer un sinó es per guanyar lo. El PQ, te una oportunitat d'or per recuperar el poder a la belle province. Una vaga estudiantil i la corrupció han afeblit el partit federalista aigualit. El sobiranisme esta dividit en dos partits, encara que ha guanyat un.L'atemptat tindrà la seva importància. I ara hi haurà el repartiment d'escons i les pactes. El Canada sense Quebec perd totalment la identitat Tot i que Alberta diu en un slogan publicitari a les carreteres i ciutats. Mes Alberta i menys Ottawa.

turisme

La manca de diners ens torna als anys 70. Quan les families cercaven un càmping el millor possible, si podia ser bungalou, millor i es tirava de paelleta feta a peu de tenda o l'entrepa per entretindre la gana i la canalla. Les segones residències, els que encare les tenen, han viscut una segona revifada. Utilitzades per nebots, amics i cosins era el punt de sortida de excursions a peu o molt a la vora i sempre amb la carmanyola a l'esquena. Els restaurants buits i si hi veies algunes persones menjant de manera que tampoc cal, eren russos. Ells i d'altres estrangers son els que diuen els del sector que ens han salvat al temporada. A mi no m'han salvat res. sigui dit de passada. Tot i així, les estades dels guiris ha estat mes curtes i penso que això beneficia d'un altre manera a mes gent encara que potser no nomes amb diners.Diuen que els viatges en general s'han abaixat un 20 %. I se'n han fet un 10% menys.Els mes llargs de 6 dies i molts amics d'aqui de Bigues, han sortit a "fora" 2 o 3 dies. I una ultima cosa que també pot ser bona si ho miràs be. Han vingut menys espanyols, fins un 12%, que el juliol passat. I es que ha tornat Alló de menjar entrepà a la platja i a ... a la via.

el conte del PSC

Hi havia una vegada un partit català a on l'avi militava quan es va començar a adonar compte de les coses que va perdre el rumb i per retrobar lo va voler canviar el capita. Era potser el mes representatiu trasnversalment de Catalunya i sens dubte que mes eleccions ha guanyat. Ara, en vers unes primàries que li van manar un congres, però que diuen que surten cares,, han sacrificat els interessos electorals per solventar les lluites internes i van no a 4 sinó a 8 anys. Els partits que fan això, que no son democràtics internament, desapareixen. I això es el que esta fent el PSC, controlant la designació del candidat. Avui han canviat els caps vells per nous, amb trajectòria però sense carisma. Les primàries poden ser l'enterament si surten malament. Han tardat massa a no fer res i ho pagaran.Els socialistes, ni federalistes, es quedaran amontillats al baix Llobregat i les bases diverses que tenien fugiran per cames. Pere Navarro ha pres el timó però no te certificat. Ros es massa centrista  i Catalunya no es Lleida. Laia bonet ha estat descavalcada i la Tura, que ja va perdre en front l'hereu, manté un silenci que parla sol com diu ella. I Nadal defenestrat. Ara veurem qui son els que van al Pg de Garcia l'11S.

setembre car

També per tu comença un setembre mes car i mes fred. I molt important per tu que començaràs el col.legi i les noves experiències. Sabrem com ha anat la Diada i la seva manifestacio i si podem sortir d'Aquesta Espanya fatxenda que mata el comerç i haurà de baixa la persiana. Encara ningú es convenç de que marxar es possible i encara molts s'espanten de fer ho.De poder ho fer.Seguirem tancat el puny, i no per demanar el comunisme i el seu retorn, sinó per estalviar. El de menys es l'Iva i la gran perjudicada no es la cultura , que ja ens la farem a casa, sinó tot. Igual que es diu que tota la porqueria esta sota l'alfombra, el setembre surt tota la que hi ha sota la tovallola. Ique tothom vulgui que ningú no prengui mal a la manifestacio, que per pocs mesos no hi podràs anar hi.El pitjor que pot passar es que quan acabi no hi hagi encara un full de ruta comú per poder parlar e tot amb tranquilitat i amb Europa pel mig. Com que com a nació haurem de sortir de la CEE, tronarem a tenir la pela catalana i amb això superar amb mota moral els profesionals tocats per la retallada i seguir fent gran el país. El 12 S no i haura temps per ensenyar fotos. Tindrem pressa. Farà fred, el camí farà pujada, i anem a peu i mal calçats. O sigui que endavant poble.

Treball Immobil

Que maca la fotografia teva donant les gracies per la felicitacio del Topogigio. Deus ser ara a Sant Antoni de Calonge,on també han baixat les temperatures i el sol es escadusser. Ahir varem fer l'estrena de l'Embolic.varen venir unes 120 persones, entre aficionats,autoritats i familiars. No arribara per anara sopar tot l'equip, un cop pagats  els petits gastos del muntantge Va ser molt divertit i tothom va sentir el pessigoleix de papallones a la panxa quan diuen la funció va a començar. El Kevin al so perfecte, encara que no va voler sortir a saludar i tot hom estupendo, rient i amb alguna improvitzacio. Començat ja el setembre, comentar te la porqueria que es el mercat laboral espanyol, com denuncia cada dia en el seu blog, el nostre cosí, Josep Loco Ivan. Tenim el 25 % d'atur sense cap oxigenació professional o economica. Organitzacions empresarials corruptes, i covards governants, deixen conviure tranquilament aberracions laborals amb una atur juvenil del 50%. Per exemple, la indemnitzacio milloria d'un acomiadament, no l'hauria de pagar una sola empresa, la darrera, sinó un fons creat per la cadena històrica d'empreses on ha treballat. El treballador no pot perdre la indemnitzacio quan canvia d'empresa, que es un patrimoni quan porta molts anys.Mentre que l'empresa ho considera un llast. Els joves no trobareu oportunitats sino  les creem.Pot ser som una societat que no valem tot el que diem. I això els mercats malgirbats i lladregots, s'ho ensumen.