el central

Quan l'avi era petit, era un senyor,el central, fort, alt i una mica bestia. El primer que vaig conèixer va ser el Bartroli de l'Espanyol. Quan ja vaig ser del Barça, per indicació de l'avi Jaume, el que hi havia era el Rodri. Desprès van adaptar l'Olivella, molt fi, per acabar posant el Garay, central del Bilbao que va inaugurar una època de fitxatges de centrals fins l'Alexanko que eren els mes cars de les plantilles. El central havia de ser rapit, contundent i amb sortida de pilota.Varem tenir un un brasiler finíssim, Mazihno crec, i l'etern Migueli a qui el gran Gallego, el del penalty del Guruceta va donar l'alternativa.. El central sempre tenia el cap embenat o sinó el genoll. I varem provar al Gensana,que per bo es va lesionar enseguida. O el pobre Canito. Mes mala llet tenien el Torres i el Costas, que va ser l'inici de que de centrals ni havia d'haver dos. donada la duresa del lloc i que els laterals començaven a pujar. L'últim que no l'Eladio, un altre destraler. Amb Koeman i Deboer van deixar de tenir cintura i varem reciclar el Puyol que ha dotat encara de mes èpica el lloc. Varem tenir un central Liz Pereira brasiler, magnific, Un dia va perdre una pilota a l'area i va ser gol. Va fer ta bon, ta bon, i se'n va anar a rematar un corner.Va empatar i tot va seguir. Besties a Espanya hi ha hagut, Panadero Diaz, Benito, (va retirar a Dueñas i Bustillo lesionats greument) i Mignorance, per no dir la bestia negra del Bilbao.Dels altres del Barça, penso que nomes tirara endavant Bartra de la ma de Pique. Be Mascherano reciclat i Song crec que no ho es. Ah, i on es Txigrinski?.