La Imma Colomer es una actriu molt bona de teatre que be els caps de setmana a la casa que te llogada davant de la nostra a Bigues.Ens coneixem de fa molts anys. Peró abans jo havia conegut a les joventuts cordimarianes del Claret, al seu germà el Quim i la Cuca, que era daina. Darrerament ens hem vist arran dels pregons de la festa major que fa. També d'unes lectures de contes del Carner. Ara amb Anna Azcona, Teresa Vallicrosa o Maitte Gil, un grup d'excel.lents actrius en un espai de molt bon gust reprensenten l'obra esmentada. Ja se'n va fer una pel.lícula (Tim Firth 2003) que trigava menys en presentar els personatges i l'element que ho provoca tot. Dues hores i mitja que dificulta l'empatia amb els actors. Costa veure el cor, un fals pudor i l'humor massa blanc frene la profunditat en la direcció de Antonio Calvo en la recerca de l'amistat i la solidaritat. O la tendresa que tindria que tindre la dona tímida traïda per el marit. La historia de 1999, reuneix a uns dones madures, membres de l'institut de la dona de Yorkshire, que en homenatge a un marit mort volen comprar un sofà per l'hospital. Una gran producció amb 12 actors al Poliorama. Hi anirem, val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada