Se't deu haver fet curt. Entre plorar i mirar t'ho tot com tu fas amb curiositat, t'haura arribat enseguida la carmanyola de la mare, Segur que ho ha passat pitjor que tu, perquè ella també es la primera vegada que et deixa i poc se'n deu en recordar de quan li va passar a ella. I ara encara que fins el 25 no treballa, que desprès ja veuràs les mans i manigües que faran tots, avia inclosa per entretenirte i treuret hores de patiment i "soledad". Es un enfrontament tonto que encara no hem sabut resoldre Tu contra la feina dels pares. i vinga corredisses i aquell ay!que no arribo. Sempre amb l'hora enganxada al cul que hem deia un motorista en un semafor. O aquells ulls plens de llagrimots quan et vegin dir adéu per la finestra de darrera de l'autocar. I les feines que els importa que tu vagis còmode i els pares tranquils. I menys encara, l'estalvi de benzina i la salut. Hi han poques feines i es molt rar una que quadrin amb un horari infantil. Estaras per tant neguitosa,agafaras fort el dit de la mare i tu encara tens sort que no t'has de posar bata.I dins de la classes el batibull de companys dient tots adéu amb la ma i els ulls entel.lats i el somriure trencat. I encara miraran de veuret des de el carrer per un foradet de la finestra.Peró no et preocupis que al cap de màxim cinc hores, cada vegada menys, tot haurà passat. I l'endema sant torne mi, com els pares. Igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada